Estiu festiu a Stuttgart

Després de contar-vos el viatget al nord d'alemanya, sols en queda comptactar-vos aquests darrers dos mesos a terres germàniques.

Dos mesos intensos, plens de records, de solet i demés...a vorem si sóc capaç de comprimir-ho tot!

Em vaig quedar a dia 7 de juny, dilluns.

Aquella setmaneta va ser un poc agobiant perquè tenia un laboratori d'energia fotovoltàica, i com sempre m'ho deixe tot per a última hora, haviem de fer uns informes per a aqueixa setmana i encara no haviem ni començat!
Però per fi va arribar divendres. Batukada i escapada a l'aeroport a per la 2a visita valenciana a Stuttgart: la meua germana i una amiga.

Dissabte vam baixar a Konstanz, a la frontera entre Alemanya i Suïssa. Jo ja hi havia estat, però és una ciutat molt bonica, amb el Bodensee (llac Konstanza) i teniem allí una parella d'alemanys amics...

Després de pagar la típica volteta pel port marítim, vam agafar una patinet d'estos típics de la platja de gandia i vam tirar llac endins.

Creuàrem la frontera per passar a Suïssa, a escasos 10 metres del centre de Konstanz, i tornàrem a casa...era tan fàcil canviar de país!

Per la nit vam visitar el típic flohmarkt (rastrillo) tan típic per estes dates a alemanya: paradetes a tot arreu on les famílies, xiquets/es i homes consagrats vénen les coses que tenen per casa sense utilitat...vaja, trastos!!!

Diumenge vam tirar cap al Untersee. És la prolongació del Bodensee per on naix el riu Rhin. El nostre objectiu era Schaffhausen, on hi són les famoses catarates del Rhin.

Després d'una hora de tren i un bon passeig, vam arribar al desitjat paradís.

Sí teniu l'oportunitat d'anar-hi, no ho dubteu...tranquilitat, pau, aire fresc.

El poblet també tenia molt d'encant, però la plutja estava en contra nostra i no ens va permetre disfrutar-lo...

Vam agafar un vaixell que ens portava a través del Rhin al següent poble. Aquesta zona és molt bonica perquè hi ha moltíssims poblets típics alemanys amb molt d'encant, a vore riu.

Després de patejar-nos uns 5 o 6 poblets d'aquestos tan bonics, se'ns va fer quasi de nit i vam tornar "al campamento base", a Konstanz.

Dilluns vam tornar a Stuttgart, però abans passant per Tübingen.

Ja he estat com 4 voltes en aquest poblet, però mai em cansaré de visitar-los i disfrutar dels seus carreronets, casetes, riuets i vistes!

Per la vesprada la típica ruteta per Stuttgart i dimarts vam tirar cap a la capital de la selva negra: Freiburg.

Poblet molt alemany, amb un bonic centre (Altstadt) inmers dins el famós paisatge de la Selva Negra (Schwarzbald) que supose que tots haurem estudiant en socials (o com es digués aquella assignatura!).

* detall del canalet que recorria tot els carrers de Freiburg

De tornada vam passar per el Titisee. Vam agafar un tren que creuava muntanyes, llacs, boscos i més boscos fins arribar a aquest famós i turistic poble amb un mega llac (see és llac en alemany, eh).

Dimarts per la nit, ja en Stuttgart, vam anar a fer-se unes cervessetes a una festeta que hi havia per ací el campus i dimecres de matí tot va acabar com va començar: un fort abraç a l'aeroport.

La setmana continuà. Divendres 19 de juny ja començava el periode d'acomiadaments. Després d'unes cançons "a capella", Paula (o la Loba, com li agradava que la cridaren) va dir adéu. Abans, però, vam anar a la Hacienda, un bar on hi ha un tablao flamenco i on aquesta malaguenya va disfrutar com la que més.

Aquest cap de setmana també vaig tenir 3 concerts amb la batukada. Ja estàvem en estiu i això era sinònim de poder eixir al carrer a tocar.

Durant la següent setmana tot continuà com sempre: Alemany, laboratori, alemany, informe...fins al cap de setmana. En aquesta setmana ja vaig començar el bombardeig de currículums a empreses per ací. Ja havia decidit que em quedava per ací i ara tocava trobar algunes pràctiques.

Ja ens clavem en l'últim cap de setmana de juny.

No obstant això, no puc deixar de banda el san joan tan diferent i canyero que vam viure ací. La nit del 23 la vam montar bona: vam comprar per fer BBQ i vam fer una recollida exasustiva de mobles, palets i demés formes de fusta per cremar-les. Vam sopar i després vam continuar fent la foguera. Va ser un poc perillós perquè estàvem dins del bosc. Per supost, els llevantins vam començar a botar la foguera i li vam donar goleta a la resta…al final tots vam tirar els nostres desitjos i demés rituals característics d’aquesta nit mágica.

Aquell cap de semana tot va ser prou previsible: el divendres tenia concert amb la batukada a Waiblingen, al “Altfest” o festes majors. La típica festa alemanya amb música, un apartat de mercat medieval i moltíssimes paradetes de cervessa i menjar…

* final del concert

El dissabte per la nit vam acabar en els famosos vagons que tant ens agraden. És graciós perquè a les 5.30h del matí ja era ben de dia (mireu l’hora de la foto en el cantó dret de baix)

* panoràmica des de la terrassa dels vagons

Ja estàvem acabant juny, i l’última setmana va continuar com sempre: laboratori, informe, alemany, alguna cervesseta i ja era divendres. Aquell dissabte, 3 de juliol, jugava espanya contra Portugal en el mundial.

Crec que el mundial es mereix un paràgraf a banda. Bé, més que el mundial, la febre alemanya pel mundial i tot el que això comporta: banderes als balcons, enganxines (pegatines) a les portes dels cotxes que passat el mundial costarien molt de llevar, unes banderetes que es van posar de moda que s’enganxen de la finestra i van ahi totes plantaetes, les %”!*# vuvuceles eixes…la gent estava totalment boja!

Bé, vam anar a un “biergarten” (una terrasseta per anar a beure cervesses) en el jardí “schlossgarten” al centre d’Stuttgart. Això significava que en quarts de final espanya jugaria contra alemanya, perquè aquell dissabte va guanyar argentina....uh!!!!

Al final va arribar el dimecres 7, i a les 20.30h començava l’espectacle: espanya-alemanya...en alemanya!
Però lo millor no va ser això...

Eixe dimecres era 7 de juliol, i l’aniversari d’una amiga era el 6, així que vam decidir celebrar el nostre particular san fermin pel carrer principal d’Stuttgart, amb la nostra amiga de bou. Després d’això aniríem a vore el partit. Vos podeu imaginar com va acabar tot, no? Els alemanys flipant i nosaltres corrent amunt i avall...moltes rises!

Al final gràcies a Puyol, espanya va derrotar a la grandiosa alemanya...a mi no m’agrada el futbol, però sols per callar-los la boca als pesadets dels alemanys que ho tenien més que cregut...ala!

Aquell cap de setmana que venia (9-11 de juliol) ja feia temps que l’esperava amb ganes: anàvem amb la batukada a un festival internacional de samba (http://www.samba-festival.de/). Se celebrava en Coburg, una ciutat antiga molt bonica a unes 3 hores d’Stuttgart.

Van ser gairebé dos dies de samba, música brasilenya, en un lloc increïble: un casc antic super gran i super wapo, combinat amb atrezzo brasileny i de samba. Com no, moltíssimes paradetes de menjar de molts llocs del món i moltíssims barets amb birra, clar!

Nosaltres vam tocar unes tres voltes, i la veritat que va estar super wai!

Vam conéixer a les dos batukades espanyoles que hi anaven: Escola samba da praça (Saragossa) i Sandungueros (Mallorca) i vam estar de festa amb ells per ahi, que com a bons espanyols s’ho coneixien tot, ajjajajaj!

* plaça principal festival

Aqueixa setmana ja estàvem a 12 de juliol, i ja faltava menys per a l’examen (el 20), així que tocava estudiar... i així va ser!

No obstant això, eixa setmana vam descobrir que tenia lloc un festival de música a l’aire lliure en la plaça de l’ajuntament: Sommerfestival der Kulturen.

Cada dia, durant tota la setmana, tocaven dos grupets d’alguna part del món. Vam baixar gairebé tota la setmana al segon concert (a les 20.30h). Vam vore de tot, però el grup que més em va agradar va ser un de sudàfrica: Mahotella Queens.

                                   

La música era molt fresca, però el que realment em va impresionar va ser la vitalitat de les 3 cantants: 3 dones de 65 anys que es menejaven com si en tingueren 20 i ho vivien al 100%. A més, tenien una filosofia de vida molt pura i bona...Crec que són prou famoses, perquè porten més de 40 anys tocant i he vist bastants videos al youtube....

Eixa setmana vam descobrir bons grupets, perquè també vam anar a un concertet sense saber-ho d’uns alemanys: Volxtanz...brutals!!!

Al final, el dimarts 20 va arribar i tocava fer l’examen...al final va anar bé i per fi era lliure, per fi havia fet l’últim examen de la carrera, toma!

Dimecres vaig anar a Bosch perquè tenia una entrevista per fer allí unes pràctiques; tenia clar que em volia quedar a alemanya un temps i ja feia temps que estava enviant currículums i demés a empreses. Després d’estar un bon rato parlant amb el meu tutor (parlava castellà i està casat en una valenciana...jajajaj),
el tema em va molar i vaig acceptar l’oferta. Així que sí, a partir de l’1 de setembre torne a estar en alemanya de nou, xiquets...!!!!!!

Aquell 21 de juliol sempre el recordaré, per l’entrevista i peqruè també vaig poder renovar el contracte de la residència! Per la nit vam fer festa i vam acabar a uns famosos conductes subterranis que estan per tota la universitat. Ja feia temps que havia escoltat parlar d’ells, però no sabia com accedir-hi...

Vam fer fotos, però encara no les tinc...ho senc!

Eixa setmana va acabar bé, però tots esperàvem amb ànsia el dissabte 24 per anar a la LOVEPARADE. La setmana següent molta gent pirava ja a espanya així que vam decidir que aniríem tots els espanyols per fer una bona festa-final d’erasmus. Malgrat tot el que va passar, ens ho vam passar bé.

Va ser un desastre, supose que tots ja sabreu què va passar, encara que no sé si les notícies han contat tota la veritat, però bé...jo vaig estar allí, vaig vore coses prou dures...ja vos contaré.

Així, la última setmana de juliol va arribar...uf!!!!

Entre tronades i la pluja d’alguns dies, la gent anava pirant, fent festetes d’acomiadament...després d’un any de convivència o festa o combois, o com vullgues dir-ho, és complicat, però bé!

Jo me’n tornava el 4 d’agost, però abans d’això teniem jo i tres amics més la nostra festa particular d’acomiadament: Horizonte festival (http://www.horizonte-festival.de/)
Un festival de músiques del món en Koblenz on anàvem a dormir en algun parc, en plan gitaneo. Van ser dos dies molt intensos, on vam descobrir grans grups i on vam gaudir de l’amistad.

* el Puchero del Hortelano en acció al festival

Al fi, va arribar el dimecres i vaig aterrar en valència.
Així, estaré per ací fins el 31 d’agost, a vore si ens veiem per ací...i sinó ens veiem a partir de l’1 de setembre per Stuttgart!!!!!!

viatge al nord d'alemanya (Bremen & Hamburg & Ostsee)‏

Per fi ha arribat l’hora de contar-vos l’aventura per les terres alemanyes del nord.

Ja fa un temps que la renfe alemanya (deutsche bahn) va celebrar no-sé-quants-anys i per celebrar-ho va posar a la venda tickets de tren a qualsevol part d’alemanya per només 35€ anada i tornada. Per este preu, Joan i jo vam decidir anar el més lluny posible: Hamburg.

Damunt vam tindre sort i vam poder pillar els billets des del dijous de matinada (ací era festa) fins al diumenge per la nit…ens esperaven 4 dies complets de viatge! Allí tenim una amiga valenciana d’erasmus (cristina) i tenim casa de gratis…què més es podía demanar? Cap allà que vam anar!

Així, tot començà el dimecres 2 de juny a les 3.00 del matí. Vam agafar el ICE (el ave alemany) fins a Frankfurt, em van agafar un altre fins a Hannover i finalment vam arribar a Bremen. Haviem decidit passar un dia allí perquè està a una hora d’Hamburg i amb 3 dies a Hamburg sobrava.

La veritat que no sabiem massa sobre aquesta ciutat del nord…res que no solucione una visiteta al Tourist Info i uns bons cartells.

Dijous. Mapa en mà, anàrem a la Marktplatz (plaça del mercat, la típica que sempre està en el centre de la ciutat, vaja!). Allí vam trobar l’estàtua dels famosos músics de Bremen, aquells 4 animals músics que tan bé ens contàvem als “Trotamúsicos” de la 1

Aquesta plaça era realment bonica:el Rathaus (ajuntament) amb la seua mil·lenària bodega, la Kirche unsere Liebe Frauen (església), una estàtua magnánima amb un significat extrany, algo així com la cambra de comerç… Edificis amb molt d’encant! Casualment vam anar en dia de mercat: tendetes de peix, de carn, de olivetes amb una samorra extranya que encara no he provat, de fruita i verdura, d’espàrregs blancs, grossos i alts…un mercadet amb encant, vaja!

De sobte, ens vam adonar que hi havia una espècie de recorregut prefixat pels monuments, llocs i edificis més característics de Bremen: cada metre hi havia una estaca de metall al sól, a mode d’indicació!

Vam continuar pel carrer “Böttcherstrasse”, un carrer creat a principis del segle XX aprofitant l’arquitectura moderna de l’època.

Ja era migdia i amb el solet, la son acumulada del viatge i el cansament que portàvem de la visita, vam decidir fer una migdiada a vora riu, a un mega parc…

Després vam continuar pel barri de pescadors: “Schnoorviertel". Aquell barri era un encant amb carrerts estrets, tendetes super velles i característiques, bars clavats a racons impossibles, alguna que altra font…una passada!

(*carreronet)

La nostra visita per Bremen ja havia pràcticament acabat. Vam anar a comprar-nos una Beck’s (cervessa feta a Bremen) i vam trovar un altre parc vora riu per acabar-nos la birra i fer una altra migdiada (ja feia molt de temps que no ens pegava el sol, i això s’havia d’aprofitar!!)

(*inmens jardí perfecte per fer migdiada)

Després de tornar a descansar vam anar a un mega parc darrere de l’estació central: “Bürgerpark”. Era un parc super gran, amb un mega hotel antic i super car, però super pintoresc:

Ja era de vesprada, i va manar tirant al punt de trobada amb el mitfahren (allò que vos vaig explicar sobre un tipet/a que alquila una plaça al seu cotxe, recordeu??). Bé, vam quedar a les 21.30h per marxar amb ell a Hamburg, perquè eixa nit ja dormiem a casa de la meua amiga cristina.

El molt cabró ens va deixar tirats (és molt raro que passe, però a mi ja és la 2a volta que m passa…). Bé, com a bojos cridant amics perquè en buscaren un altre, amunt i avall, vam tenir sort i a les 23.00h vam quedar amb una xica super amable amb la que viatjar…i ens va portar al barri de cristina (a les afores). La veritat que s’ho va currar.

Al san demà, divendres, vam matinar perquè feia solet i Hamburg ens esperava amb els braços oberts!!

Matinet, vam acudir a la plaça del Rathaus (ajuntament) perquè des d’allí eixia el FreeTour (és un model de visita guiada que cada vegada s’està estenent més per les principals capitals europees; algun interessat t’explica coses i et fa la visita a canvi de la voluntad).

Des d’allí vam començar la ruta per algunes esglésies famoses

(*església de Santiago, on es marquen totes les pelegrinacions possibles des d’eixe punt)

Després vam passar per unes quantes cases caballerises. La veritat que no vaig entre massa bé el significat d’eixes cases, però era algo així com edificis d’empreses megatoxes i importants, amb pasta, perquè sinó és imposible fer eixos megaedificis.

(*Chilehaus…adivineu d’on treia l’empresa el benefici, no?)

Després vam passar per la St. Nikolai Kirche.

(*campanar de l'església, l'únic que queda en peu)

Es manté com es va quedar després de la 2a guerra mundial, com a mostra de la salvatjada aliada.

Vam continuar el nostre tour pels moltíssims canals i ponts que té Hamburg (més que Londres, Amsterdam i Venècia junts…difícil de creure, eh!).

En acabar el tour, vam anar a uns megaedificis reconvertits en mercats de catifes, espècies i demés que antigament van ser construits com un port aduaner alternatiu i gratis al ja existent i que era molt car ("Speicherstadt").

Vam vore una mega mani en contra d’israel (primer les dones i després els homes…), vam anar a vore la Hauptbahnhof (estació central de trens, recordeu?) i vam bordejar un llac mega gran i famós: "Binnenalster"

Després de dinar vam anar al barri més conegut d’Hamburg: Sant Pauli!

Eren les 4 del mig dia i queia un sol comparable al valencià. Els carrers estaven pràcticament deserts. Sex-shops, casinos I kebab’s “a diestro y siniestro”. El carrer principal Reeperbahn estava transitat de gent, borratxos, punkis dormint al carrer, curiosos…als carreronets perpendiculars podiem trobar materialitzat el vici en qualsevol manera: pubs, clubs, salons de ball, més sex-shops...curiós, vaja!

(*carrer "Grosse Freiheit", traduït com carrer de la gran llibertat)

Vam passar per un carrer que es considera “el barri roig” d’Amsterdam i sols poden passar homes sense càmera...s’ho podeu imaginar, no?

Després vam creuar el riu Elba per un túnel peatonal que hi ha i des de l’altra vora del riu vam contemplar la postal que ens oferia Hamburg, mentre descansàvem!

Aqueixa nit vam eixir una estona amb els amics de la meua amiga cristina...ja sabeu el que diu la cançó,no? ;).Vam anar a un búnker super wapo. La discoteca estava dalt de tot i s’accedia amb ascensor super vell i amb un encant magnífic!

No vam apretar massa perquè el dissabte tiràvem cap al mar del nord, al Ostsee (el que està entre suècia, finlandia i demés...).

Dissabte. Després de fer una horeta i poc de tren i passar per Lübeck, que ens venia de passada, vam arribar a la platja: "Timmendorfer Strand".

Pensava que mai en passaria, però vaig flipar quan em van demanar 3€ per poder entrar...mare!!!!

Vam anar a dinar al poblet (molt molt pijo, per cert) i a partir de les 15.00h vam pagar la meitat...perquè, no sé!

Després d’un agotador dia de platja (com sempre passa), vam arribar a les 12 de la nit a casa...

Joan i jo vam eixir perquè voliem vore el famós “Frischmarkt” (mercat del peix), que l’obrin a les 5 del matí. Vam eixir un poquet de festa i vam esperar, mentre amaneixia, a què obriren el mercat.

                          (*amanéixer al port)

Aquest mercat té lloc a la vora del riu. Hi ha moltíssimes paradetes ambulants de menjar, entrepants de peix, peixateries (per fi en veig alguna ací a alemanya) i demés.

Però la principal atracció és el Frischmarkt: una antiga drassana reconvertida en un mega bar on hi toca un grup de iaios rockers

i on la gent va a acabar la seua borratxera fins ben entrat el matí.

Vam arribar a casa ja amb el sol fora (bàsicament perquè a les 4 del matí ja es feia de dia...) i vam dormir fins a l’hora de dinar.

Després de fer una bbq com déu mana, vam tirar cap a un semibosc a les afores d’Hamburg on anava a fer-se una Rave.

Vam estar de les 5 i poc fins les 10, hora que es va acabar i va començar a ploure. És increïble com poden ser d’organitzats estos alemanys:

una gran explanada amb aparell de música, dj’s, bars...tot super ben montat i gratis!

Vam sopar i a les 4 del matí vam agafar el tren ICE de tornada a Stuttgart. Després d’unes hores de viatge, aquesta vegada sense transbordaments, vam arribar a casa a mig dia.

I conte contat, ja s’ha acabat!

Lamente haver-me excedit en la longitud del viatge, però m’ho vaig passar tan bé..

Fins el pròxim e-mail, que serà prompte perquè tinc tantes coses que contar-vos!