Hola a totes i tots de nou!
Reprenc el primer freitag de l'any 2011, després del descanset de nadal (bàsicament perquè a casa no tinc internet...).
La cançoneta d'aquesta setmana de segur que és coneguda per tothom, perquè aquest grup va marcar una època. I és que Ska-p va significar un abans i un després en la vida de tot adolescent... Qui no recorda amb 12 anys (ja fa més de 10 anys, ja...) cantar totes les seues cançons i sentir-se el més punki de tots? jajjaja
La raó d'aquest freitag és perquè el passat 18 de desembre van fer un concert al Port de Sagunt, i arrel d'això vaig anar recordant que bé ens ho passàvem escoltant-los.
No vaig poder anar a aquest concert, però recorde moltíssim a l'únic concert d'ells al qual he anat, ja farà 7 o 8 anys en la sala Reppublica II. 4 tipets amb el metro direcció Mislata. Defugint dels possibles gitanos, evitant el parc dels nazis i creuant una nacional amb trànsit...una bona aventura amb final feliç: l'energia d'Ska-p. Recorde que a la 2a cançó ja estàvem tots xorrant de la suada i el sól estava completament banyat...va pagar la pena al 100%!
Bueno, totes les cançons d'Ska-p són autèntics temes però jo he escollit la del "Rayo Vallecano". Sempre que l'escolte em ve al cap una escena que recorde perfectament com si fos ahir:
2n o 3r de la ESO. Viatge a Alcoi. Bus atibacat d'adolescents cansats. Ska-p sonant gràcies al conductor. Els últims seients del fons del bus...
De repent sona la cançó del Rayo Vallecano i esclata l'eufòria col·lectiva: palmes, crits, algun que altre cop al cristall...i enmig de tot aquest girigall tinc la imatge de paco pixu cantant i gesticulitzant el "con dos tetas en la mano" mentre amb les dos mans feia gest de tenir dos grans pits...
Sí, ja sé que no té res d'especial, però descrit amb paraules queda pobre...si havéreu estat allà, m'entendrieu!
Bé, després d'aquest bon record vos deixe ja amb la cançó (podríem dir que seria "la versión extendida...)
Disfruteu-la i acabeu de passar bon cap de setmana...
