dissabte, 25 de desembre del 2010

dissabte, 11 de desembre del 2010

Freitag mit Musik (10/12/10)

Hola!
Aquesta setmana tenim un grupet no massa conegut "Che Sudaka".
Cançons tranquiletes, amb rerefons reivindicatiu, per pensar. "Mirando el mundo al revés" és la cançó elegida.
Aquesta cançó està dins del disc amb el mateix nom, i fa uns dos o tres anys sonava sempre al cotxe; és per això que quan escolte esta cançó recorde els carnestoltes de Villar del Arzobispo o vespradetes de Photoshop amb Che Sudaka de fons...

La veritat que m'agradaria vore'l en directe; no he tingut mai l'oportunitat.

Alguna gent el considera com un nou Manu Chao...veieu què vos sembla!

Ja no cal dir res més, disfruteu:
(per cert, el videoclip és molt bo!)

Fins la setmana que ve!

dissabte, 4 de desembre del 2010

Freitag mit Musik (03/11/10)

Molt Bones!
Aquesta setmaneta ha sigut totalment improvisat, d'eixos que et vénen de sobte i molen molt.

Alguna vegada ja vos he recomanat alguna cançó d'aquest grup, Obrint Pas. De segur que tots sabreu de sobres qui són i haureu escoltat alguna cosa seua. Doncs bé, esta setmana passada em vaig enterar que enguany torner a fer el Festivern. Un festival per cap d'any que es va consagrar i que la política fa fer desaparéixer ja fa 2 anys.

Així, enguany tornem a tenir Festivern, un pla alternatiu a discoteques, Cotillones i demés rotllos cars i merdes...Bé, doncs el festivern torna amb Obrint Pas, que també han tornat enguany.  

La cançó recomanada és la Flama, un tema amb molt de sentiment i reivindicació. I per què aquesta?

Considere la majoria de cançons d'obrint pas molt bones, però he elegit aquesta perquè en setembre es va filmar a un poble del principat "Porrera" un Lip Dub. Sí, eixa espècie de performance on molta gent anònima participa donant imatge a una cançó, i que ara està tan de moda. Bé, aquesta és especial perquè també hi apareixen els propis Obrint Pas, així com Lluís Llach, Miquel Gil i Feliu Ventura.

Bueno, ja no m'enrotlle més; disfruteu de la cançó, però també quedeu-se amb les imatges:

I recordeu, tot un Poble en Moviment!!! 

dissabte, 27 de novembre del 2010

Freitag mit Musik (26/11/10)

Ey, ey, ey!

Aquesta setmana tirem d'un clàssic. Anit, mentre feiem botellot estàvem parlant d'ells i vaig pensar, "ala, ja tinc la cançó per al Freitag d'esta setmana"!!! Vos parle de Boikot!

De segur que tots teniu la vostra cançó preferida, encara que tots sabem que el millor disc va ser el directe de "Y que nos den mucho tequila". En el meu cas, la meua preferida era "Tekila".

Recorde la primera vegada que vaig vore Boikot a Albal, un 8 d'octubre de fa, tal vegada, 7 anys. Vam anar aqueix cap de setmana a la capi perquè encara estàvem a l'institut. Tinc tants records d'aquells dos dies...

Doncs ens vam pegar el pateo de més d'1 hora per vore als Boikot, i la veritat que va valdre la pena, i damunt de gratis!
Sí, va ser espectacular.
Després els he vist a algun Viña Rock i a un Festivern...molt bons.

Així doncs, disfruteu de la cançó i del cap de setmana:


Au!

diumenge, 21 de novembre del 2010

Freitag mit Musik (19/11/10)

Hola una vegada més!

Aquesta setmana la cosa va de reggae. Ha sigut una setmaneta dura, així que toca un poquet de relax....!
Estem parlant de Augustus Pablo, un dels jamaicans que tocaven reggae més famosos dels 80. I es que aquest rastafari era un crack amb la melòdica (aqueixa mena de pianet, que es toca bufant), un instrument molt desconegut però que al reggae més clàssic està molt present.

Aquesta cançó es diu Java, i és molt energètica. El video és d'un concert en directe a Japó, en el '86. Si vos agrada com sona la melòdica, vos recomane 100% els seus discs, en especial "This is...".

Aquest cd l'he escoltat mil voltes, i em porta molts bons records; aquelles partides de poker amb Augustus Pablo de fons...ay!!!!!

Bueno, vos deixe amb la cançó!


Acabeu de passar bon diumenge!

diumenge, 14 de novembre del 2010

Freitag mit Musik (12/11/10)

Hola una vegada més!


La recomanació d'aquesta setmana ve carregadeta d'ska, d'energia bailona per al cos...per a començar bé la setmana!

I és que vos parle dels Dr. Calypso. Grup d'ska, calypso i música jamaicana amb una gran experiència, ja que porten més de 20 anys als escenaris...no obstant això, la seua música encara continua sent tan fresca com marxosa!

En aquest Freitag vos recomane "Plan 10", una de les millors cançons...sobretot en directe!
I és que vaig tenir l'oportunitat de vore'ls una vegada a la carpa del baça en la final de la copa celebrada a valència fa ja uns anyets...

Doncs res, doneu-li al play i disfruteu-la:



Que vaja bé la setmana!

dissabte, 6 de novembre del 2010

Des de l'exili germànic‏

Hola de nou a tots i totes!

Després de quasi dos mesos per Stuttgart de nou, reprenc açó dels e-mails...
Sí, ja sé que és una 1 mica tard i que després se'm queden uns mails super llargs, però la veritat que vaig un poc de cap...

Com supose que ja sabreu, ho vaig comentar a l'anterior mail, estic de nou a alemanya fent pràctiques en bosch (sí, ja sé que tots fareu la gràcia dels electrodomèstics...però bé).
Doncs vaig començar l'1 de setembre, i jugant jugant ja estem en novembre...com passa el temps! La veritat que és una experiència que mola: gent nova, noves responsabilitats, noves amistats...amb un xicotet matís, tot en alemany!

Vaig amoldant-me a poc a a aquesta nova vida de "no-estudiant", i la veritat que no està mal, basicament perquè estic aprenent alemany i estic, per fi, fent amics alemanys...i resulta que no és gent tant extranya!

Però clar, tot no podia ser perfecte...tots els matins a les 7.30h del matí, en peu! Ja sé que tampoc és una super matinada, però a mi que m'agrada dormir...

Per això, durant la setmana no faig res gaire especial: faig tandem amb una xica (tandem se li diu a quedar per parlar i practicar els idiomes dels dos participants; en aquest cas: castellà-alemany) i ara m'he apuntat a un curs d'alemanys els dimecres...tot siga pel meu futur alemany!

Els caps de setmana tampoc he fet cap viatget, bàsicament perquè els gaste per dormir i descansar...que bo és alçar-se a la una del migdia!!!!!!

No obstant això, hi ha hagut coses guapes, com la Volkfest. És la oktoberfest d'ací Stuttgart, amb molta menos gent, clar...Va durar dos setmanetes i la veritat que les vam aprofitar ben rebé! però tampoc vos penseu que som uns alcoholics, eh...que cada gerra val 8€...l'ambient, la gent, la música, els trajes típics, les atraccions de fira...a això em referisc!

Per una altra banda, està el tema Stuttgart21. Volen soterrar l'estació principal i fer-la de pas (com Barna-Sants) perquè ara els trens han d'entrar i eixir (com a l'estació de valència). De esta manera, s'estalviaran uns 15 minuts en cada viatge, a costa de gastar-se una remilionada, carregar-se el magnífic, antic i gegant parc que bordeja l'estació i posar pates amunt el centre d'Stuttgart sobre uns 20 anys (eixe és el temps estimat, així que vos podeu imaginar el que realment tardaran...).

Doncs la gent, com és normal, està en contra. I ja fa molt de temps que es fan manifestacions perquè es pare aquesta masacre arquitectònica. I clar, són alemanys i ho tenen tot més que planificat; tenen un pla alternatiu amb molt menys impacte visual per a la ciutat. Menys pasta, menys "bonico" i igualment funcional...però bé, ací ja entren els interesos personals i ahí el tema ja es complica més!.

Alguns dilluns he anat, però des de fa un mes la cosa està anant més avant i estan fent actes tots els dies: manifestacions, minuts de cridar i fer escama, xerrades, acampades...és curiós vore com la gent està tan motivada, entregada i per la llavor. Però el que més curiós em sembla és la quantitat de gent que va a aquestos actes, perquè no són els típics 4 antisistema o com vullgues dir-ho...és gent major, gran, casats, amb xiquets, gent jove...realment és una megaobra que la gent rebutja i els té en peu de guerra.

Fa dues setmanes, després d'haver tombat ja una part de l'estació central, van començar a tallar els centenaris arbres del parc...i la gent es va concentrar per evitar-ho.

Bé, la polícia va carregar contra els manifestans amb pistoles d'aigua i de pilotes d'una forma brutal, i ahí es va armar una bona. Els vídeos i les fotos han aparegut a moltes televisions europees (a un home li van treure un ull i tot degut a la forta pressió del xorro de l'aigua...).

Bueno, les obres continuen avant i la gent encara està en peu de guerra. No sé com acabarà la cosa perquè quan vaig a les manis tampoc m'entere de molt, i la web està en alemany...però la injustícia no entén d'idiomes i el que està clar que estan duent endavant una locura de projecte.

Espere no haver-me enrotllat massa i que en el pròxim mail vos puga contar algun viatget que ja haja fet.

Vos adjunte algunes fotos de les diferents manifestacions a les que he anat, on podreu vore la gent, els cartells, l'estació central...

Fins a la pròxima!!

*juliol; la gent ocupant l'estació de trens


*setembre; grua tombant el que en la 1a foto estaven ocupant


*octubre; mani al parc


*arbre ocupat, gent dorm allí


*gent al parc





Nou curs. Nova experiència. Nova vida. Nova versió. 2.0

Hola a totes i tots!
Després d'un temps volent fer uns canvis al blog, avui ha arribat el dia...per fí!!!!!
En aquest segon any que estic ací a stuttgart, vaig a passar de ser estudiant a "currante".
Estic fent unes pràctiques en Bosch, però encara no he acabat la carrera; agafe experiència per fer currículum...

El fet de tenir unes obligacions diàries (de 8 hores de duració) fa que puga viatjar menys i tenir menys lleure per fer les coses que m'agraden (per exemple escriure al blog explicant(-vos) cosetes...). És una llàstima però és així.

Doncs bé, tots els mails que haja enviat l'any passat estaran arxivats com Stuttgart 1.0, i els que envie enguany com a Stuttgart 2.0. També podeu trobar els Freitags mit Musik, i també vull crear una altra "secció" de coses, idees i cabòries que se m'occorren i que no tenen a vore amb Stuttgart ni alemanya.

Bé, fetes les presentacions...ací vos presente la versió 2.0 (sona a matrix o algo...jajaja)

Freitag Mit Musik (05/11/10)

Hola un cap de setmana més!

Avuí tinc entre mans un temazo dels bons, d'aquells del 80 que són un super subidón!

I es que ja fa dos anys, just esta nit, que vam fer una festa dels 80 super wapa en una caseta perduda pel terme de benicolet...


És per això que aquest Freitag havia de tenir algun d'aquells temazos que ens van acompanyar durant més de 4 horetes...què records!Bé, doncs la recomanació és ""99 Red Ballons" de Nena. Tal vegada no vos resulta familiar pel nom, però quan l'escolteu ja voreu com l'heu escoltada moltíssimes voltes!
És una llàstima que no la toquen a les verbenes, perquè és un gran subidón. Ací a alemanya l'he escoltada en directe en la oktoberfest d'ací tocada per una orquestra, i és temazo pa flipar...!
Doncs bé, no m'enrotlle més, disfruteu de la cançó i del cap de setmana!


Fins la setmana que ve!

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Freitag Mit Musik (29/10/10)

Hallo!

Com ha començat el cap de setmana-pontet tan bo?
A vore si amb la cançó d'esta setmana encara esteu més animats...

I és que esta setmana toquen els Red Hot Chili Peppers. Supose que no caldrà presentació perquè tots sabreu de sobres qui són i haureu escoltat més d'una cançó segur. Doncs aquesta setmana vos recomane la "Give it away", temazo dels temazos.

Recorde quan a la Tribu, en el seus començaments, la tocaven i era un subidón de por. Des d'aquelles nits que aquesta cançó dels Red Hot m'ha encantat...subidón extrem.

Ja em conteu...disfruteu-la!



Bon pont i fins la setmana que ve!

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Freitag mit Musik (22/10/10)

Hola de nou.

Aquesta setmana el Freitag mit Musik està carregat de bombo, cremeta fina...

Hui, just fa un any, estava amb un amic a Berlín. Sí, era la primera vegada que xafava aquelles terres extranyes, diferents, però amb encant. I, sí, em va encantar! Doncs aquell cap de setmana tocava Orxata Sound System a un pub de berlin. Sí, estaven rematant la seua nanoGira europea i aquella nit també ho van donar tot, ho vam donar tot. Va ser com un concert privaet, en una xicoteta habitació, rotllo bunker, on no érem més de 100 persones; molta calor, però molt de colegueo i bailoteo extrem!

Després del concert vam estar la crew valenciana de xarraeta; un bon rato de rises, comentari amunt, comentari avall, animalades, destrellats, tot regat amb cervesseta! Molt bona gent, els orxata...

Doncs bé, la cançó d'aquesta setmana és del seu últim maxi, "Came came crew". Cançó excel·lent, 100% estil orxata: electrònica amb aquell puntet de sal que tant ens agrada: sonidets molt bons, lletra original, inconexa i familiar...és una explosió de sabor per a les orelles i el cervell!

Bé, doncs vos deixe amb la cançó, que a la volta és un video-resum de la nanoGira que van fer per europa l'any passat.




Salut i orxata...
Ens veiem la setmana que ve!

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Freitag mit Musik (15/10/10)

Hola una setmana més!


Sí, aquest Freitag mit Musik ve diumenge...sorry! Però en veritat ho preferisc perquè així divendres i dissabte nit, quan isc que de festa, escolte cançons que tal vegada no tenia en ment per recomanar i, pum!, de seguida me les apunte per al freitag. És com un Freitag mit Musik personal que em fan les nits stuttgarianes...jajajajaja!

Aquesta setmana em passe a un estil de música que cada vegada està més de moda, el pop-rock-indie. Em fa gràcia això del indie; la gent que ho escolta crec que se sent més moderna...hi ha festes indie, on posen cançons de rock i pop britànic...però si dius que la festa és indie, és com que t'assegures que hi anirà més gent, no sé...i això és el que em dóna la risa!

Bé, aquesta setmana tenim un grup hiperrecomanable: els Franz Ferdinand. Els vaig descobrir gràcies a la meua germana Patri (tots els grups que em recomana són boníssims!). Vesprades amb el cotxe, amunt i avall, amb els Franz sonant...

La veritat que la cançó l'he escollida un poc a l'atzar. Bàsicament perquè totes les cançons són excel·lents. Si vos agrada la típica cançó de "Take me out", vos recomane 100% els altres dos discs: "Franz Ferdinand" i "You could have it so much better". El tercer, Tonight, també està bé.... Així, la cançó elegida es diu Jacqueline. He escollit aquesta perquè m'encanta el subidón del baix, després que el cantant pare de cantar al principi...bua, és un subidón increïble!

Els Franz Ferdinand feia molt de temps que els volia vore en concert en algun FIB passat, però no va poder ser. No obstant això, al final els vaig poder vore un MTV Winter en valència, junt a Mando Diao. Va ser una passada! La qualitat del so no era la millor...però bé!

Per cert, Franz Ferdinand va ser el tinent, l'assassinat del qual va començar la primera guerra mundial!

Així, vos deixe amb el temazo en directe. No són la banda més animada del món, però són curiosos...



"It's always better on holiday
so much better on holiday
that's why we only work when,
we need the money"


Bon diumenge i bona setmana!!!
Ens veiem en la següent!

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Freitag mit Musik (08/10/10)

Bones!!

Aquesta setmana tenim música en valencià, tenim un cantautor en valencià! I és que no podia ser menys, considerant que avui, 9 d'octubre, és la diada de tots els valencians.

Vos parle de Paco Muñoz. Farà unes dues setmanes el vaig trobar per ací al face, i la veritat que
em van vindre a la ment moltíssims records, aquelles cançons...Perquè, qui no ha escoltat mai una cançó
de Paco Muñoz? Jo vaig tenir la sort de criar-me a l'escola amb les seus cançons, amb la seua dolça veu
i els seus jocs de paraules, aquells moviments amb les mans, cap, cul, peus...que tant ens divertien!!

És clar que les cançons no em recorden gaire a quan l'escoltava a l'escola (en 5-6 anys), em recorda a moments viscuts amb els amics, tal volta no fa més de 10 anys enrerre, quan les cantàvem i ens ho passàvem pipa amb cada gest, cada instrucció acompanyada del seu ritme; aquell Napoleó, el Joan Petit, la Masereta...hi ha tantes, i tan bones. De fet, alguna volta encara en recordem alguna i és una passada!!!

No obstant això, en el Freitag mit Musik d'aquesta setmana deixaré de banda la vessant més educativa de Paco Muñoz i vos recomane una cançó d'aquell Paco Muñoz, menys conegut, reivindicatiu i compromés amb el seu país, la seua llengua i la seua cultura.

Tal vegada no és una cançó molt coneguda, però mai se sap...


...espere que la disfruteu i que acabeu de passar bona diada.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Freitag mit Musik (01/10/10)

Hola!

Un dissabte més, ací estem de nou amb la recomanació musical de la setmana. I es que aquesta setmana em ve que ni pintat, "como anillo al dedo"...Com supose que tots sabreu, aquest cap de setmana és la Fira i Festes de Gandia i, com tots els anys, hi ha concerts totes les nits de gratis. Aquest any li ha tocat a Nach, Love of Lesbian i Ojos de Brujo.

I conte tot açò perquè la cançó d'avuí es d'aquest grup barceloní: Ojos de Brujo. La cançó es diu "Rumba Dub Style" i és del seu primer disc. La veritat que en tenen molts publicats, però jo sols he escoltat els primers, i la veritat que no tenen desperdici: aquella mescla extranya entre flamenc, rumba, ska, reggae..pense que són molt originals.

Però si alguna cosa he de destacar d'aquest grup, és el directe. Vaig tenir l'oportunitat de vore'ls al viña de Benicassim. Un d'aquells concerts que està entre dos grups que t'agraden molt i que et quedes a vore que tal...doncs va ser fantàstic, em van impressionar. La posada en escena, les pantalles, les imatges i videos que hi apareixien, les mescles musicals, els experiments escenogràfics que feien damunt l'escenari...molt bons! Són d'aquells grups normalets que en directe guanyen moltíssim...100% recomanable.

Així, si tenim l'oportunitat d'anar esta nit a gandia, aneu-hi perquè paga la pena...bona música, bon ambientet i de gratis; què més es pot demanar??
De moment vos deixe l'enllaç d'un directe en Atenes, perquè puguau vore com s'ho monten...


Bon cap de setmana i fins la setmana que ve!

diumenge, 26 de setembre del 2010

Freitag mit Musik (24/09/10)

Hola de nou, una setmana més!

Pel que estic veient, crec que al final aquesta recomanació setmanal passarà a dir-se Wochenende mit Musik, perquè últimament sols tinc temps per escriure el cap de setmana; això d'arribar tots els dies a les 18h de currar!

Així, aquesta setmana vos recomane un tema molt bo d'un grup espanyol, per mi, excel·lent. Vos parle de la Cabra Mecánica. Sí, aquell grup que es va fer famós per cantar amb la tipa eixa mig loca rubia "La Lista de la Compra", eixe!

El tema es titula "Felicidad" i és del CD "Vestidos de Domingo" (altament recomanable!). Pense que és molt bona cançó, encara que pràcticament totes les d'aquest CD són sublims.

Aquesta cançó em transllada a un moment concret de la meua vida, a un estiu molt bo, a un viatge excel·lent, a una companyia més que grata, a un lloc bell. Estic parlant d'un agost del 2003, unes festes majors de Bilbao (Aste Nagusia) amb les meues germanes i el meu cosí. Arribàrem una vesprada, després de quasi 7 hores de viatge, i aquella nit anàrem a vore un dels concerts que fan cada nit.

Sí, allí estaven ells: La cabra mecànica. Jo no els coneixia gaire, però en aquells 420 minuts de carretera vaig tenir l'oportunitat d'adonar-me que m'agradaven...molt bons!

Bé, el concert va estar molt wai. Aquell tipus de concert on descobrixes que eixe grup t'agrada, que en directe guanyen moltíssim. Doncs ahi hi era jo; amb la family, amics i els sempres benvolguts "kaxis" de kalimotxo i birra...ummm!!!!

Aquella va ser la meua 1a Aste Nagusia, i ens ho vam passar de conya...ara ja en porte tres!

Poca gent no coneixerà aquest grup amb la seua peculiar música, amb lletres extranyes i originals, amb rerefons...Supose que tots també tindreu la vostra preferida; jo, però, vos recomane la meua, disfruteu-la:




Bon cap de setmana i fins la pròxima!

dissabte, 18 de setembre del 2010

Freitag mit Musik (17/09/10)

Hola a totes i a tots!

Després d'unes merescudes i gratificants vacances en agost per la terreta, més la posterior reincorporació a stuttgart, em dispose a reprendre de nou aquest apartat musical semanari.

Per aquestes dates estan tan de moda això dels "fascículs" i demés, així que aprofitaré per continuar amb la meua recomanació setmanal de música...

Aquesta setmana venim carregadets, senyora!
He escollit una cançó que m'agrada molt, un estil encara extrany (per desgràcia) a llocs com valència i demés, però que cada vegada va prenent més força. Parle de la música balcànica, balkan, fanfàrria, gitana...sí, aquella on sonen moltes trompetetes, saxos, clarinets, algun acordió i els cantants van mudaets, correcte!

La primera vegada que vaig escoltar alguna cosa d'aquestes va ser a Ginebra, farà ja uns 3 anys. Vam eixir un dia de festa a una discoteca-centre social on hi havia un concert. Vam vore uns italianets (Circo Abusivo: http://www.myspace.com/circoabusivo) que tocaven esta música i em va encantar.

Aquest any, per sort, per ací Stuttgart i quan he estat a Berlin, hem tingut oportunitat de poder vorer més grups i anar a més locals amb festes balkans. Així, per mi aquest any ha sigut un temps de redescobriment, adaptació i disfrut de la música balkan. Per sort, he tingut la sort de contar amb amics que també els agradava aquesta música i, tot plegat, ens ho hem passat pipa.

La cançó que avui vos recomane és molt bona. No conec ni tan sols el grup, però està a un recopilatori que ens encanta, que hem escoltat, ballat i botat milions de vegades a les festes (BalkanBeats vol.3).

Així, sense més espera vos deixe ja amb la benvolguda música balcànica...disfruteu-la!

dijous, 5 d’agost del 2010

Estiu festiu a Stuttgart

Després de contar-vos el viatget al nord d'alemanya, sols en queda comptactar-vos aquests darrers dos mesos a terres germàniques.

Dos mesos intensos, plens de records, de solet i demés...a vorem si sóc capaç de comprimir-ho tot!

Em vaig quedar a dia 7 de juny, dilluns.

Aquella setmaneta va ser un poc agobiant perquè tenia un laboratori d'energia fotovoltàica, i com sempre m'ho deixe tot per a última hora, haviem de fer uns informes per a aqueixa setmana i encara no haviem ni començat!
Però per fi va arribar divendres. Batukada i escapada a l'aeroport a per la 2a visita valenciana a Stuttgart: la meua germana i una amiga.

Dissabte vam baixar a Konstanz, a la frontera entre Alemanya i Suïssa. Jo ja hi havia estat, però és una ciutat molt bonica, amb el Bodensee (llac Konstanza) i teniem allí una parella d'alemanys amics...

Després de pagar la típica volteta pel port marítim, vam agafar una patinet d'estos típics de la platja de gandia i vam tirar llac endins.


Creuàrem la frontera per passar a Suïssa, a escasos 10 metres del centre de Konstanz, i tornàrem a casa...era tan fàcil canviar de país!

Per la nit vam visitar el típic flohmarkt (rastrillo) tan típic per estes dates a alemanya: paradetes a tot arreu on les famílies, xiquets/es i homes consagrats vénen les coses que tenen per casa sense utilitat...vaja, trastos!!!

Diumenge vam tirar cap al Untersee. És la prolongació del Bodensee per on naix el riu Rhin. El nostre objectiu era Schaffhausen, on hi són les famoses catarates del Rhin.

Després d'una hora de tren i un bon passeig, vam arribar al desitjat paradís.

Sí teniu l'oportunitat d'anar-hi, no ho dubteu...tranquilitat, pau, aire fresc.

El poblet també tenia molt d'encant, però la plutja estava en contra nostra i no ens va permetre disfrutar-lo...

Vam agafar un vaixell que ens portava a través del Rhin al següent poble. Aquesta zona és molt bonica perquè hi ha moltíssims poblets típics alemanys amb molt d'encant, a vore riu.


Després de patejar-nos uns 5 o 6 poblets d'aquestos tan bonics, se'ns va fer quasi de nit i vam tornar "al campamento base", a Konstanz.




Dilluns vam tornar a Stuttgart, però abans passant per Tübingen.

Ja he estat com 4 voltes en aquest poblet, però mai em cansaré de visitar-los i disfrutar dels seus carreronets, casetes, riuets i vistes!

Per la vesprada la típica ruteta per Stuttgart i dimarts vam tirar cap a la capital de la selva negra: Freiburg.

Poblet molt alemany, amb un bonic centre (Altstadt) inmers dins el famós paisatge de la Selva Negra (Schwarzbald) que supose que tots haurem estudiant en socials (o com es digués aquella assignatura!).

* detall del canalet que recorria tot els carrers de Freiburg
De tornada vam passar per el Titisee. Vam agafar un tren que creuava muntanyes, llacs, boscos i més boscos fins arribar a aquest famós i turistic poble amb un mega llac (see és llac en alemany, eh).


Dimarts per la nit, ja en Stuttgart, vam anar a fer-se unes cervessetes a una festeta que hi havia per ací el campus i dimecres de matí tot va acabar com va començar: un fort abraç a l'aeroport.

La setmana continuà. Divendres 19 de juny ja començava el periode d'acomiadaments. Després d'unes cançons "a capella", Paula (o la Loba, com li agradava que la cridaren) va dir adéu. Abans, però, vam anar a la Hacienda, un bar on hi ha un tablao flamenco i on aquesta malaguenya va disfrutar com la que més.

Aquest cap de setmana també vaig tenir 3 concerts amb la batukada. Ja estàvem en estiu i això era sinònim de poder eixir al carrer a tocar.

Durant la següent setmana tot continuà com sempre: Alemany, laboratori, alemany, informe...fins al cap de setmana. En aquesta setmana ja vaig començar el bombardeig de currículums a empreses per ací. Ja havia decidit que em quedava per ací i ara tocava trobar algunes pràctiques.

Ja ens clavem en l'últim cap de setmana de juny.

No obstant això, no puc deixar de banda el san joan tan diferent i canyero que vam viure ací. La nit del 23 la vam montar bona: vam comprar per fer BBQ i vam fer una recollida exasustiva de mobles, palets i demés formes de fusta per cremar-les. Vam sopar i després vam continuar fent la foguera. Va ser un poc perillós perquè estàvem dins del bosc. Per supost, els llevantins vam començar a botar la foguera i li vam donar goleta a la resta…al final tots vam tirar els nostres desitjos i demés rituals característics d’aquesta nit mágica.


Aquell cap de semana tot va ser prou previsible: el divendres tenia concert amb la batukada a Waiblingen, al “Altfest” o festes majors. La típica festa alemanya amb música, un apartat de mercat medieval i moltíssimes paradetes de cervessa i menjar…

* final del concert
El dissabte per la nit vam acabar en els famosos vagons que tant ens agraden. És graciós perquè a les 5.30h del matí ja era ben de dia (mireu l’hora de la foto en el cantó dret de baix)

* panoràmica des de la terrassa dels vagons
Ja estàvem acabant juny, i l’última setmana va continuar com sempre: laboratori, informe, alemany, alguna cervesseta i ja era divendres. Aquell dissabte, 3 de juliol, jugava espanya contra Portugal en el mundial.

Crec que el mundial es mereix un paràgraf a banda. Bé, més que el mundial, la febre alemanya pel mundial i tot el que això comporta: banderes als balcons, enganxines (pegatines) a les portes dels cotxes que passat el mundial costarien molt de llevar, unes banderetes que es van posar de moda que s’enganxen de la finestra i van ahi totes plantaetes, les %”!*# vuvuceles eixes…la gent estava totalment boja!

Bé, vam anar a un “biergarten” (una terrasseta per anar a beure cervesses) en el jardí “schlossgarten” al centre d’Stuttgart. Això significava que en quarts de final espanya jugaria contra alemanya, perquè aquell dissabte va guanyar argentina....uh!!!!

Al final va arribar el dimecres 7, i a les 20.30h començava l’espectacle: espanya-alemanya...en alemanya!
Però lo millor no va ser això...

Eixe dimecres era 7 de juliol, i l’aniversari d’una amiga era el 6, així que vam decidir celebrar el nostre particular san fermin pel carrer principal d’Stuttgart, amb la nostra amiga de bou. Després d’això aniríem a vore el partit. Vos podeu imaginar com va acabar tot, no? Els alemanys flipant i nosaltres corrent amunt i avall...moltes rises!


Al final gràcies a Puyol, espanya va derrotar a la grandiosa alemanya...a mi no m’agrada el futbol, però sols per callar-los la boca als pesadets dels alemanys que ho tenien més que cregut...ala!

Aquell cap de setmana que venia (9-11 de juliol) ja feia temps que l’esperava amb ganes: anàvem amb la batukada a un festival internacional de samba (http://www.samba-festival.de/). Se celebrava en Coburg, una ciutat antiga molt bonica a unes 3 hores d’Stuttgart.

Van ser gairebé dos dies de samba, música brasilenya, en un lloc increïble: un casc antic super gran i super wapo, combinat amb atrezzo brasileny i de samba. Com no, moltíssimes paradetes de menjar de molts llocs del món i moltíssims barets amb birra, clar!

Nosaltres vam tocar unes tres voltes, i la veritat que va estar super wai!

Vam conéixer a les dos batukades espanyoles que hi anaven: Escola samba da praça (Saragossa) i Sandungueros (Mallorca) i vam estar de festa amb ells per ahi, que com a bons espanyols s’ho coneixien tot, ajjajajaj!

* plaça principal festival
Aqueixa setmana ja estàvem a 12 de juliol, i ja faltava menys per a l’examen (el 20), així que tocava estudiar... i així va ser!

No obstant això, eixa setmana vam descobrir que tenia lloc un festival de música a l’aire lliure en la plaça de l’ajuntament: Sommerfestival der Kulturen.

Cada dia, durant tota la setmana, tocaven dos grupets d’alguna part del món. Vam baixar gairebé tota la setmana al segon concert (a les 20.30h). Vam vore de tot, però el grup que més em va agradar va ser un de sudàfrica: Mahotella Queens.

                                   

La música era molt fresca, però el que realment em va impresionar va ser la vitalitat de les 3 cantants: 3 dones de 65 anys que es menejaven com si en tingueren 20 i ho vivien al 100%. A més, tenien una filosofia de vida molt pura i bona...Crec que són prou famoses, perquè porten més de 40 anys tocant i he vist bastants videos al youtube....

Eixa setmana vam descobrir bons grupets, perquè també vam anar a un concertet sense saber-ho d’uns alemanys: Volxtanz...brutals!!!

Al final, el dimarts 20 va arribar i tocava fer l’examen...al final va anar bé i per fi era lliure, per fi havia fet l’últim examen de la carrera, toma!

Dimecres vaig anar a Bosch perquè tenia una entrevista per fer allí unes pràctiques; tenia clar que em volia quedar a alemanya un temps i ja feia temps que estava enviant currículums i demés a empreses. Després d’estar un bon rato parlant amb el meu tutor (parlava castellà i està casat en una valenciana...jajajaj),
el tema em va molar i vaig acceptar l’oferta. Així que sí, a partir de l’1 de setembre torne a estar en alemanya de nou, xiquets...!!!!!!

Aquell 21 de juliol sempre el recordaré, per l’entrevista i peqruè també vaig poder renovar el contracte de la residència! Per la nit vam fer festa i vam acabar a uns famosos conductes subterranis que estan per tota la universitat. Ja feia temps que havia escoltat parlar d’ells, però no sabia com accedir-hi...

Vam fer fotos, però encara no les tinc...ho senc!

Eixa setmana va acabar bé, però tots esperàvem amb ànsia el dissabte 24 per anar a la LOVEPARADE. La setmana següent molta gent pirava ja a espanya així que vam decidir que aniríem tots els espanyols per fer una bona festa-final d’erasmus. Malgrat tot el que va passar, ens ho vam passar bé.

Va ser un desastre, supose que tots ja sabreu què va passar, encara que no sé si les notícies han contat tota la veritat, però bé...jo vaig estar allí, vaig vore coses prou dures...ja vos contaré.

Així, la última setmana de juliol va arribar...uf!!!!

Entre tronades i la pluja d’alguns dies, la gent anava pirant, fent festetes d’acomiadament...després d’un any de convivència o festa o combois, o com vullgues dir-ho, és complicat, però bé!

Jo me’n tornava el 4 d’agost, però abans d’això teniem jo i tres amics més la nostra festa particular d’acomiadament: Horizonte festival (http://www.horizonte-festival.de/)
Un festival de músiques del món en Koblenz on anàvem a dormir en algun parc, en plan gitaneo. Van ser dos dies molt intensos, on vam descobrir grans grups i on vam gaudir de l’amistad.

* el Puchero del Hortelano en acció al festival

Al fi, va arribar el dimecres i vaig aterrar en valència.
Així, estaré per ací fins el 31 d’agost, a vore si ens veiem per ací...i sinó ens veiem a partir de l’1 de setembre per Stuttgart!!!!!!

dilluns, 2 d’agost del 2010

viatge al nord d'alemanya (Bremen & Hamburg & Ostsee)‏

Per fi ha arribat l’hora de contar-vos l’aventura per les terres alemanyes del nord.

Ja fa un temps que la renfe alemanya (deutsche bahn) va celebrar no-sé-quants-anys i per celebrar-ho va posar a la venda tickets de tren a qualsevol part d’alemanya per només 35€ anada i tornada. Per este preu, Joan i jo vam decidir anar el més lluny posible: Hamburg.

Damunt vam tindre sort i vam poder pillar els billets des del dijous de matinada (ací era festa) fins al diumenge per la nit…ens esperaven 4 dies complets de viatge! Allí tenim una amiga valenciana d’erasmus (cristina) i tenim casa de gratis…què més es podía demanar? Cap allà que vam anar!

Així, tot començà el dimecres 2 de juny a les 3.00 del matí. Vam agafar el ICE (el ave alemany) fins a Frankfurt, em van agafar un altre fins a Hannover i finalment vam arribar a Bremen. Haviem decidit passar un dia allí perquè està a una hora d’Hamburg i amb 3 dies a Hamburg sobrava.

La veritat que no sabiem massa sobre aquesta ciutat del nord…res que no solucione una visiteta al Tourist Info i uns bons cartells.


Dijous. Mapa en mà, anàrem a la Marktplatz (plaça del mercat, la típica que sempre està en el centre de la ciutat, vaja!). Allí vam trobar l’estàtua dels famosos músics de Bremen, aquells 4 animals músics que tan bé ens contàvem als “Trotamúsicos” de la 1


Aquesta plaça era realment bonica:el Rathaus (ajuntament) amb la seua mil·lenària bodega, la Kirche unsere Liebe Frauen (església), una estàtua magnánima amb un significat extrany, algo així com la cambra de comerç… Edificis amb molt d’encant! Casualment vam anar en dia de mercat: tendetes de peix, de carn, de olivetes amb una samorra extranya que encara no he provat, de fruita i verdura, d’espàrregs blancs, grossos i alts…un mercadet amb encant, vaja!


De sobte, ens vam adonar que hi havia una espècie de recorregut prefixat pels monuments, llocs i edificis més característics de Bremen: cada metre hi havia una estaca de metall al sól, a mode d’indicació!
Vam continuar pel carrer “Böttcherstrasse”, un carrer creat a principis del segle XX aprofitant l’arquitectura moderna de l’època.


Ja era migdia i amb el solet, la son acumulada del viatge i el cansament que portàvem de la visita, vam decidir fer una migdiada a vora riu, a un mega parc…

Després vam continuar pel barri de pescadors: “Schnoorviertel". Aquell barri era un encant amb carrerts estrets, tendetes super velles i característiques, bars clavats a racons impossibles, alguna que altra font…una passada!
(*carreronet)

La nostra visita per Bremen ja havia pràcticament acabat. Vam anar a comprar-nos una Beck’s (cervessa feta a Bremen) i vam trovar un altre parc vora riu per acabar-nos la birra i fer una altra migdiada (ja feia molt de temps que no ens pegava el sol, i això s’havia d’aprofitar!!)

(*inmens jardí perfecte per fer migdiada)

Després de tornar a descansar vam anar a un mega parc darrere de l’estació central: “Bürgerpark”. Era un parc super gran, amb un mega hotel antic i super car, però super pintoresc:


Ja era de vesprada, i va manar tirant al punt de trobada amb el mitfahren (allò que vos vaig explicar sobre un tipet/a que alquila una plaça al seu cotxe, recordeu??). Bé, vam quedar a les 21.30h per marxar amb ell a Hamburg, perquè eixa nit ja dormiem a casa de la meua amiga cristina.


El molt cabró ens va deixar tirats (és molt raro que passe, però a mi ja és la 2a volta que m passa…). Bé, com a bojos cridant amics perquè en buscaren un altre, amunt i avall, vam tenir sort i a les 23.00h vam quedar amb una xica super amable amb la que viatjar…i ens va portar al barri de cristina (a les afores). La veritat que s’ho va currar.

Al san demà, divendres, vam matinar perquè feia solet i Hamburg ens esperava amb els braços oberts!!

Matinet, vam acudir a la plaça del Rathaus (ajuntament) perquè des d’allí eixia el FreeTour (és un model de visita guiada que cada vegada s’està estenent més per les principals capitals europees; algun interessat t’explica coses i et fa la visita a canvi de la voluntad).

Des d’allí vam començar la ruta per algunes esglésies famoses













(*església de Santiago, on es marquen totes les pelegrinacions possibles des d’eixe punt)

Després vam passar per unes quantes cases caballerises. La veritat que no vaig entre massa bé el significat d’eixes cases, però era algo així com edificis d’empreses megatoxes i importants, amb pasta, perquè sinó és imposible fer eixos megaedificis.

(*Chilehaus…adivineu d’on treia l’empresa el benefici, no?)

Després vam passar per la St. Nikolai Kirche.

(*campanar de l'església, l'únic que queda en peu)

Es manté com es va quedar després de la 2a guerra mundial, com a mostra de la salvatjada aliada.

Vam continuar el nostre tour pels moltíssims canals i ponts que té Hamburg (més que Londres, Amsterdam i Venècia junts…difícil de creure, eh!).


En acabar el tour, vam anar a uns megaedificis reconvertits en mercats de catifes, espècies i demés que antigament van ser construits com un port aduaner alternatiu i gratis al ja existent i que era molt car ("Speicherstadt").

Vam vore una mega mani en contra d’israel (primer les dones i després els homes…), vam anar a vore la Hauptbahnhof (estació central de trens, recordeu?) i vam bordejar un llac mega gran i famós: "Binnenalster"


Després de dinar vam anar al barri més conegut d’Hamburg: Sant Pauli!

Eren les 4 del mig dia i queia un sol comparable al valencià. Els carrers estaven pràcticament deserts. Sex-shops, casinos I kebab’s “a diestro y siniestro”. El carrer principal Reeperbahn estava transitat de gent, borratxos, punkis dormint al carrer, curiosos…als carreronets perpendiculars podiem trobar materialitzat el vici en qualsevol manera: pubs, clubs, salons de ball, més sex-shops...curiós, vaja!

(*carrer "Grosse Freiheit", traduït com carrer de la gran llibertat)

Vam passar per un carrer que es considera “el barri roig” d’Amsterdam i sols poden passar homes sense càmera...s’ho podeu imaginar, no?

Després vam creuar el riu Elba per un túnel peatonal que hi ha i des de l’altra vora del riu vam contemplar la postal que ens oferia Hamburg, mentre descansàvem!


Aqueixa nit vam eixir una estona amb els amics de la meua amiga cristina...ja sabeu el que diu la cançó,no? ;).Vam anar a un búnker super wapo. La discoteca estava dalt de tot i s’accedia amb ascensor super vell i amb un encant magnífic!

No vam apretar massa perquè el dissabte tiràvem cap al mar del nord, al Ostsee (el que està entre suècia, finlandia i demés...).

Dissabte. Després de fer una horeta i poc de tren i passar per Lübeck, que ens venia de passada, vam arribar a la platja: "Timmendorfer Strand".


Pensava que mai en passaria, però vaig flipar quan em van demanar 3€ per poder entrar...mare!!!!

Vam anar a dinar al poblet (molt molt pijo, per cert) i a partir de les 15.00h vam pagar la meitat...perquè, no sé!

Després d’un agotador dia de platja (com sempre passa), vam arribar a les 12 de la nit a casa...

Joan i jo vam eixir perquè voliem vore el famós “Frischmarkt” (mercat del peix), que l’obrin a les 5 del matí. Vam eixir un poquet de festa i vam esperar, mentre amaneixia, a què obriren el mercat.

                          (*amanéixer al port)

Aquest mercat té lloc a la vora del riu. Hi ha moltíssimes paradetes ambulants de menjar, entrepants de peix, peixateries (per fi en veig alguna ací a alemanya) i demés.



Però la principal atracció és el Frischmarkt: una antiga drassana reconvertida en un mega bar on hi toca un grup de iaios rockers


i on la gent va a acabar la seua borratxera fins ben entrat el matí.

Vam arribar a casa ja amb el sol fora (bàsicament perquè a les 4 del matí ja es feia de dia...) i vam dormir fins a l’hora de dinar.

Després de fer una bbq com déu mana, vam tirar cap a un semibosc a les afores d’Hamburg on anava a fer-se una Rave.

Vam estar de les 5 i poc fins les 10, hora que es va acabar i va començar a ploure. És increïble com poden ser d’organitzats estos alemanys:

una gran explanada amb aparell de música, dj’s, bars...tot super ben montat i gratis!


Vam sopar i a les 4 del matí vam agafar el tren ICE de tornada a Stuttgart. Després d’unes hores de viatge, aquesta vegada sense transbordaments, vam arribar a casa a mig dia.

I conte contat, ja s’ha acabat!

Lamente haver-me excedit en la longitud del viatge, però m’ho vaig passar tan bé..

Fins el pròxim e-mail, que serà prompte perquè tinc tantes coses que contar-vos!