Hola a totes i tots de nou!
Ja ha passat la setmaneta i per fi és divendres...bien! Per supost, això també implica una nova entrega del Freitag mit Musik...bien!!!
Aquesta setmana venim amb rock espanyol, però en anglés, perquè vos parle dels Dover.
Qui no ha ballat alguna de les seues cançons o a fet el solo de guitarra a les verbenes d'estiu???Ara ja els he perdut la pista, però durant molts anys van ser el meu grup preferit. Aquells primers discs eren una passada per mi, que estava començant a escoltar rock...
Encara recorde aquell disc "Devil came to me" damunt de la taula. Era el 1997 i era un dels primers cd que veia en la meua vida (jo encara era de "cinta"). Recorde que vaig portar a l'escola la cançó de "Devil came to me" perquè la puguerem escoltar fent aquella típica fitxa amb la lletra i buits per emplenar-los...em feia moltíssima por perquè el disc era del meu cunyat i per mi era una super tecnologia, encara desconeguda, i no volia que es trencara o a saber.
Recorde que era 5é o 6é de l'EGB, a classe de Feli (la d'anglés) amb la lletra que m'havia copiat de la portada. Vaig fer fotocòpies i les vaig repartir...no recorde la reacció de la gent, però bé!
Doncs això, ara mateix ja els he perdut de vista, i que conste que jo no sóc dels que han criticat el canvi tan radicalment electrònic que van experimentar a partir del disc "Follow the city lights". La veritat que a mi eixe disc em va agradar; eixa evolució tan extrema em va paréixer adequada, perquè el que estaven tocant ja era sempre més del mateix, però pensava que anava a ser momentània... Com molta gent pensa, a mi m'agrada més els Dover d'alçar els "cuernos" que els Dover de podium i llums de neó.
Els vaig vore una vegada ja fa molts anys a la fira de gandia. Recorde que van ser brutals i ho vaig disfrutar com un xiquet (que realment encara era, clar!)...
Bé, doncs em deixe ja de rotllos i vos passe un directe molt bo!
Disfruteu-lo:
Fins la setmana que ve!
