ja estem per ací un divendres més!
Lamente no haver escrit el divendres passat, però estava de visita a Berlín i no vaig poder escriure...
El Divendres amb Música d'avuí m'agrada molt; ja feia algun temps que el tenia en el cap, i després de contar-vos el perquè, he decidit que hui era el divendres adequat!
Com vos he dit abans, la setmana passada vaig estar a Berlín, a casa d'un amic, des del dijous fins al diumenge. El tema és que volia muntar abans d'acabar l'any, però no ho tenia massa clar.
Fa com cosa d'un mes, vaig vore que Orxata Sound System anaven a fer una minigira per europa, i que una parada la feien a Berlin; vaig pensar, ja tinc l'excusa per anar-hi!
Orxata Sound System és un grup valencià, de l'horta, que, a banda de tenir un nom molt original i graciós, m'agrada molt, i cada cop que els veig, més!!!
La meua història amb els Orxata començà farà uns 5 anyets, quan encara estaven començant i no els coneixia quasi ningú. Estava a la sala El Loco, al concert de la setmana del 25 d'abril de la Universitat de València. Cap de cartell, la Gossa Sorda i després tocaven ells.
Després del subidón de la Gossa, els vaig escoltar i em van semblar molt originals i nous, musicalment parlant, però de ahi no va passar.
Anys després, concretament l'any passat, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar-los de nou a la plaça de bous de valència, al concert de benvinguda de la Universitat de València. Tocaven ells i Tequila.
Bé, aquella nit va ser fantàstica: el comboiet, les birretes i la mistela, la companyia, les rises, els balls, la gent, la volteta pel carme i el fi de festa al Radio City.
Bé, a partir d'aquell moment em vaig enamorar, també musicalment parlant, eh!, i serà un concert que recordaré sempre, vam gaudir de la seua música a saco. Em vaig baixar la discografia (es pot baixar de gratis al jamendo) i l'escoltava (i l'escolte, eh!) cada dos per tres.
Durant l'any passat vaig poder tornar-los a vore i a disfrutar de l'orxateo més pur a concerts com el de burjassot en falles, el de la setmana del 25 d'abril al campus de tarongers... bé, un seguit de concerts que cada cop m'aproximaven més a la cultura orxatera i que feren que, fa uns dies, decidira anar a Berlin perquè ells tocaven allí.
Vos podreu imaginar com va ser, no?
Una casa okupa, un accés per un túnel sota terra d'un metre setanta, una sala tan xicoteta com qualsevol menjador de casa, pintades i graffittis a gó-gó, gent valenciana amb qui poder xarrar...però sobretot, com sempre, Orxata Sound System en estat pur, buff!!!
Bueno, la vivència a Berlin ja arribarà en el seu corresponent e-mail aviat...
Com podreu vore i escoltar al video, Orxata Sound System és un grup que a primeres pot semblar una mica extrany. Les seus fusions, mescles, canvis radicals de ritme...són exquisits, són magnífics.
Ells mateixos es definixen com: "Orxata Sound System som un col·lectiu musical nascut el 2003 a la ciutat de València amb l’objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià."
Doncs bé, tot el que puga dir és poc, un grup valencià que busca i reivindica un lloc a l'àmbit de la música valencià (si es que existeix i es pot dir així...), amb lletres fresques, originals, rebuscades i valencianes acompanyades de les bases i mescles més extranyes, canyeres i mogudes i tot això unit amb una excel·lent trompeta que li dóna el toc de la casa...es pot demanar algo més??
Ací vos deixe una cançó del nou disc:
És un clar exemple del rotllet Orxata, música de la bona, i en valencià!
Disfruteu de l'orxata, encara que no siga amb fartons i ens veiem la setmana que bé!
Tschüss!
(ah, per cert! si podeu, no deixeu d'anar a la fira de Cocentaina, vosaltres que podeu...!!)
divendres, 30 d’octubre del 2009
dissabte, 24 d’octubre del 2009
A mitjans d'Octubre...
Bones a tots i a totes!!
Sí, tal vegada me'n passe, massa temps sense escriure-vos, ho senc...
Des de l'últim correu han passat moltes coses:
Les classes van continuar com sempre, matinaeta, alguna sobaeta en classe, i el cap sempre agaxaet perquè el mestre no em preguntara, ajajja!
El 1r d'octubre em va passar una bona putadeta...vaig caure en les garres del costipat! Va ser un costipat diferent, extrany; no tenia mal de gola,
sols em feia mal l'esòfag i el tenia ple de mocs...bueno, un poc extrany i un cap de setmana tirat al llit covant el que fóra...
El pitjor va ser que vaig rebre visita de pans, un amic de la uni, i jo estava tancat a casa, menys mal que els meus col·leguis el van treure a passetjar...
Aquell dilluns després de passar tot el costipat, em vaig atrevir a tirar a la Volkfest (és com l'Oktoberfest d'Stuttgart, no té res que envejar-li...i també
se celebra durant 3 setmanes) i així disfrutar amb pans d'aquest lloc tan emblemàtic, familiar i encantador! Jo no vaig apretar massa perquè tenia una
reunió del master i no era cosa d'anar més content del conter...
Al san demà vam tornar a quedar per anar al Volkfest. Aquesta vegada fou diferent, perquè el dia abans havia vingut el subdirector de relacions externes
de teleco de valència a firmar uns papers a Stuttgart; podreu adivinar amb mi vam anar no? els 6 valencians a la fira de la cervessa amb Felipe Peñaranda...
Va estar molt graciós, però m'havien dit que aquest tipet era un valent, però al final es va portar...
Aquesta nit, però, sí que vam acabar ben bé la nit, vam deixar el llistó ben alt, jajaja!
La resta de la setmana fou com sempre, matí curs d'alemany i per la vesprada estudiar un poquet, llavadores, compra de la setmana, soparet, xarreta i a dormir.
El dijous d'aquella setmana vam anar a l'Ikea, que està a 15 minuts (que propet, eh!!) amb el cotxe d'un amic sevillà.
Vam anar a alquilar el cotxe pensant que el xic sevillà (juanra) havia alquilat un pegueot 208. Quan vam arribar allí ens van dir que no tenien el que havia alquilat
el juanra no estava disponible, que si ens importava agafar un BMW pel mateix preu. a tu et va importar??a nosaltres, sens dubte, no!
Lo millor va ser quan, al arribar al garaje, vam vore que el BMW era un cotxaso descapotable, amb seients de cuir i totes les pijaes que et pots imaginar i més...
s'imagineu com estava jo de comboiat, no? No tenia el maleter molt gran, però...
El cap de setmana següent va ser tranquil, divendres sopar internacional (tortilleta espanyola, clar) i dissabte dormir prou, netejar i eixir un altre ratiu...
La semana següent havia de ser intensa, tenia l'examen final d'alemany dijous i va ser prou monòtona: matí curs i vesprada biblioteca fins a les 9 estudiant!
Dijous vam fer l'examen (l'he aprovat!!! no sé què he tret, però bé!!) i per la nit soparet de classe internacional (més tortilla espanyola, jajaja) i festeta!
Divendres més festeta i arribada d'un grupet de sevillans que ahir volien vore el Sevilla-Stuttgart.
El dissabte, dormint prou i per la vesprada birreo extrem. Vam estar amb els sevillans super wai, són gent molt graciosa, amable i amistosa...ja feia temps que
no em reia tant!! Vam eixir de festeta fins les 6 i al san demà vam marxar a Heidelberg (els sevillans també volien vore coses, que no fóra tot festa, xe!!)
Aquest poble és encantador; és un dels pocs que no va ser bombardejat i que conserva l'arquitectura alemanya "autòctona", vaja d'abans de la 2a guerra mundial...
Cansadets però contents, vam agafar el tren i arribarem a les 14h. Crec que Heidelberg és una de les ciutats europees amb més bicis per metre quadrat...a tot arreu hi havia!.
Vam fer una visiteta pel casc anit-centre, per l'avinguda peatonal més llarga d'europa, vam vore
la universitat (la més vella d'Alemanya) i després vam muntar al castell...Aparentment el castell pareixia una "caqueta", però com més cap amunt muntàvem, més bonic
i elegant es mostrava. A més, els seus patis i balcons ens oferien unes vistes increïbles de Heidelberg...per a visitar-ho, vaja!
Per la vesprada vam anar a vore el riuet, vam fer gana i anàrem a sopar (berenar per als espanyols, vaja...17.30h) a un bar típic alemany, on ens vam menjar una bona
"parrillada de carne alemana" i un bon barrilet de cervessa cassolana de 5 litres (érem 9, eh!).
Per la nit vam tornar a casa i dia vist.
(La resta de fotos són a: Heidelberg! )
Esta setmana he començat les classes i ha sigut una mica caos, perquè estem intentant anar a totes per poder elegir després les que més ens agraden...però és una caca
perquè n'he tingut ja unes quantes (bastants) que el mestre no ve i no hi ha classe i clar això mola, però si et passa a les 8 del matí... (malditos!!)
Dimecres vam arribar a Berlin. Ací viu el meu amic pans i em vingut a visitar-lo fins diumenge...però això ja és una altra història que em guarde per al pròxim e-mail, ja ja ja ja!
(pretenia ser una risa malèfica, eh!)
Ja sabeu, també m'agrada rebre notícies vostres; alguns de vosaltres me les vau fer arribar i em van agradar i alegrar molt!!
Fins al pròxim emiliet, amiguets!
besets i abraçades...
Sí, tal vegada me'n passe, massa temps sense escriure-vos, ho senc...
Des de l'últim correu han passat moltes coses:
Les classes van continuar com sempre, matinaeta, alguna sobaeta en classe, i el cap sempre agaxaet perquè el mestre no em preguntara, ajajja!
El 1r d'octubre em va passar una bona putadeta...vaig caure en les garres del costipat! Va ser un costipat diferent, extrany; no tenia mal de gola,
sols em feia mal l'esòfag i el tenia ple de mocs...bueno, un poc extrany i un cap de setmana tirat al llit covant el que fóra...
El pitjor va ser que vaig rebre visita de pans, un amic de la uni, i jo estava tancat a casa, menys mal que els meus col·leguis el van treure a passetjar...
Aquell dilluns després de passar tot el costipat, em vaig atrevir a tirar a la Volkfest (és com l'Oktoberfest d'Stuttgart, no té res que envejar-li...i també
se celebra durant 3 setmanes) i així disfrutar amb pans d'aquest lloc tan emblemàtic, familiar i encantador! Jo no vaig apretar massa perquè tenia una
reunió del master i no era cosa d'anar més content del conter...
Al san demà vam tornar a quedar per anar al Volkfest. Aquesta vegada fou diferent, perquè el dia abans havia vingut el subdirector de relacions externes
de teleco de valència a firmar uns papers a Stuttgart; podreu adivinar amb mi vam anar no? els 6 valencians a la fira de la cervessa amb Felipe Peñaranda...
Va estar molt graciós, però m'havien dit que aquest tipet era un valent, però al final es va portar...
Aquesta nit, però, sí que vam acabar ben bé la nit, vam deixar el llistó ben alt, jajaja!
La resta de la setmana fou com sempre, matí curs d'alemany i per la vesprada estudiar un poquet, llavadores, compra de la setmana, soparet, xarreta i a dormir.
El dijous d'aquella setmana vam anar a l'Ikea, que està a 15 minuts (que propet, eh!!) amb el cotxe d'un amic sevillà.
Vam anar a alquilar el cotxe pensant que el xic sevillà (juanra) havia alquilat un pegueot 208. Quan vam arribar allí ens van dir que no tenien el que havia alquilat
el juanra no estava disponible, que si ens importava agafar un BMW pel mateix preu. a tu et va importar??a nosaltres, sens dubte, no!
Lo millor va ser quan, al arribar al garaje, vam vore que el BMW era un cotxaso descapotable, amb seients de cuir i totes les pijaes que et pots imaginar i més...
s'imagineu com estava jo de comboiat, no? No tenia el maleter molt gran, però...
El cap de setmana següent va ser tranquil, divendres sopar internacional (tortilleta espanyola, clar) i dissabte dormir prou, netejar i eixir un altre ratiu...
La semana següent havia de ser intensa, tenia l'examen final d'alemany dijous i va ser prou monòtona: matí curs i vesprada biblioteca fins a les 9 estudiant!
Dijous vam fer l'examen (l'he aprovat!!! no sé què he tret, però bé!!) i per la nit soparet de classe internacional (més tortilla espanyola, jajaja) i festeta!
Divendres més festeta i arribada d'un grupet de sevillans que ahir volien vore el Sevilla-Stuttgart.
El dissabte, dormint prou i per la vesprada birreo extrem. Vam estar amb els sevillans super wai, són gent molt graciosa, amable i amistosa...ja feia temps que
no em reia tant!! Vam eixir de festeta fins les 6 i al san demà vam marxar a Heidelberg (els sevillans també volien vore coses, que no fóra tot festa, xe!!)
Aquest poble és encantador; és un dels pocs que no va ser bombardejat i que conserva l'arquitectura alemanya "autòctona", vaja d'abans de la 2a guerra mundial...
Cansadets però contents, vam agafar el tren i arribarem a les 14h. Crec que Heidelberg és una de les ciutats europees amb més bicis per metre quadrat...a tot arreu hi havia!.
Vam fer una visiteta pel casc anit-centre, per l'avinguda peatonal més llarga d'europa, vam vore
la universitat (la més vella d'Alemanya) i després vam muntar al castell...Aparentment el castell pareixia una "caqueta", però com més cap amunt muntàvem, més bonic
i elegant es mostrava. A més, els seus patis i balcons ens oferien unes vistes increïbles de Heidelberg...per a visitar-ho, vaja!
Per la vesprada vam anar a vore el riuet, vam fer gana i anàrem a sopar (berenar per als espanyols, vaja...17.30h) a un bar típic alemany, on ens vam menjar una bona
"parrillada de carne alemana" i un bon barrilet de cervessa cassolana de 5 litres (érem 9, eh!).
Per la nit vam tornar a casa i dia vist.
(La resta de fotos són a: Heidelberg! )
Esta setmana he començat les classes i ha sigut una mica caos, perquè estem intentant anar a totes per poder elegir després les que més ens agraden...però és una caca
perquè n'he tingut ja unes quantes (bastants) que el mestre no ve i no hi ha classe i clar això mola, però si et passa a les 8 del matí... (malditos!!)
Dimecres vam arribar a Berlin. Ací viu el meu amic pans i em vingut a visitar-lo fins diumenge...però això ja és una altra història que em guarde per al pròxim e-mail, ja ja ja ja!
(pretenia ser una risa malèfica, eh!)
Ja sabeu, també m'agrada rebre notícies vostres; alguns de vosaltres me les vau fer arribar i em van agradar i alegrar molt!!
Fins al pròxim emiliet, amiguets!
besets i abraçades...
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Reflexions i demés després de 50 dies a Stuttgart (sobre Stuttgart...)
- Has de portar sempre un paraigües damunt, perquè el temps cambia tan ràpidament, que no et dóna temps a reaccionar.
- Els xiquets van amb bicis sense pedals...i hi ha costeres, eh!!
- Els alemanys són superpuntuals (ja se sabia, no?). Ja m'ha passat un parell de voltes que estant el metro a l'estació, he anat corrent apurat de temps, avisar al conductor que m'espere i dir-me aquest que ja és hora de marxar i que m'espere al següent. No obstant això, passen cada molt poc...
- No et fies de la gent que diu que saben anglés pots fer vida normal; no tota la gent sap parlar-lo (és normal, no?)...Sempre ens quedaran els gestos...
- Ací es porten (no sé si de nou) els patinets aquestos que fa uns anys tant van "pegar" per València.
- Els alemanys són totalment quadriculats. Si és que NO, serà que no hui, demà i l'any que vé.
- Si va a fer fred, cuidaet! Camiseteta, camiseta, sudadera, jaqueta, bufanda i tot el que tingues i et pugues posar damunt. Jo ja porte des de fa unes setmanes la jaqueta que "en teoria" anava a ser per als mesos de desembre, gener i febrer...ja!
- Els xiquets van amb bicis sense pedals...i hi ha costeres, eh!!
- Els alemanys són superpuntuals (ja se sabia, no?). Ja m'ha passat un parell de voltes que estant el metro a l'estació, he anat corrent apurat de temps, avisar al conductor que m'espere i dir-me aquest que ja és hora de marxar i que m'espere al següent. No obstant això, passen cada molt poc...
- No et fies de la gent que diu que saben anglés pots fer vida normal; no tota la gent sap parlar-lo (és normal, no?)...Sempre ens quedaran els gestos...
- Ací es porten (no sé si de nou) els patinets aquestos que fa uns anys tant van "pegar" per València.
- Els alemanys són totalment quadriculats. Si és que NO, serà que no hui, demà i l'any que vé.
- Si va a fer fred, cuidaet! Camiseteta, camiseta, sudadera, jaqueta, bufanda i tot el que tingues i et pugues posar damunt. Jo ja porte des de fa unes setmanes la jaqueta que "en teoria" anava a ser per als mesos de desembre, gener i febrer...ja!
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Freitag mit Musik (16/10/09)
Hola holita vecin@!!
Com va tot? per ací fa un fred que pela tu...
Un divendres més, ací estem, amb ganetes de música (i de festa, que la música és una festa!!!).
La cançó d'avuí m'agrada, perquè ha sorgit de forma espontànea. Això és una cosa que m'encanta de la música: et pot sorpendre gràtament i animar moltíssim.
Doncs això mateix em va passar anit a mi:
Estava a un soparet amb els amics de classe i va haver-hi un moment que estàvem posant cançons al youtube. Val, un amic de Venezuela va posar la cançó que més abaix vos enllace...ja feia un temps que no l'escoltava, i és una cançó que m'encanta!! Si veiereu el que em va animar...i inmediatament vaig pensar en ella per al Divendres amb Música!
Bé, la cançó és Matador i és del grup argentí Los Fabulosos Cádillacs. Aquesta banda de Buenos Aires té molt de prestigi a sudamèrica, i el seu rock fresc, mesclat amb tocs d'ska i alguna pincellada de música latina i reggae ha aconseguit mantenir-se des de ja fa molts molts anys.
Ara vé la part que més m'agrada, en la que més disfrute escrivint i una de les raons per la qual la música tan m'agrada: els moments que recorde i em vénen al cap quan escolte esta cançó.
Pasqües del 2006. Comboiet amb els amics de castelló de rugat. Vinarós. Un xaletet a la vora del riu, amb piscina, gespa i palmeretes. Us podeu imaginar la resta...
Josep va fer dos discos recopilatoris per escoltar-los al cotxe i al xaletasso. Dos discs que sentirem una i una altra volta. Dos discs amb més de 40 cançons boníssimes (la majoria d'elles per a mi desconegudes...) però que al final m'encantaven: Boikot, La Vela Puerca, los Fabulosos Cádillacs, Ghostbusters, Malagana Ska...(alguns d'aquestos possiblement caiguen en pròxims Divendres amb Música...).
Els discs me'ls vaig gravar i encara els conserve, són molt bons!
Doncs bé, en aquelles pasqües em vaig enamorar d'aquesta cançó (i també d'altres cançons molt bones, eh!), però no sabia de qui era... temps després vaig saber que era de los Fabulosos Cadillacs, i l'he escoltada a molts altres llocs i pubs de valència...Sempre em vé al cap les nits que estàvem pel Nature Dub i a santi i a mi ens encantava demanar-li compulsivament la cançó de Matador al dj...jajajaja
La va posar un dia i va ser la seua perdició...
Bé, sense més rotllos, ací va la cançoneta d'avui:
La veritat que he estat mirant per la wikipedia coses sobre el grup, i és molt interessant: premis, colaboracions amb gent llatina super important, significat de els cançons... si teniu temps, pegueu-li una miraeta, no està gens mal! (aquest videoclip va guanyar un MTV)
Esperem que aquesta banda, amb més de 20 anys a l'esquena, continue oferint-nos bon rock!
Bueno col·leguetes, fins la setmana que vé!
Que vaja bé la setmaneta!!!!!
Tschüss!
Com va tot? per ací fa un fred que pela tu...
Un divendres més, ací estem, amb ganetes de música (i de festa, que la música és una festa!!!).
La cançó d'avuí m'agrada, perquè ha sorgit de forma espontànea. Això és una cosa que m'encanta de la música: et pot sorpendre gràtament i animar moltíssim.
Doncs això mateix em va passar anit a mi:
Estava a un soparet amb els amics de classe i va haver-hi un moment que estàvem posant cançons al youtube. Val, un amic de Venezuela va posar la cançó que més abaix vos enllace...ja feia un temps que no l'escoltava, i és una cançó que m'encanta!! Si veiereu el que em va animar...i inmediatament vaig pensar en ella per al Divendres amb Música!
Bé, la cançó és Matador i és del grup argentí Los Fabulosos Cádillacs. Aquesta banda de Buenos Aires té molt de prestigi a sudamèrica, i el seu rock fresc, mesclat amb tocs d'ska i alguna pincellada de música latina i reggae ha aconseguit mantenir-se des de ja fa molts molts anys.
Ara vé la part que més m'agrada, en la que més disfrute escrivint i una de les raons per la qual la música tan m'agrada: els moments que recorde i em vénen al cap quan escolte esta cançó.
Pasqües del 2006. Comboiet amb els amics de castelló de rugat. Vinarós. Un xaletet a la vora del riu, amb piscina, gespa i palmeretes. Us podeu imaginar la resta...
Josep va fer dos discos recopilatoris per escoltar-los al cotxe i al xaletasso. Dos discs que sentirem una i una altra volta. Dos discs amb més de 40 cançons boníssimes (la majoria d'elles per a mi desconegudes...) però que al final m'encantaven: Boikot, La Vela Puerca, los Fabulosos Cádillacs, Ghostbusters, Malagana Ska...(alguns d'aquestos possiblement caiguen en pròxims Divendres amb Música...).
Els discs me'ls vaig gravar i encara els conserve, són molt bons!
Doncs bé, en aquelles pasqües em vaig enamorar d'aquesta cançó (i també d'altres cançons molt bones, eh!), però no sabia de qui era... temps després vaig saber que era de los Fabulosos Cadillacs, i l'he escoltada a molts altres llocs i pubs de valència...Sempre em vé al cap les nits que estàvem pel Nature Dub i a santi i a mi ens encantava demanar-li compulsivament la cançó de Matador al dj...jajajaja
La va posar un dia i va ser la seua perdició...
Bé, sense més rotllos, ací va la cançoneta d'avui:
La veritat que he estat mirant per la wikipedia coses sobre el grup, i és molt interessant: premis, colaboracions amb gent llatina super important, significat de els cançons... si teniu temps, pegueu-li una miraeta, no està gens mal! (aquest videoclip va guanyar un MTV)
Esperem que aquesta banda, amb més de 20 anys a l'esquena, continue oferint-nos bon rock!
Bueno col·leguetes, fins la setmana que vé!
Que vaja bé la setmaneta!!!!!
Tschüss!
divendres, 9 d’octubre del 2009
Freitag mit Musik (09/10/09)
Hola a tots i a totes!
Un divendres més, ací estic!
Hui estic contentet, perquè recorde que ara fa una setmana, estava ben fotudet. Però després de passar aquest costipat/pulmonia/bronquitis/la-figa-de-sa-tia, ja estic de nou al 100%.
Avui és divendres 9 d'octubre. És un poc extrany per a mi, ja que ací no es festa i per a mi és un dia com un altre. És la primera vegada en molt de temps que no isc un 8 d'octubre, amb el comboiet que al sandemà serà festa (m'encanta anomenar a aquestos dies, "dissabtes borts") i també serà la 1a volta des que estic a valència que no vaig a la mani.
Quants records m'estan venint ara al cap mentre escolte la cançó que vos recomane:
Anar a comprar al mercadona el pack-mani: calimotxo i mistela, quedar després de dinar per anar preparant les mescles i anar bevent, que siguen les 5.30 i encara estigam a casa sense eixir (és curiós, perquè ara mateix són ací les 5.30 i ho puc recordar i notar tlan bé...), agafar el metro super apurats de temps, muntar les escales de la parada de xàtiva esperant/desitjant/suposant que aquest any sí que hi haurà molta gent, arribar a les 6 tocades i saber que la mani encara no ha arrancat i encara hi som a temps, vore i saludar la genteta que fa molt de temps que no veus i saps que no faltarà a la nostra cita, a la cita de tots els valencians...
...i sí, ara sí. Són les 6 i mitja passades, ja vas un poquet marejaet i la mani comença. Anem amunt i avall, veient les pancartes i els cartells reivindicatius, més gent coneguda, misteleta, coneixes a un, coneixes a l'altre, dolçaina, "amb espanya anem de cul...",fotos, vidiets, parcterre, als peus de Jaume I, sentats a la gespa, un manifest.
Han passat dues hores magnífiques que, any rere any, em fan sabedor que encara queda esperança a valència, a la capital del túria, a la capital del pijos-castellans que et veuen pel carrer i et miren amb cara d'estranyats quan et senten parlar en valencià, a la capital del xiquillets que et monten un pollo i et diuen de tot (fins i tot, catalan de mierda, jajaja) quan intenten defensar el valencià, alguna cosa que no tenen ni idea del que és perquè ni el parlen, a la capital del blaveros intolerants que any rere any van buscant la provocació i et bombardejen amb ous, a la capital mundial de la corrupció...
Bueno, ho senc però tot no són moments bonics!
Doncs això, que voldria fer un xicotet homenatge a valència, a la meua valència, on la gent se sent orgullosa de les seues arrels i la seua cultura, a la valència on la gent compartix coneixements i cançons, a la valència que dia a dia s'alça un poc més apagada i tacada per la gent que "lluita per lo seu"...
Aquesta cançó no podia ser un altra que la Muixaranga, interpretada amb dolçaina...
És increïble quan entren totes les dolçaines a la vegada, la pell se'm posa de punta!
Gracietes i fins la setmana que vé!
Un divendres més, ací estic!
Hui estic contentet, perquè recorde que ara fa una setmana, estava ben fotudet. Però després de passar aquest costipat/pulmonia/bronquitis/la-figa-de-sa-tia, ja estic de nou al 100%.
Avui és divendres 9 d'octubre. És un poc extrany per a mi, ja que ací no es festa i per a mi és un dia com un altre. És la primera vegada en molt de temps que no isc un 8 d'octubre, amb el comboiet que al sandemà serà festa (m'encanta anomenar a aquestos dies, "dissabtes borts") i també serà la 1a volta des que estic a valència que no vaig a la mani.
Quants records m'estan venint ara al cap mentre escolte la cançó que vos recomane:
Anar a comprar al mercadona el pack-mani: calimotxo i mistela, quedar després de dinar per anar preparant les mescles i anar bevent, que siguen les 5.30 i encara estigam a casa sense eixir (és curiós, perquè ara mateix són ací les 5.30 i ho puc recordar i notar tlan bé...), agafar el metro super apurats de temps, muntar les escales de la parada de xàtiva esperant/desitjant/suposant que aquest any sí que hi haurà molta gent, arribar a les 6 tocades i saber que la mani encara no ha arrancat i encara hi som a temps, vore i saludar la genteta que fa molt de temps que no veus i saps que no faltarà a la nostra cita, a la cita de tots els valencians...
...i sí, ara sí. Són les 6 i mitja passades, ja vas un poquet marejaet i la mani comença. Anem amunt i avall, veient les pancartes i els cartells reivindicatius, més gent coneguda, misteleta, coneixes a un, coneixes a l'altre, dolçaina, "amb espanya anem de cul...",fotos, vidiets, parcterre, als peus de Jaume I, sentats a la gespa, un manifest.
Han passat dues hores magnífiques que, any rere any, em fan sabedor que encara queda esperança a valència, a la capital del túria, a la capital del pijos-castellans que et veuen pel carrer i et miren amb cara d'estranyats quan et senten parlar en valencià, a la capital del xiquillets que et monten un pollo i et diuen de tot (fins i tot, catalan de mierda, jajaja) quan intenten defensar el valencià, alguna cosa que no tenen ni idea del que és perquè ni el parlen, a la capital del blaveros intolerants que any rere any van buscant la provocació i et bombardejen amb ous, a la capital mundial de la corrupció...
Bueno, ho senc però tot no són moments bonics!
Doncs això, que voldria fer un xicotet homenatge a valència, a la meua valència, on la gent se sent orgullosa de les seues arrels i la seua cultura, a la valència on la gent compartix coneixements i cançons, a la valència que dia a dia s'alça un poc més apagada i tacada per la gent que "lluita per lo seu"...
Aquesta cançó no podia ser un altra que la Muixaranga, interpretada amb dolçaina...
És increïble quan entren totes les dolçaines a la vegada, la pell se'm posa de punta!
Gracietes i fins la setmana que vé!
dijous, 8 d’octubre del 2009
Willkommen!!
Hola a tots i a totes!
Després de molt de temps amb aquesta idea al cap, i alguns intents de blog pel facebook, m'he decidit a iniciar-me en el món dels blogs (no garantitze res, eh!).
1. Al facebook publicava el Divendres amb música i és una cosa que m'agradava molt però que sols ho podia vore la gent que hi era al face.
2. Enviava e-mails a la gent que creia que li faria comboiet explicant la meua vida per ací; però clar, tal volta em deixava a algú o hi havia algú que no li abellia saber de mi...
3. Publicava les fotos al facebook; i ja estem com abans: hi ha gent que no té face i, per tant, no les podia vore...
4. Quina millor moment que aquest, que estic ací a Alemanya i que una nova etapa/moment/periode de la meua vida (estudiantil, eh, sols estudiantil) comença, per iniciar un blog???
Doncs res, que ja m'hi he posat!!
A partir d'ara aniré traslladant tot el que feia a ací (fotos, divendres amb música, e-mails explicatius) i també aprofitaré per fer coses noves que, per no saber on posar-les, no les escrivia.
A vorem açò com ix, ja ja!
Sin más dilación... benvinguts al bloguet de javieret!!!
Després de molt de temps amb aquesta idea al cap, i alguns intents de blog pel facebook, m'he decidit a iniciar-me en el món dels blogs (no garantitze res, eh!).
1. Al facebook publicava el Divendres amb música i és una cosa que m'agradava molt però que sols ho podia vore la gent que hi era al face.
2. Enviava e-mails a la gent que creia que li faria comboiet explicant la meua vida per ací; però clar, tal volta em deixava a algú o hi havia algú que no li abellia saber de mi...
3. Publicava les fotos al facebook; i ja estem com abans: hi ha gent que no té face i, per tant, no les podia vore...
4. Quina millor moment que aquest, que estic ací a Alemanya i que una nova etapa/moment/periode de la meua vida (estudiantil, eh, sols estudiantil) comença, per iniciar un blog???
Doncs res, que ja m'hi he posat!!
A partir d'ara aniré traslladant tot el que feia a ací (fotos, divendres amb música, e-mails explicatius) i també aprofitaré per fer coses noves que, per no saber on posar-les, no les escrivia.
A vorem açò com ix, ja ja!
Sin más dilación... benvinguts al bloguet de javieret!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)