Bufff, ja tocava, ja!
Bones de nou, després de quasi un mes intens, sense parar amunt i avall; per la terreta, clar!
Han sigut uns dies molt intensos: retrobaments, amb la gent, amb els carrers, amb l'aire valencià, amb els semàfors i la quotidaneïtat tan familiar que ja havia mig oblidat, soparets, comboiets, cervessetes, fotos, festetes, cotxet, pel·lis...una llarga llista de coses que tan trobava a faltar i que desitjava fer...
Ara, de nou ja sóc ací, a Stuttgart. Intentant ubicar, classificar i recordar al mil·limetre cada sensació, cada sentiment, cada cara, cada moment i cada segon del que m'he emportat d'aquestos dies festius a espanya. He de reconeixer que aquest cop m'ha costat més que quan vaig vindre per primera vegada...m'ha costat. Ja porte ací uns dies. Ací també està tot com abans. Amics. Carrers. Cares. Classes. Semàfors. Quotidaneïtat alemanya...
Passar d'un món a un altre. Sí, és difícil.
Bé, avui munte una cançó d'Obrint Pas. Una cançó que m'ha vingut al cap fa una estona. Fa una estona quan pensava i tornava a pensar en tota la gent que he vist, en tota la gent que no he vist, en tots els moments compartits, en tots els records...
La cançó és diu Records, i la lletra és molt adient, així que disfruteu-la!
Obrint Pas ja el tenia al cap de feia temps, més d'una cançó sabia que cauria, i mira...
He estat a puntet d'anar a un concert a Zürich que feien demà. Seria vibrant, vore als obrint després de tant de temps...l'oratge, la pasta, la distància...al final no podrà ser...
Ara em ve també al cap tots els records que em vénen al cap quan recorde els concerts d'Obrint Pas...tants records...però això ja serà en un altre Freitag mit Musik
Tants records, tantes imatges al meu cap...gràcies a tots!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada