19 de març. Dia del pare. Sant josep. Dia de la cremà...
...sí, però també és divendres, i toca cançoneta!!!!!!
És clar que per molts kilometres que m'han separat estos dies i que hem separen de la meua valència, sabia que eren Falles, ho notava. Pensava que no ho trobaria gaire a faltar, els molestos coets, les aglomeracions de gent, els bunyols cars i de mentida...però sí, aquell olor de pólvora, les verbenetes de les falles (que s'acaben a les 4h...), aquella plaça del carme que reviu uns dies...
També és veritat que estic d'exàmens i per això encara pense més en qualsevol cosa que no siguen falles...
Bé, està clar que el freitag d'avui va relacionat amb les falles. Vos presente una cançó que supose que tots coneixereu: "Senyor Pirotècnic" de la Gossa Sorda. És curiós, però des del naixement d'aquesta cita musical setmanal, ja he publicat 3 cançons d'aquest grup de Pego...per què serà? Sí, són uns cracks i a mi m'encanten!
Ja vos he contat mil històries del grup, dels concerts, dels records que m'hi vénen en escoltar les seves cançons...
Aquest temazo és del seu primer disc "Vigila". És curiós, però als últims concerts les 2 o 3 cançons que canten d'aquest mític disc les han versionat amb un puntet més rumberet-reggae...no és que no m'agraden, però no tenen punt de comparació amb la versió ska-rock inicial! Compareu-les i ja voreu com hem doneu la raó ;-)
Així doncs, per aquells que heu viscut un any més les falles, espere que hagen anat el millor possible. Jo, l'any que ve més!
Ahi va:
(no és el video que més m'agrada, però els directes s'escolten fatal....)
Disfuteu-la i fins la setmana que ve!
dissabte, 20 de març del 2010
divendres, 19 de març del 2010
el primer i últim febrer dels 22... i març pastós!
Hola a totes i a tots de nou!
La veritat que se m'està fent difícil escriure-vos, perquè pareix que no però vaig prou liaet amb els exàmens. A dia d'avui ja n'he fet 4, però encara me'n queden 3. El pitjor és que encara acabe el 9 d'abril. Crec que en la vida havia tingut un periode tan llarg d'exàmens(des del 19 de febrer)...
No obstant això, sempre hi ha lleure i això és el que em dispose a contar-vos.
Ens vam quedar en la visita dels meus amics de valència. Se n'anaren el 11 de febrer, dijous. Jo ja havia estat estudiant abans perquè anava a estar més de 10 dies de comboiet...No obstant això, aqueix cap de setmana eren els famosos carnestoltes. Jo tenia clar de feia temps que volia anar als famós Karnival de Köln, però la veritat que estava un poc abogiat per l'estudi i m'ho vaig pensar. Al final vam decidir anar, però d'aquella manera...
Vam eixir dissabte de bon matí amb el tren. Vam eixir a les 9 i vam arribar a les 16.30h. Sï, vam fer el viatge amb regional, perquè així era molt més barat (uns 11 €). Era una bona pallisa, però era l'opció més barata. Com no hi havia ja quasi allojament disponible, perquè ho vam mirar massa tard, vam decidir tornar la matinada del diumenge amb el mateix pla: a les 6 del matí eixia un altre tren, que amb els corresponents dos transbordaments ens deixava a Stuttgart a les 13.30h!
Arribàrem com era previst a Köln després de dinar. Era graciós com, comforme anàvem acostant-nos a Colònia, el tren es plenava de gent i gent difressada!
Vam fer una volta general per familiaritzar-nos amb la ciutat. Com no, vam vore la Catedral (Der Dom). Va ser una llàstima perquè no vam poder muntar a la torre principal, ja que era carnestoltes i estava tancada.
Va ser tant impactant... l'estació de tren està a la plaça de la catedral. A l'eixida, ja es veu, allí tan gran, tan ben montada, la catedral deixa bocabadats a la gent que de sobte es troba amb ella. Una imatge impactant que els que ja heu estat a Köln sabeu més de sobra!
Així, vam buscar el que no sabiem on era: la festa, el comboi, l'alegria, allò que mou any rere any a tanta gent... Ens vam disfressar i vam manpendre la ruta seguint a la gent, després de trobar una birra ben fresca, clar!!!
(*fidel a la meua disfressa que mai fallarà. Aquest cop, però, també incloia el pijama, eh!)
Ens vam patejar "el centre", ens vam fer un cafenet per agafar escalforeta i descansar perquè encara ens quedaven 12 hores de festeta. Després, el comboi continuava...
Em va pareixer molt graciós perquè quan estàvem passsejant pel carrer principal, les tendes començaren a tancar i hi havia molta gent tapiant (tal qual, comforme sona...) les entrades i les façanes acristalldes de les tendes amb panells de fusta. Va ser tan extrany que ho vam preguntar. Resulta que el dilluns és el dia gran i per allí passa la cavalcada. Per a previndre el trencament dels vidres, els folren de fusta...no sé què collons tiraran en aquesta cavalcada, però bé!
A les 7 vam quedar amb l'estació amb més gent que venia d'Stuttgart (alguns amics i joan i un grup de 8 valencians).
Resulta que ens vam trobar amb un alemany natiu de colònia i ens va portar a un lloc per vore la cavalcada d'eixe dia (Der Zug). Yupi, per fi voriem alguna cosa típica, perquè excepte la neu que començava a caure amb certa intensitat, no hi havia res nou!
Vam estar esperant unes 2 horetes, però va valdre la pena. De sobte va arribar una bona massa de gent, amb música, performances i demés. Açò era com a valència, una cavalcada on la gent disfressada anava incorporant-se i disfrutant de la música en directe.
Després vam anar a un carrer super llarg i gran on tota la gent acaba la festa perquè hi ha més de 20 pubs "a diestra y siniestra". A les 6 ja érem a l'estació i vam manpendre un costós i dur viatge de 7 hores de tornada amb resaca cap a Stuttgart, però bé!
Aquella setmana era l'última ja de classe i divendres tenia examen. Va anar bé, però va ser una mica extrany; ací et limiten moltíssim el temps. Va ser la primera volta que em vaig quedar sense poder escriure coses que sabia per falta de temps. No sé què intenten o busquen amb aquesta metodologia però en tots els exàmens tenim sols d'1 a 2 hores per fer-los (quan de normal es tardaria molt més...)
Bé, almenys ja era divendres, batukada i festeta.
Dimarts 23 de febrer. Octaus de la Champions League. Barça-Stuttgart. Un amic va aconseguir entrades per 40 eurets i vam decidir anar. A mi el futbol no m'agrada, però la veritat que no havia anat mai a un partit. Vaig pensar que era una bona oportunitat, perquè eren octaus de la Champions, jugava el Barça (de menut era culé, eh!) i aniria amb els amics.
De matí vam anar a l'aeroport a buscar les ansiades fotos amb els jugadors, però res...
Eren les 20.45h, i després de fer una prèvia d'unes dos horetes pels carrers d'Stuttgart reclutant culés, vam enfilar cap al camp.
Jo estava extasiat, era tot nou per a mi. Entrada. "Cacheo". Portes de seguretat. Altre "cacheo". Escales. Polizei. Llums. Més llums...Sí, ja érem al camp. De sobte em va pegar un subidón: gent de gom a gom, música, el logo famós de la Champions al centre del camp. Flashos i més flashos...però la cançoneta típica d'aquesta competició ("the chaaaaampions...") ja va ser l'ostia!
La veritat que les graderies de l'Stuttgart s'ho van currar moltíssim: càntics, banderes, palmes i més càntics.
Als "culés" ens tenien a una miserable cantonada i entre que no érem molts, la majoria eren alemanys i el del bombo no se sabia cap cançó...jo em vaig deixar la veu, càntic amunt, càntic avall. La veritat que vaig disfrutar moltíssim. Va ser una llàstima perquè en el moment en que el barça va marcar jo estava comprant-me el sopar i no ho vaig vore! S'ho podeu imaginar, no? el barça estava jugant molt mal, perdia 1-0, i vaig i em perd el millor moment del partit, ahhhhhhhh!!!!
La setmana va acabar, i va venir el 28 de febrer, el meu aniversari. Va ser tan extrany no-celebrar-lo pels exàmens...Soparet amb els compis i prompte a dormir perquè eixa setmana tenia 2 exàmens.
Bàsicament en aquest mes de març no he fet gairebé res important: estudiar, menjar, dormir, estudiar, examen, alguna festeta de celebració... El dilluns passat vaig tenir un altre examen i després de fer-lo vam anar a unes termes molt famoses que hi ha ací a Stuttgart: Das Leuze. Resulta que Stuttgart té unes terres mineralment riques... jo no ho sabia, però hi ha com 3 o 4 balnearis d'aigua mineral o com es diga...
Van ser dues hores bastant relaxants: piscines d'aigua calenta, múltiples xorros, piscines descobertes amb banquetets amb bambolletes i aigua calenta, piscines d'aigua gelada (aquestes no molaven, eh!), piscines amb minerals que picaven i coien la pell, sauna finesa, saunes amb diferents aromes, pouets d'aigua gelada per quan s'eixia de la sauna... Vaja que vam eixir més relaxats que jo que sé! Vam fer soparet alemany els 7 que vam anar al balneari. Resulta que un amic té una núvia alemanya i coneix alguna cosa de la cuina alemanya; vam fer "Frikadelle", que són com hamburguesetes en forma de mandonguilla i estan requetebones...
Ara ja és la 1.15h i me'n vaig a dormir que demà toca estudiar. La setmana que ve tinc dos exàmens més, però eixe cap de setmana me'n vaig a Praga, així que a la pròxima entrega ja vos contaré com m'ha anat...i en pasqües tinc visiteta!!!! Besos i abraços per a tots, cadascú que elegisca! Ens veiem prompte! Tschüss!!!
La veritat que se m'està fent difícil escriure-vos, perquè pareix que no però vaig prou liaet amb els exàmens. A dia d'avui ja n'he fet 4, però encara me'n queden 3. El pitjor és que encara acabe el 9 d'abril. Crec que en la vida havia tingut un periode tan llarg d'exàmens(des del 19 de febrer)...
No obstant això, sempre hi ha lleure i això és el que em dispose a contar-vos.
Ens vam quedar en la visita dels meus amics de valència. Se n'anaren el 11 de febrer, dijous. Jo ja havia estat estudiant abans perquè anava a estar més de 10 dies de comboiet...No obstant això, aqueix cap de setmana eren els famosos carnestoltes. Jo tenia clar de feia temps que volia anar als famós Karnival de Köln, però la veritat que estava un poc abogiat per l'estudi i m'ho vaig pensar. Al final vam decidir anar, però d'aquella manera...
Vam eixir dissabte de bon matí amb el tren. Vam eixir a les 9 i vam arribar a les 16.30h. Sï, vam fer el viatge amb regional, perquè així era molt més barat (uns 11 €). Era una bona pallisa, però era l'opció més barata. Com no hi havia ja quasi allojament disponible, perquè ho vam mirar massa tard, vam decidir tornar la matinada del diumenge amb el mateix pla: a les 6 del matí eixia un altre tren, que amb els corresponents dos transbordaments ens deixava a Stuttgart a les 13.30h!
Arribàrem com era previst a Köln després de dinar. Era graciós com, comforme anàvem acostant-nos a Colònia, el tren es plenava de gent i gent difressada!
Vam fer una volta general per familiaritzar-nos amb la ciutat. Com no, vam vore la Catedral (Der Dom). Va ser una llàstima perquè no vam poder muntar a la torre principal, ja que era carnestoltes i estava tancada.
Va ser tant impactant... l'estació de tren està a la plaça de la catedral. A l'eixida, ja es veu, allí tan gran, tan ben montada, la catedral deixa bocabadats a la gent que de sobte es troba amb ella. Una imatge impactant que els que ja heu estat a Köln sabeu més de sobra!
Així, vam buscar el que no sabiem on era: la festa, el comboi, l'alegria, allò que mou any rere any a tanta gent... Ens vam disfressar i vam manpendre la ruta seguint a la gent, després de trobar una birra ben fresca, clar!!!
(*fidel a la meua disfressa que mai fallarà. Aquest cop, però, també incloia el pijama, eh!)
Ens vam patejar "el centre", ens vam fer un cafenet per agafar escalforeta i descansar perquè encara ens quedaven 12 hores de festeta. Després, el comboi continuava...
Em va pareixer molt graciós perquè quan estàvem passsejant pel carrer principal, les tendes començaren a tancar i hi havia molta gent tapiant (tal qual, comforme sona...) les entrades i les façanes acristalldes de les tendes amb panells de fusta. Va ser tan extrany que ho vam preguntar. Resulta que el dilluns és el dia gran i per allí passa la cavalcada. Per a previndre el trencament dels vidres, els folren de fusta...no sé què collons tiraran en aquesta cavalcada, però bé!
A les 7 vam quedar amb l'estació amb més gent que venia d'Stuttgart (alguns amics i joan i un grup de 8 valencians).
Resulta que ens vam trobar amb un alemany natiu de colònia i ens va portar a un lloc per vore la cavalcada d'eixe dia (Der Zug). Yupi, per fi voriem alguna cosa típica, perquè excepte la neu que començava a caure amb certa intensitat, no hi havia res nou!
Vam estar esperant unes 2 horetes, però va valdre la pena. De sobte va arribar una bona massa de gent, amb música, performances i demés. Açò era com a valència, una cavalcada on la gent disfressada anava incorporant-se i disfrutant de la música en directe.
Després vam anar a un carrer super llarg i gran on tota la gent acaba la festa perquè hi ha més de 20 pubs "a diestra y siniestra". A les 6 ja érem a l'estació i vam manpendre un costós i dur viatge de 7 hores de tornada amb resaca cap a Stuttgart, però bé!
Aquella setmana era l'última ja de classe i divendres tenia examen. Va anar bé, però va ser una mica extrany; ací et limiten moltíssim el temps. Va ser la primera volta que em vaig quedar sense poder escriure coses que sabia per falta de temps. No sé què intenten o busquen amb aquesta metodologia però en tots els exàmens tenim sols d'1 a 2 hores per fer-los (quan de normal es tardaria molt més...)
Bé, almenys ja era divendres, batukada i festeta.
Dimarts 23 de febrer. Octaus de la Champions League. Barça-Stuttgart. Un amic va aconseguir entrades per 40 eurets i vam decidir anar. A mi el futbol no m'agrada, però la veritat que no havia anat mai a un partit. Vaig pensar que era una bona oportunitat, perquè eren octaus de la Champions, jugava el Barça (de menut era culé, eh!) i aniria amb els amics.
De matí vam anar a l'aeroport a buscar les ansiades fotos amb els jugadors, però res...
Eren les 20.45h, i després de fer una prèvia d'unes dos horetes pels carrers d'Stuttgart reclutant culés, vam enfilar cap al camp.
Jo estava extasiat, era tot nou per a mi. Entrada. "Cacheo". Portes de seguretat. Altre "cacheo". Escales. Polizei. Llums. Més llums...Sí, ja érem al camp. De sobte em va pegar un subidón: gent de gom a gom, música, el logo famós de la Champions al centre del camp. Flashos i més flashos...però la cançoneta típica d'aquesta competició ("the chaaaaampions...") ja va ser l'ostia!
La veritat que les graderies de l'Stuttgart s'ho van currar moltíssim: càntics, banderes, palmes i més càntics.
Als "culés" ens tenien a una miserable cantonada i entre que no érem molts, la majoria eren alemanys i el del bombo no se sabia cap cançó...jo em vaig deixar la veu, càntic amunt, càntic avall. La veritat que vaig disfrutar moltíssim. Va ser una llàstima perquè en el moment en que el barça va marcar jo estava comprant-me el sopar i no ho vaig vore! S'ho podeu imaginar, no? el barça estava jugant molt mal, perdia 1-0, i vaig i em perd el millor moment del partit, ahhhhhhhh!!!!
La setmana va acabar, i va venir el 28 de febrer, el meu aniversari. Va ser tan extrany no-celebrar-lo pels exàmens...Soparet amb els compis i prompte a dormir perquè eixa setmana tenia 2 exàmens.
Bàsicament en aquest mes de març no he fet gairebé res important: estudiar, menjar, dormir, estudiar, examen, alguna festeta de celebració... El dilluns passat vaig tenir un altre examen i després de fer-lo vam anar a unes termes molt famoses que hi ha ací a Stuttgart: Das Leuze. Resulta que Stuttgart té unes terres mineralment riques... jo no ho sabia, però hi ha com 3 o 4 balnearis d'aigua mineral o com es diga...
Van ser dues hores bastant relaxants: piscines d'aigua calenta, múltiples xorros, piscines descobertes amb banquetets amb bambolletes i aigua calenta, piscines d'aigua gelada (aquestes no molaven, eh!), piscines amb minerals que picaven i coien la pell, sauna finesa, saunes amb diferents aromes, pouets d'aigua gelada per quan s'eixia de la sauna... Vaja que vam eixir més relaxats que jo que sé! Vam fer soparet alemany els 7 que vam anar al balneari. Resulta que un amic té una núvia alemanya i coneix alguna cosa de la cuina alemanya; vam fer "Frikadelle", que són com hamburguesetes en forma de mandonguilla i estan requetebones...
Ara ja és la 1.15h i me'n vaig a dormir que demà toca estudiar. La setmana que ve tinc dos exàmens més, però eixe cap de setmana me'n vaig a Praga, així que a la pròxima entrega ja vos contaré com m'ha anat...i en pasqües tinc visiteta!!!! Besos i abraços per a tots, cadascú que elegisca! Ens veiem prompte! Tschüss!!!
divendres, 12 de març del 2010
Freitag Mit Musik (12/03/10)
Són les 19:00h.
Els xinos de la cuina de baix ja porten un ratet fusant per la cuina: colps de ganivet, algun critet en xino...però el més delatador és aquella olor tan avinagrada que ja comença a muntar per les escales i que aconsegueix fer-me tosir quan l'olore de molt a prop... Sí, això és prova de que ja és divendres. No sé perquè, els xinos sols cuinen els caps de setmana! Bueno, tal vegada serà perquè tenen més temps (i com es pasen hores i hores allí clavats).
Bé, tot aquest rotllo per anunciar que avuí es divendres.
Aquest divendres és diferent a l'anterior. Aquest estic tan cansat d'estudiar...Aquest no eixiré. Sí, Aquest és diferent!
La cançó d'avuí, per a mi, és, ha sigut i serà un clàssic, un temazo de "los pies a la cabeza".
Va arribar a les meues orelles ja fa molts anys, ni ho recorde. Sí que recorde el moment que em vaig donar compte que m'encantava, que la disfrutava cada volta que l'escoltava (encara ho faig, eh!) i que sempre la tenia al cap rondant...va ser durant batxillerat.
Encara recorde aquell dia, en 2n de batxillerat, quan vam anar a demanar-li a maria (la nostra benvolguda conserge...què serà d'ella?) que posara aquesta cançó en comptes de la típica, cansina i avorrida música clàssica de pep per anunciar l'hora del pati.
Maria, com no, ens ho va permetre. Sols quedava esperar 3, 2, 1...de repent era veritat, pareixia mentida però no, anàvem els 5 pels corredors ballant a ritme d'ska aquest famós tema d'Skalariak: "Sólo vivir".
De sobte va eixir pep i ens va pegar un bon puret...
A nosaltres no ens va importar perquè encara estàvem flipant del que haviem fet... pegar-nos el bailoteo per l'institut amb la nostra música preferida, compartint-la amb la resta d'estudiants per donar l'eixida al pati...quina època tan màgica, quants records, feiem el que voliem!!
Bé, supose que aquest grup basc és conegut per molt de vosaltres, així que no diré massa al respecte:
5 CD's (cadascún millor que l'anterior), 10 de bona música, ritmes atrevits, però sempre respectant el ska més pur, la identitat rude al 100%.
Els he vist dues vegades, i van ser dos concerts que recordaré tota la vida.
El primer va ser a Villa-real. Vaig anar a postes amb uns amics a vore'ls. la sala Salatal. Un gran festival en un lloc molt del rotllet. Tot ple de gom a gom. No recorde quants red skins podia haver-hi allí dins, amb la seua actitud desafiant i els seus tirants amb camisa blanca. Una nit màgica amb gent de la gossa, amb uns amics que sempre coincidiem a tots els concerts de meliana (crec)...
El segon cop va ser al Festivern. Ahi estava amb els meus amics de castelló. En l'acampada bevent i esperant el gran moment. De repent, el ritme pausat i increchendo de "Oligarquia" va sonar...vam sampar a córrer cap a la carpa. Jo quasi mor perquè em vaig enganxar en algo...però ja erem a la carpa!
El cansanci de la correguda no va evitar que ho donarem tot allí dins, que férem "rogle"...Va ser un concert mític.
Malauradament, fa ja uns 2 anys (crec) aquesta banda de Iruña es va disoldre...ara Juanxo Skalari, la veu d'Skalariak, té un altre grup: The Kluba. La veritat que no els he escoltat, però diuen que no hi ha segones parts bones, no?
Per mi, un dels millors grups d'ska...de fet alguna altra cançó seua apareixerà per ací!Fins la setmana que ve...i disfruteu de la cançó!
Els xinos de la cuina de baix ja porten un ratet fusant per la cuina: colps de ganivet, algun critet en xino...però el més delatador és aquella olor tan avinagrada que ja comença a muntar per les escales i que aconsegueix fer-me tosir quan l'olore de molt a prop... Sí, això és prova de que ja és divendres. No sé perquè, els xinos sols cuinen els caps de setmana! Bueno, tal vegada serà perquè tenen més temps (i com es pasen hores i hores allí clavats).
Bé, tot aquest rotllo per anunciar que avuí es divendres.
Aquest divendres és diferent a l'anterior. Aquest estic tan cansat d'estudiar...Aquest no eixiré. Sí, Aquest és diferent!
La cançó d'avuí, per a mi, és, ha sigut i serà un clàssic, un temazo de "los pies a la cabeza".
Va arribar a les meues orelles ja fa molts anys, ni ho recorde. Sí que recorde el moment que em vaig donar compte que m'encantava, que la disfrutava cada volta que l'escoltava (encara ho faig, eh!) i que sempre la tenia al cap rondant...va ser durant batxillerat.
Encara recorde aquell dia, en 2n de batxillerat, quan vam anar a demanar-li a maria (la nostra benvolguda conserge...què serà d'ella?) que posara aquesta cançó en comptes de la típica, cansina i avorrida música clàssica de pep per anunciar l'hora del pati.
Maria, com no, ens ho va permetre. Sols quedava esperar 3, 2, 1...de repent era veritat, pareixia mentida però no, anàvem els 5 pels corredors ballant a ritme d'ska aquest famós tema d'Skalariak: "Sólo vivir".
De sobte va eixir pep i ens va pegar un bon puret...
A nosaltres no ens va importar perquè encara estàvem flipant del que haviem fet... pegar-nos el bailoteo per l'institut amb la nostra música preferida, compartint-la amb la resta d'estudiants per donar l'eixida al pati...quina època tan màgica, quants records, feiem el que voliem!!
Bé, supose que aquest grup basc és conegut per molt de vosaltres, així que no diré massa al respecte:
5 CD's (cadascún millor que l'anterior), 10 de bona música, ritmes atrevits, però sempre respectant el ska més pur, la identitat rude al 100%.
Els he vist dues vegades, i van ser dos concerts que recordaré tota la vida.
El primer va ser a Villa-real. Vaig anar a postes amb uns amics a vore'ls. la sala Salatal. Un gran festival en un lloc molt del rotllet. Tot ple de gom a gom. No recorde quants red skins podia haver-hi allí dins, amb la seua actitud desafiant i els seus tirants amb camisa blanca. Una nit màgica amb gent de la gossa, amb uns amics que sempre coincidiem a tots els concerts de meliana (crec)...
El segon cop va ser al Festivern. Ahi estava amb els meus amics de castelló. En l'acampada bevent i esperant el gran moment. De repent, el ritme pausat i increchendo de "Oligarquia" va sonar...vam sampar a córrer cap a la carpa. Jo quasi mor perquè em vaig enganxar en algo...però ja erem a la carpa!
El cansanci de la correguda no va evitar que ho donarem tot allí dins, que férem "rogle"...Va ser un concert mític.
Malauradament, fa ja uns 2 anys (crec) aquesta banda de Iruña es va disoldre...ara Juanxo Skalari, la veu d'Skalariak, té un altre grup: The Kluba. La veritat que no els he escoltat, però diuen que no hi ha segones parts bones, no?
Per mi, un dels millors grups d'ska...de fet alguna altra cançó seua apareixerà per ací!Fins la setmana que ve...i disfruteu de la cançó!
diumenge, 7 de març del 2010
Eurotrip Valencià
Hola de nou a tots!
Després d'unes setmanetes, ja tinc les fotos al meu portàtil, sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Bé, la veritat que és difícil saber per on començar...ha passat ja un mes i mig des que vaig tornar de la terreta cap a Stuttgart. Com molts de vosaltres sabreu, aquest cop va ser més difícil que la volta de setembre. L'últim cap de setmana abans de venir-me'n, estava una mica xof, no m'abellia canviar el que havia viscut per nadal, m'abellia quedar-me com hi era...
Vaig arribar ací i tot super wai: reecontres amb la gent, la neu, l'ambient, l'idioma...bé, als tres dies ja estava més que content de tornar a vindre!
Les dos últimes setmanes de gener van ser bastant avorrides; vaig arribar el 13 de gener i no vaig fer més que anar a classe, batukada i alguna que altra festeta...que no està mal, vaja! Però el final de febrer anava apropant-se i l'estudi encara no havia començat!
Així, vaig intentar intentar estudiar el màxim, perquè a principis de febrer tenia un bon viatget preparat!
Els meus amics de la uni anaven a fer un viatget per Europa, un "EuroTrip" pals més internacionals, començant per Amsterdam, passant per Copenhage, Berlin i acabant a Stuttgart. Era una mena de viatge de final de carrera, en comptes dels típics mèxics, puntes canes o demés, aprofitant per vore també els amics d'erasmus.
Bé, en desembre quan vaig saber les dates exactes vaig vore vols d'Stuttgart-Berlin; 40 eurets anar i tornar...de cap que vaig anar!!! Sabia que seria un bon viatge, seria con una mescla de dos ingredients que mai se m'havera ocurrit però que sabia que combinarien perfectament: la meua estimada Berlin amb els meus benvolguts amics...què més es pot demanar?
Dimecres Estem a 3 de febrer, dimecres. Aeroport d'Stuttgart. 10 del matí. Neu. 11 del matí. Aeroport de Schönefeld. Sí, ja era a Berlin!!!!!
Vaig anar a la TUB (Technische Universität Berlin) per quedar amb el meu amic pans i passar el dia amb ell, perquè els eurotripians arribaven per la nit, sobre les 11. No vaig poder evitar fer una foto, només muntar al sbahn a l'aeroport, uh....ja em sentia a Berlin.
Va ser molt rallant perquè, com passava també a Stuttgart, estava tot nevat, però tant com perquè el riu estigués congelat???
(riu congelat amb la TUB al marge esquerra).
Com tot no anava a ser festa, clar, vam pegar una volta per la universitat, vam dinar al Mensa (menjador) i pans em va ensenyar les coses típiques de la seua facultat
Després vam anar a una classe que tenia, commutació en alemany...els que heu estudiat teleco sabreu què asquerós pot ser, no? Per la nit vam anar a un concert que feia la Big Band de la universitat, la Uni Big Band Berlin. Pans toca allí i era el seu primer concert. S'encarregava de les percussions llatines; un maestro, sí senyor!
Després del concert vam anar a l'hostal on haviem quedat amb l'altre grupet de valencians que venien de terres daneses. Vam estar com unes 3 hores buscant l'hostal i buscant-nos, i després d'alguns problemetes que altres, quan anàvem per un carrer vaig escoltar uns crits gens propis d'algú berlinés. Em vaig girar i vaig vore la jaqueta del santi...allí eren! Deprés del encontre en mig del carrer, amb maletes, abraços, rises i històries ens vam dirigir a l'hostal.
Aqueixa nit vam anar a una hausprojekt: Supamolly. Ja vos vaig parlar d'elles en l'altre e-mail de berlin; unes cases semi-ocupes on la gent que hi viu paga menys pasta. Doncs algunes d'aquestes cases tenen baix algun baret o gran saló on venen cervessa, i s'està molt agust amb la musiqueta. Recorde tant la sensació que vaig sentir: els amics de sempre, dient tonteries, privant i disfrutant de l'amistad...el mateix que fem a valència i que tan enyore, però a berlin...
Després que ens tiraren sobre les 3, vam anar als famosos Spätis. Són com tendes obertes les 24h amb beguda fresca, papes, golosines i demés. És com un kiosk que mai tanca. I amb preus super baixets... Feia un fred de por, però estàvem tan agust xarrant i contant tonteries de sobte es van fer les 6 del matí i vam decidir anar a casa. La forma d'adonar-nos de l'hora que era va ser molt graciós: de sobte, de no passar ningú va començar a passar gent (sobretot dones, més d'un 90 %, no sé perquè) que se n'anava a treballar.
Dijous. Pans tenia classe i vam aprofitar per fer turisme. El museu del mur. El checkpoint Charly. Ens vam menjar la típica Rostwratwurst
i vam anar al InslenMuseum. Allí ens vam trobar una manifestació en contra del CO2. Era una gran explanada on la gent construia els seus ninots de neu com a senyal de protesta. De sobte se'ns va ocòrrer fer açó (no ho conteu per ahi):
Per supost, també vam fer el nostre ninot, amb barretí català i tot:
Això és una de les coses que més m'agrada de Berlin. Què pots trobar-te de tot en qualsevol moment i lloc.
Per la nit vam anar al famós Voku (Volk Kuchen: cuina del poble) de júlia, una amiga de pans. Alguns projekthaus per treure's diners fan aquesta mena de sopars. Tu vas i per no més d'1.50€ sopes el que algú de la casa ha preparat. Menjar molt bo, molt bon rotllet...va estar molt wai. Després vam anar a un bar bastant famós conegut com el "bar comunista" i per a rematar tornarem a anar al Späti del dia anterior. Com si fos ja una costum, vam esperar el senyal per anar a casa: la marea de gent repentina que passava pel carrer, a partir de les 6, ajjajajaja!
Divendres ja erem els 7 amics els que anàvem a disfrutar de Berlín, ja no hi havien classes d'universitat que s'interposaren entre nosaltres. Ens van fer alçar super prompte perquè haviem de canviar d'hostal i ací en alemanya tenen la mala costum de fer-ho abans de les 10 del matí...no!!!!!!Així, amb uns caretos de sobats de por, les maletes, la neu...vam iniciar el camí fins al següent hostal, el qual tampoc sabiem on era. De camí vam parar a una Backerei (panaderia) i vam agafar energies, perquè la panòramica de la gent era bastant depriment...Així, després de quasi dos horetes, cafes, pastetes i, sobretot, cançons vàries com bricomania, la granja de playmobil o l'agenda, vam enfilar al següent destí. Després de fer el check-in vam anar al Treptower Park. Allí hi ha un super monument als soviètics caiguts en la WWII. L'altra volta ja vaig ser allí, però era quasi de nit i no vaig poder apreciar la magestositat del lloc. Aquesta volta estava de sort, perquè la neu encara accentuava més el poder que els soviètics intentaven transmitir a través dels seus monuments rectes, rectangulars i immensament grans. Així, vam estar per allí una horeta veient-ho tot
i vam anar a menjar-nos un döner kebab al primer lloc de berlin on es va inventar. No sé si serà veritat o pans ens va enganyar, però allí que vam berenar (o sopar de forma alemanya...). Vam pegar una volta per aquell barri i abans de tirar a casa vam aconseguir baixar a un riu congelat. Ens feia una mica de por per si el gel es trencava o algo, però va ser super graciós baixar al riu, perquè pels dos costats estaven les escales congelades i era una risa i un perill baixar...
Aquella nit vam anar de festa al Rosi's, que estava prop del nou hostal. Aquell nou hostal estava al barri de Friedrichshain, barri soviètic que va ser un dels primers en desocupar-se i on hi ha la majoria de garitets, bars, antros i locals super alternatius per trobar-te festes tan wapes com la d'eixe dia. Era una festa de Balkan, música balcànica que ara està posant-se molt de moda (perquè està molt wapa, clar!). Aquella nit va ser expectacular, moltes rises, combois, fotos, i records de cada moment...
Dissabte teniem manifestació. Pans toca en una batukada i la batukada anava a tocar en aquella mani. La mani era per evitar el tancament d'una famosa projekthaus, molt antiga. La veritat que vam decidir anar, no ens podiem imaginar com seria una mani a berlin, així que decidirem anar, i també veiem al nostre amic tocar. (hi ha fotos, però encara no les tinc...)
Al principi feia un poc de poreta, perquè no erem més de 300 persones i la Polizei ens duplicava en número de persones, cotxes, cascos i embergadura... Cacheos, més i més policies a cada cantó, inclús alguns gravant la mani...al final no va haver-hi cap incident i vam acabar al barri de Kreuzberg. Vam aprofitar per visitar-lo i vam tornar a casa. Aquella nit vam anar a un bar el Kaptain i vam estar allí fins ben tocades dels 5; com sempre al nostre rotlló, rient, contant tonteries, cantant, brindant...en fí, disfrutant de l'amistad (era tan graciós vore com els veïns de taula i de saló ens miraven i flipaven...).
Diumenge vam continuar amb la nostra visita per Berlin. Vam anar al "centre" i vam vore allò més típic: la porta de Brandenburg, el Reichstag (parlament), el monument a l'holocaust...
(amb neu encara impacta més...)
Acabàrem a Alexanderplatz veient una exposició sobre la DDR (el partit comunista alemany després de la WWII) i que jo em vaig deixar a mitjes l'altra volta. Aquella nit vam sopar en casa pans i vam estar allí bevent birra fins a les tantes.
Dilluns vinguerem cap a Stuttgart.
Per la vesprada ferem una volta i comprarem per a poder sobreviure, necessitàvem menjar una altra cosa que no fos wurst (saltxitxes), dürum o döner... És clar, també vam comprar un parell de caixons de birres!!!!
Dimarts vam passar el dia per la preciosa ciutat de Tübingen. Podeu vore fotos que vos he enviat en altres correus o al facebook: Tübingen
Dimecres vam estar per ací descansant, perquè portàvem moltes hores de son acumulades al cos i ells van anar de festa a Tübingen, perquè hi ha una disco que si entres abans de les 22.30h és gratis i tot a mitad de preu. Jo no vaig anar perquè estava mig costipat i perquè tenia curs d'alemany fins a les 9 de la nit, i Tübingen està a més d'una hora de Stuttgart.
A les 6 del matí van arribar tots gelats, pobres.
Ja en dijous vam fer un dinaret d'acomiadament i els vaig acompanyar a mig dia a l'estació perquè agafaren el tren que 3 horetes després i un parell de transbordaments els portarien a Karlsruhe i d'allí a Alacant.
Viatge acabat. Somni viscut. Records i alegria per sempre en la ment.
Veient les dimensions de l'e-mail, continuaré un altre dia. De moment, ací ja va bé! Gracietes i besets!!!!!
Tschüss!!
Després d'unes setmanetes, ja tinc les fotos al meu portàtil, sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Bé, la veritat que és difícil saber per on començar...ha passat ja un mes i mig des que vaig tornar de la terreta cap a Stuttgart. Com molts de vosaltres sabreu, aquest cop va ser més difícil que la volta de setembre. L'últim cap de setmana abans de venir-me'n, estava una mica xof, no m'abellia canviar el que havia viscut per nadal, m'abellia quedar-me com hi era...
Vaig arribar ací i tot super wai: reecontres amb la gent, la neu, l'ambient, l'idioma...bé, als tres dies ja estava més que content de tornar a vindre!
Les dos últimes setmanes de gener van ser bastant avorrides; vaig arribar el 13 de gener i no vaig fer més que anar a classe, batukada i alguna que altra festeta...que no està mal, vaja! Però el final de febrer anava apropant-se i l'estudi encara no havia començat!
Així, vaig intentar intentar estudiar el màxim, perquè a principis de febrer tenia un bon viatget preparat!
Els meus amics de la uni anaven a fer un viatget per Europa, un "EuroTrip" pals més internacionals, començant per Amsterdam, passant per Copenhage, Berlin i acabant a Stuttgart. Era una mena de viatge de final de carrera, en comptes dels típics mèxics, puntes canes o demés, aprofitant per vore també els amics d'erasmus.
Bé, en desembre quan vaig saber les dates exactes vaig vore vols d'Stuttgart-Berlin; 40 eurets anar i tornar...de cap que vaig anar!!! Sabia que seria un bon viatge, seria con una mescla de dos ingredients que mai se m'havera ocurrit però que sabia que combinarien perfectament: la meua estimada Berlin amb els meus benvolguts amics...què més es pot demanar?
Dimecres Estem a 3 de febrer, dimecres. Aeroport d'Stuttgart. 10 del matí. Neu. 11 del matí. Aeroport de Schönefeld. Sí, ja era a Berlin!!!!!
Vaig anar a la TUB (Technische Universität Berlin) per quedar amb el meu amic pans i passar el dia amb ell, perquè els eurotripians arribaven per la nit, sobre les 11. No vaig poder evitar fer una foto, només muntar al sbahn a l'aeroport, uh....ja em sentia a Berlin.
Va ser molt rallant perquè, com passava també a Stuttgart, estava tot nevat, però tant com perquè el riu estigués congelat???
(riu congelat amb la TUB al marge esquerra).
Com tot no anava a ser festa, clar, vam pegar una volta per la universitat, vam dinar al Mensa (menjador) i pans em va ensenyar les coses típiques de la seua facultat
Després vam anar a una classe que tenia, commutació en alemany...els que heu estudiat teleco sabreu què asquerós pot ser, no? Per la nit vam anar a un concert que feia la Big Band de la universitat, la Uni Big Band Berlin. Pans toca allí i era el seu primer concert. S'encarregava de les percussions llatines; un maestro, sí senyor!
Després del concert vam anar a l'hostal on haviem quedat amb l'altre grupet de valencians que venien de terres daneses. Vam estar com unes 3 hores buscant l'hostal i buscant-nos, i després d'alguns problemetes que altres, quan anàvem per un carrer vaig escoltar uns crits gens propis d'algú berlinés. Em vaig girar i vaig vore la jaqueta del santi...allí eren! Deprés del encontre en mig del carrer, amb maletes, abraços, rises i històries ens vam dirigir a l'hostal.
Aqueixa nit vam anar a una hausprojekt: Supamolly. Ja vos vaig parlar d'elles en l'altre e-mail de berlin; unes cases semi-ocupes on la gent que hi viu paga menys pasta. Doncs algunes d'aquestes cases tenen baix algun baret o gran saló on venen cervessa, i s'està molt agust amb la musiqueta. Recorde tant la sensació que vaig sentir: els amics de sempre, dient tonteries, privant i disfrutant de l'amistad...el mateix que fem a valència i que tan enyore, però a berlin...
Després que ens tiraren sobre les 3, vam anar als famosos Spätis. Són com tendes obertes les 24h amb beguda fresca, papes, golosines i demés. És com un kiosk que mai tanca. I amb preus super baixets... Feia un fred de por, però estàvem tan agust xarrant i contant tonteries de sobte es van fer les 6 del matí i vam decidir anar a casa. La forma d'adonar-nos de l'hora que era va ser molt graciós: de sobte, de no passar ningú va començar a passar gent (sobretot dones, més d'un 90 %, no sé perquè) que se n'anava a treballar.
Dijous. Pans tenia classe i vam aprofitar per fer turisme. El museu del mur. El checkpoint Charly. Ens vam menjar la típica Rostwratwurst
i vam anar al InslenMuseum. Allí ens vam trobar una manifestació en contra del CO2. Era una gran explanada on la gent construia els seus ninots de neu com a senyal de protesta. De sobte se'ns va ocòrrer fer açó (no ho conteu per ahi):
Per supost, també vam fer el nostre ninot, amb barretí català i tot:
Això és una de les coses que més m'agrada de Berlin. Què pots trobar-te de tot en qualsevol moment i lloc.
Per la nit vam anar al famós Voku (Volk Kuchen: cuina del poble) de júlia, una amiga de pans. Alguns projekthaus per treure's diners fan aquesta mena de sopars. Tu vas i per no més d'1.50€ sopes el que algú de la casa ha preparat. Menjar molt bo, molt bon rotllet...va estar molt wai. Després vam anar a un bar bastant famós conegut com el "bar comunista" i per a rematar tornarem a anar al Späti del dia anterior. Com si fos ja una costum, vam esperar el senyal per anar a casa: la marea de gent repentina que passava pel carrer, a partir de les 6, ajjajajaja!
Divendres ja erem els 7 amics els que anàvem a disfrutar de Berlín, ja no hi havien classes d'universitat que s'interposaren entre nosaltres. Ens van fer alçar super prompte perquè haviem de canviar d'hostal i ací en alemanya tenen la mala costum de fer-ho abans de les 10 del matí...no!!!!!!Així, amb uns caretos de sobats de por, les maletes, la neu...vam iniciar el camí fins al següent hostal, el qual tampoc sabiem on era. De camí vam parar a una Backerei (panaderia) i vam agafar energies, perquè la panòramica de la gent era bastant depriment...Així, després de quasi dos horetes, cafes, pastetes i, sobretot, cançons vàries com bricomania, la granja de playmobil o l'agenda, vam enfilar al següent destí. Després de fer el check-in vam anar al Treptower Park. Allí hi ha un super monument als soviètics caiguts en la WWII. L'altra volta ja vaig ser allí, però era quasi de nit i no vaig poder apreciar la magestositat del lloc. Aquesta volta estava de sort, perquè la neu encara accentuava més el poder que els soviètics intentaven transmitir a través dels seus monuments rectes, rectangulars i immensament grans. Així, vam estar per allí una horeta veient-ho tot
i vam anar a menjar-nos un döner kebab al primer lloc de berlin on es va inventar. No sé si serà veritat o pans ens va enganyar, però allí que vam berenar (o sopar de forma alemanya...). Vam pegar una volta per aquell barri i abans de tirar a casa vam aconseguir baixar a un riu congelat. Ens feia una mica de por per si el gel es trencava o algo, però va ser super graciós baixar al riu, perquè pels dos costats estaven les escales congelades i era una risa i un perill baixar...
Aquella nit vam anar de festa al Rosi's, que estava prop del nou hostal. Aquell nou hostal estava al barri de Friedrichshain, barri soviètic que va ser un dels primers en desocupar-se i on hi ha la majoria de garitets, bars, antros i locals super alternatius per trobar-te festes tan wapes com la d'eixe dia. Era una festa de Balkan, música balcànica que ara està posant-se molt de moda (perquè està molt wapa, clar!). Aquella nit va ser expectacular, moltes rises, combois, fotos, i records de cada moment...
Dissabte teniem manifestació. Pans toca en una batukada i la batukada anava a tocar en aquella mani. La mani era per evitar el tancament d'una famosa projekthaus, molt antiga. La veritat que vam decidir anar, no ens podiem imaginar com seria una mani a berlin, així que decidirem anar, i també veiem al nostre amic tocar. (hi ha fotos, però encara no les tinc...)
Al principi feia un poc de poreta, perquè no erem més de 300 persones i la Polizei ens duplicava en número de persones, cotxes, cascos i embergadura... Cacheos, més i més policies a cada cantó, inclús alguns gravant la mani...al final no va haver-hi cap incident i vam acabar al barri de Kreuzberg. Vam aprofitar per visitar-lo i vam tornar a casa. Aquella nit vam anar a un bar el Kaptain i vam estar allí fins ben tocades dels 5; com sempre al nostre rotlló, rient, contant tonteries, cantant, brindant...en fí, disfrutant de l'amistad (era tan graciós vore com els veïns de taula i de saló ens miraven i flipaven...).
Diumenge vam continuar amb la nostra visita per Berlin. Vam anar al "centre" i vam vore allò més típic: la porta de Brandenburg, el Reichstag (parlament), el monument a l'holocaust...
(amb neu encara impacta més...)
Acabàrem a Alexanderplatz veient una exposició sobre la DDR (el partit comunista alemany després de la WWII) i que jo em vaig deixar a mitjes l'altra volta. Aquella nit vam sopar en casa pans i vam estar allí bevent birra fins a les tantes.
Dilluns vinguerem cap a Stuttgart.
Per la vesprada ferem una volta i comprarem per a poder sobreviure, necessitàvem menjar una altra cosa que no fos wurst (saltxitxes), dürum o döner... És clar, també vam comprar un parell de caixons de birres!!!!
Dimarts vam passar el dia per la preciosa ciutat de Tübingen. Podeu vore fotos que vos he enviat en altres correus o al facebook: Tübingen
Dimecres vam estar per ací descansant, perquè portàvem moltes hores de son acumulades al cos i ells van anar de festa a Tübingen, perquè hi ha una disco que si entres abans de les 22.30h és gratis i tot a mitad de preu. Jo no vaig anar perquè estava mig costipat i perquè tenia curs d'alemany fins a les 9 de la nit, i Tübingen està a més d'una hora de Stuttgart.
A les 6 del matí van arribar tots gelats, pobres.
Ja en dijous vam fer un dinaret d'acomiadament i els vaig acompanyar a mig dia a l'estació perquè agafaren el tren que 3 horetes després i un parell de transbordaments els portarien a Karlsruhe i d'allí a Alacant.
Viatge acabat. Somni viscut. Records i alegria per sempre en la ment.
Veient les dimensions de l'e-mail, continuaré un altre dia. De moment, ací ja va bé! Gracietes i besets!!!!!
Tschüss!!
Freitag mit Musik (05/03/10)
Bones!
Que bo, hui ja és divendres...
M'encanta sentir la sensació de que és divendres, però especialment la del divendres com avuí:
estic en plena època d'exàmens, aquesta setmana n'he tingut dos, un avui, i no en tindré un altre fins d'ací 10 dies...és com estar de vacances, i no hi ha millor forma d'encetar unes vacances que un divendres, amb festa inclosa, però festa de la bona, bona!
Així em senc ara...amb unes ganes de festa increïbles...damunt ja comença a fer caloreta i el sol ja li guanya terreny a la neu i això es nota, no sols en la temperatura!
La cançó d'avuí m'agrada molt; és molt animada, però sobretot m'agrada pels records que em porta, per les imatges que de seguida em vénen a la ment...bua!!!
El grup és Kaotico i la cançó és "preso 2023".
Aquesta cançó és una d'aquelles famoses cançons incloses en aquells dos meravellosos discos d'aquelles increïbles pasqües a Vinarós...
Arran d'escoltar-la tant durant aquelles pasqües, em van passar el disc "Raska y Pierde".
Crec que no m'he viciat tant a un disc com eixe...totes les cançons són temazos, i temazos dels bons...
encara recorde unes festes de llutxent, tornant amb el cotxe de rai pel camí, amb kaotico a tota hóstia...bua, qué subidón! Per supost, aquest disc ha sigut banda sonora de molts bon moments amb els coleguetes de castelló!
Vaig tindre l'oportunitat de vore'ls al viña rock de benicàssim...vaig arribar una mica tard, era de dia i sols els vaig poder escoltar 20 minutets. Van ser 20 minuts pletòrics, de dia, tots ballant i botant, amb punkis inclosos, i jo cridant als meus amics per compartir el comboi del concert...bua!!!!!
Bueno, que me la pire a comprar, espere que vos agrade i ja em conteu:
Fins la setmana que ve!!!
Que bo, hui ja és divendres...
M'encanta sentir la sensació de que és divendres, però especialment la del divendres com avuí:
estic en plena època d'exàmens, aquesta setmana n'he tingut dos, un avui, i no en tindré un altre fins d'ací 10 dies...és com estar de vacances, i no hi ha millor forma d'encetar unes vacances que un divendres, amb festa inclosa, però festa de la bona, bona!
Així em senc ara...amb unes ganes de festa increïbles...damunt ja comença a fer caloreta i el sol ja li guanya terreny a la neu i això es nota, no sols en la temperatura!
La cançó d'avuí m'agrada molt; és molt animada, però sobretot m'agrada pels records que em porta, per les imatges que de seguida em vénen a la ment...bua!!!
El grup és Kaotico i la cançó és "preso 2023".
Aquesta cançó és una d'aquelles famoses cançons incloses en aquells dos meravellosos discos d'aquelles increïbles pasqües a Vinarós...
Arran d'escoltar-la tant durant aquelles pasqües, em van passar el disc "Raska y Pierde".
Crec que no m'he viciat tant a un disc com eixe...totes les cançons són temazos, i temazos dels bons...
encara recorde unes festes de llutxent, tornant amb el cotxe de rai pel camí, amb kaotico a tota hóstia...bua, qué subidón! Per supost, aquest disc ha sigut banda sonora de molts bon moments amb els coleguetes de castelló!
Vaig tindre l'oportunitat de vore'ls al viña rock de benicàssim...vaig arribar una mica tard, era de dia i sols els vaig poder escoltar 20 minutets. Van ser 20 minuts pletòrics, de dia, tots ballant i botant, amb punkis inclosos, i jo cridant als meus amics per compartir el comboi del concert...bua!!!!!
Bueno, que me la pire a comprar, espere que vos agrade i ja em conteu:
Fins la setmana que ve!!!
Freitag mit Musik (26/02/10)
Hola a tots i a totes!
La cançó d'aquesta setmana és més relaxada que l'anterior.
Bé, a mi també m'anima moltíssim, però és diferent en tots els sentits: ritme, estil, època...
De segur que si vos dic el nom de la cançó i l'artista, molt pocs sabreu de quina cançó es tracta; però només l'esolteu tot vos quadrarà! Són els A-ha i la cançó és "Take On Me", eh!!!!!!
La primera volta que la vaig escoltar i vaig ser conscient que m'agradava va ser un cap de setmana del curset que estava fent de monitor de temps lliure a valència.
Un dissabte a les 9 del matí. Vos podeu imaginar què cansat, no? Doncs aquesta cançó per a mi era super efectiva, m'animava de sobremanera!
Quan l'escolteu, ja em direu.
Uns anys després, i gràcies a la festa del 60 que vam fer, dins d'un recopilatori que em vaig baixar, ahi hi era...bua!!!!!
Ara me la pose moltes voltes, m'encanta!
Espere que la disfruteu i que passeu bon cap de setmana amb la positivitat d'aquest temeta!
Ah, no perdeu de vista el videoclip; és molt bo, i els efectes especials ja "ni te cuento!" ajajaj
Ens veiem!!!
La cançó d'aquesta setmana és més relaxada que l'anterior.
Bé, a mi també m'anima moltíssim, però és diferent en tots els sentits: ritme, estil, època...
De segur que si vos dic el nom de la cançó i l'artista, molt pocs sabreu de quina cançó es tracta; però només l'esolteu tot vos quadrarà! Són els A-ha i la cançó és "Take On Me", eh!!!!!!
La primera volta que la vaig escoltar i vaig ser conscient que m'agradava va ser un cap de setmana del curset que estava fent de monitor de temps lliure a valència.
Un dissabte a les 9 del matí. Vos podeu imaginar què cansat, no? Doncs aquesta cançó per a mi era super efectiva, m'animava de sobremanera!
Quan l'escolteu, ja em direu.
Uns anys després, i gràcies a la festa del 60 que vam fer, dins d'un recopilatori que em vaig baixar, ahi hi era...bua!!!!!
Ara me la pose moltes voltes, m'encanta!
Espere que la disfruteu i que passeu bon cap de setmana amb la positivitat d'aquest temeta!
Ah, no perdeu de vista el videoclip; és molt bo, i els efectes especials ja "ni te cuento!" ajajaj
Ens veiem!!!
Freitag mit Musik (19/02/10)
Una setmana més, és divendres i ací estem de nou!!
Després d'haver fet avui el primer examen, he decidit penjar aquesta cançó; m'ha anat bé i tinc ganetes de festeta!
Aquesta cançó, o temazo, es diu "Turn down the lights" i és de Benny Page. Aquest dj és un mestre en el món del drum'n'bass i a mi m'encanta! El drum'n'bass és una música que em torna boig i m'anima, però que gairebé no la puc escoltar massa perquè a espanya no està massa de moda o no és fàcil de trobar un lloc on posen bon d'n'b.
Aquest tema, en concret, es de tipus "RaggaJungle", que és una mescla entre drum'n'bass i reggae; ja sé sembla extrany, però la mescla és explosiva!!!
Bé, doncs aquesta cançó també em porta molts bon records...
extranya era la nit que no escoltàvem aquesta cançó al cotxe de Pablo el Rastaman de camí a la discoteca que aquell dijous tocava. Feiem botellot a tarongers i uns quants elegits enfilàvem amb el cotxe de pablo camí de "The Mill", "les ànimes", "luna rossa"...on fóra!
Després d'alguns temetes més, sempre acabàvem demanant-li aquesta cançó; de fet la coneixem gràcies a ell i ja va passar a formar part nostra... Durant l'època d'exàmens, pans, santi i jo ens la posàvem en teleco a tot'hostia abans d'un examen i ballàvem un poc per alliberar les tensions d'abans...
L'he escoltada també algunes voltes a altres pubs, festivals i demés...sempre recordaré aquella nit de Berlin, al Cassiopeia; un festival de drum'n'bass super wapo, xicotet i personal, però super canyero on la van posar...
Bé, ací vos la deixe...és un poc canyera, però...és bo saber i conéixer de tot un poc!
(estic segur que el cos se vos meneja una miqueta...;-))
Fins la setmana que ve!!
dw
Després d'haver fet avui el primer examen, he decidit penjar aquesta cançó; m'ha anat bé i tinc ganetes de festeta!
Aquesta cançó, o temazo, es diu "Turn down the lights" i és de Benny Page. Aquest dj és un mestre en el món del drum'n'bass i a mi m'encanta! El drum'n'bass és una música que em torna boig i m'anima, però que gairebé no la puc escoltar massa perquè a espanya no està massa de moda o no és fàcil de trobar un lloc on posen bon d'n'b.
Aquest tema, en concret, es de tipus "RaggaJungle", que és una mescla entre drum'n'bass i reggae; ja sé sembla extrany, però la mescla és explosiva!!!
Bé, doncs aquesta cançó també em porta molts bon records...
extranya era la nit que no escoltàvem aquesta cançó al cotxe de Pablo el Rastaman de camí a la discoteca que aquell dijous tocava. Feiem botellot a tarongers i uns quants elegits enfilàvem amb el cotxe de pablo camí de "The Mill", "les ànimes", "luna rossa"...on fóra!
Després d'alguns temetes més, sempre acabàvem demanant-li aquesta cançó; de fet la coneixem gràcies a ell i ja va passar a formar part nostra... Durant l'època d'exàmens, pans, santi i jo ens la posàvem en teleco a tot'hostia abans d'un examen i ballàvem un poc per alliberar les tensions d'abans...
L'he escoltada també algunes voltes a altres pubs, festivals i demés...sempre recordaré aquella nit de Berlin, al Cassiopeia; un festival de drum'n'bass super wapo, xicotet i personal, però super canyero on la van posar...
Bé, ací vos la deixe...és un poc canyera, però...és bo saber i conéixer de tot un poc!
(estic segur que el cos se vos meneja una miqueta...;-))
Fins la setmana que ve!!
dw
Freitag mit Musik (12/02/10--Karnival!!!!)
Com va el fred gent?
Perdó per les meues ausències anteriors, però he estat de viatge amb els amics i mira, al final res...
Bé, com la majoria de gent sabreu, aquest cap de setmana són carnestoltes!
És per això que aquest Freitag mit Musik el volia dedicar a aquesta festa tan popular, antiga i desitjada.
És una data ben esperada, perquè la majoria de la gent ha acabat els exàmens just per a aquesta data i, la veritat, que és una molt bona forma de celebrar-ho! No obstant, alguns anys hi ha hagut gent, i hi haurà, que encara té exàmens i maleïx el professor de l'examen...
Jo crec que en la majoria de pobles se celebren carnavals, però, almenys per la meua zona, el més important, multitudinari i fester és el de Pego.
Una nit a l'any pego s'encen, els carrers s'omplen de gom a gom i les disfresses i idees més originals surten a la passarel·la de l'alcohol, la festa i la diversió!
Així, aquest Freitag va dedicat als carnavals, però sobretot al de pego, perquè sé que tots tenim, almenys, un carnestoltes de pego a la nostra vida: soparet amb els colegues, botellot, autobus, cua infernal a l'entrada de pego, punt d'encontre, la verbena de la plaça del mercadona, menjar alguna cosa, i hala, les 7 i cap al bus. Per supost també hores i hores de diversió, però també de lagunes...almenys jo tinc lagunes tots els anys que hi he anat!!!
Ah, per supost, una cosa que també m'agrada molt dels carnestoltes de pego és la barreta que es monten els de l'Arrels. Un lloc alternatiu alhora que reivindicatiu, amb musiqueta del rotllo i preus populars. Tots els anys he acabat les meus nits de bufera allí, marejant a uns i a altres. Si no heu anat mai, vos ho aconselle perquè pense que és molt important que aquest tipus format alternatiu estiga a qualsevol festa d'enlloc; tota la gent té dret a disfrutar, no?
Bé, doncs la cançó d'avui no podia ser una altra: Carnestoltes, dels pegolins "La Gossa Sorda".
Crec que alguna cançó ja vos he publicat d'ells, crec que suposeu que m'agraden, no?
Aquesta cançó és el primer disc "Vigila". Per a mi és el millor, defineix a la perfecció el més pur estil "La Gossa": ska dur i ballador.
Ací teniu l'enllaç:
Bé, per suposat que també hi ha altres carnestoltes molt bons també; l'any passat vaig estar a Villar del arzobispo i també va ser increïble. Està una mica lluny, però de tant en tant convé també canviar un poquet, i aquest carnestoltes s'adequa perfectament...
Jo aquest any, aprofitant que estic per terres alemanyes, crec que demà tiraré als carnestoltes de Colonia...ja vos contaré com ha anat.
Aquells que aneu a Pego, ja siga per "trigésima" vegada, o torneu després d'alguns anys sense anar...disfruteu-ho i passeu-ho molt bé!! Feu-se una cassalleta a la meua salut almenys, val???
Un abraç i fins la setmana que vé!!!!
Tschüss!!!
Perdó per les meues ausències anteriors, però he estat de viatge amb els amics i mira, al final res...
Bé, com la majoria de gent sabreu, aquest cap de setmana són carnestoltes!
És per això que aquest Freitag mit Musik el volia dedicar a aquesta festa tan popular, antiga i desitjada.
És una data ben esperada, perquè la majoria de la gent ha acabat els exàmens just per a aquesta data i, la veritat, que és una molt bona forma de celebrar-ho! No obstant, alguns anys hi ha hagut gent, i hi haurà, que encara té exàmens i maleïx el professor de l'examen...
Jo crec que en la majoria de pobles se celebren carnavals, però, almenys per la meua zona, el més important, multitudinari i fester és el de Pego.
Una nit a l'any pego s'encen, els carrers s'omplen de gom a gom i les disfresses i idees més originals surten a la passarel·la de l'alcohol, la festa i la diversió!
Així, aquest Freitag va dedicat als carnavals, però sobretot al de pego, perquè sé que tots tenim, almenys, un carnestoltes de pego a la nostra vida: soparet amb els colegues, botellot, autobus, cua infernal a l'entrada de pego, punt d'encontre, la verbena de la plaça del mercadona, menjar alguna cosa, i hala, les 7 i cap al bus. Per supost també hores i hores de diversió, però també de lagunes...almenys jo tinc lagunes tots els anys que hi he anat!!!
Ah, per supost, una cosa que també m'agrada molt dels carnestoltes de pego és la barreta que es monten els de l'Arrels. Un lloc alternatiu alhora que reivindicatiu, amb musiqueta del rotllo i preus populars. Tots els anys he acabat les meus nits de bufera allí, marejant a uns i a altres. Si no heu anat mai, vos ho aconselle perquè pense que és molt important que aquest tipus format alternatiu estiga a qualsevol festa d'enlloc; tota la gent té dret a disfrutar, no?
Bé, doncs la cançó d'avui no podia ser una altra: Carnestoltes, dels pegolins "La Gossa Sorda".
Crec que alguna cançó ja vos he publicat d'ells, crec que suposeu que m'agraden, no?
Aquesta cançó és el primer disc "Vigila". Per a mi és el millor, defineix a la perfecció el més pur estil "La Gossa": ska dur i ballador.
Ací teniu l'enllaç:
Bé, per suposat que també hi ha altres carnestoltes molt bons també; l'any passat vaig estar a Villar del arzobispo i també va ser increïble. Està una mica lluny, però de tant en tant convé també canviar un poquet, i aquest carnestoltes s'adequa perfectament...
Jo aquest any, aprofitant que estic per terres alemanyes, crec que demà tiraré als carnestoltes de Colonia...ja vos contaré com ha anat.
Aquells que aneu a Pego, ja siga per "trigésima" vegada, o torneu després d'alguns anys sense anar...disfruteu-ho i passeu-ho molt bé!! Feu-se una cassalleta a la meua salut almenys, val???
Un abraç i fins la setmana que vé!!!!
Tschüss!!!
Freitag mit Musik (29/01/10)
3r Freitag mit Musik de l'any.
Com va la marxa?
La cançó d'avui és una cançó màgica, almenys per a mi, perquè m'anima moltíssim però sobretot perquè, com moltes cançons ací publicades, em porta grans records de moments viscuts i compratits amb la cançó com a tal.
Parle de la cançó de I gotta feeling de Black Eyed Peas. Sí, ja sé aque a molts no vos agrada i inclús hi ha més d'un que la odia perquè la escoltada fins a avorrir-la. A mi també em passava, abans d'estiu, quan començava a escoltar-se, no m'agradava gens, perquè pensava que no pegava gens als Black Eyed Peas.
No obstant això, a poc a poc anava escoltant-la i al final, com en la majoria de cançons d'estiu, va començar a agradar-me.
Recorde la primera festa ací a Stuttgart. En un lloc d'estos odiosos de R'n'B i música de raperets negrets amb pasta i rodejat de xicones i coxazos la vaig escoltar i bua...va ser com un redescobriment. A partir d'aqueix moment ja vaig passar d'agradar-me a encantar-me.
El punt màxim, però, va arribar un poc més tard.
Finals de setembre. País Basc. Boda de la meua cosina. Feia un mes que no veia a la meua família valenciana i més d'un any a la meua família basca. Tot de puta mare. Discomòbil i barra lliure. Petició de I gotta feeling. Revolució ballaora de la gent. Gin-kas. Comboiets. Ballet amunt, ballet avall. De nou I gotta feeling...bua, explosió màxima, momentazo de la nit. Ja ben tocades les onze de la nit s'acabà tot.
Al centre de marxa. I gotta feeling de nou...no podia ser...
En fi, cada cop que escolte aquesta cançó sóc capaç d'estar allí de nou, entre les meues germanes i cosins. Ballans, privant i gaudint. M'ho vaig passar tan tan bé...
Com pot fer això una cançó? és la màgia de la música, amics...
Per una altra banda, vos adjunte este video en especial, perquè el vaig decobrir l'altre dia i m'encanta...
És d'una actuació en directe...com pot el públic currar-s'ho tant? perdeu 4 minuts veient-lo...és la canya!!!!
PD Vos adjunte una foto del tete javi en acció, donant-ho tot...
Com va la marxa?
La cançó d'avui és una cançó màgica, almenys per a mi, perquè m'anima moltíssim però sobretot perquè, com moltes cançons ací publicades, em porta grans records de moments viscuts i compratits amb la cançó com a tal.
Parle de la cançó de I gotta feeling de Black Eyed Peas. Sí, ja sé aque a molts no vos agrada i inclús hi ha més d'un que la odia perquè la escoltada fins a avorrir-la. A mi també em passava, abans d'estiu, quan començava a escoltar-se, no m'agradava gens, perquè pensava que no pegava gens als Black Eyed Peas.
No obstant això, a poc a poc anava escoltant-la i al final, com en la majoria de cançons d'estiu, va començar a agradar-me.
Recorde la primera festa ací a Stuttgart. En un lloc d'estos odiosos de R'n'B i música de raperets negrets amb pasta i rodejat de xicones i coxazos la vaig escoltar i bua...va ser com un redescobriment. A partir d'aqueix moment ja vaig passar d'agradar-me a encantar-me.
El punt màxim, però, va arribar un poc més tard.
Finals de setembre. País Basc. Boda de la meua cosina. Feia un mes que no veia a la meua família valenciana i més d'un any a la meua família basca. Tot de puta mare. Discomòbil i barra lliure. Petició de I gotta feeling. Revolució ballaora de la gent. Gin-kas. Comboiets. Ballet amunt, ballet avall. De nou I gotta feeling...bua, explosió màxima, momentazo de la nit. Ja ben tocades les onze de la nit s'acabà tot.
Al centre de marxa. I gotta feeling de nou...no podia ser...
En fi, cada cop que escolte aquesta cançó sóc capaç d'estar allí de nou, entre les meues germanes i cosins. Ballans, privant i gaudint. M'ho vaig passar tan tan bé...
Com pot fer això una cançó? és la màgia de la música, amics...
Per una altra banda, vos adjunte este video en especial, perquè el vaig decobrir l'altre dia i m'encanta...
És d'una actuació en directe...com pot el públic currar-s'ho tant? perdeu 4 minuts veient-lo...és la canya!!!!
PD Vos adjunte una foto del tete javi en acció, donant-ho tot...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)