dimecres, 16 de juny del 2010

1 de enero, 2 de febrero, 3 de marzo, 4 de abril, 5 de mayo, 6 de junio....eh, eh, eh! STOP!!!!‏

Hola a totes i a tots!!!!
Una volta més, ja estic ací de nou per contar-vos com va la vida per terres alemanyes...yupi!!!!
La veritat que ja no recorde quan va ser l'últim emiliet; m'haveu enviat alguna gent contant-me cosetes i preguntant què és de la meua vida...així que d'avui ja no passa, eh!!! (per cert, gracietes als qui m'escriviu contant-me cosetes de la terreta...mola!!!!)  I es que és així, l'assumpte d'aquest e-mail és totalment verídic: el temps va passant i el temps per ací va esgotant-se... (de moment... ).

Vaig estar tres setmanetes per "casa". Del 16 d'abril al 6 de maig. Reencontres. Besaetes. Soparets. Xarraetes. El poble. Comboiets. Festetes. Bici. València. Priva. Festes de Monti...massa coses per a tampoc temps...però no em queixe, vaja!

Van estar dies molt bonics, per recordar i reviure coses que desitjava, desitje, recordava i recorde...

Però el temps continuava i un dijous 6 de maig, a les 15:55h arribava de nou a Stuttgart.

Després de deixar les maletes a casa i anar al curs d'alemany, m'esperava la Frühlingfest (Frühling: Primavera; Fest: festa); és com l'Oktoberfest de Múnich però en primavera i ací a Stuttgart. Just va començar quan vaig marxar a monti i el vaig pillar per pocs dies.

El cap de setmana vaig anar amb la batukada en la que toque (www.repicando.de) de cap de setmana a una casa rural del terme. La temporada de concerts ja arriba (perquè ja arriba l'estiu, clar) i tocava fer un intensiu per recordar les cançons i aprendre'n de noves.

El lloc era una passada, enmig de la "Bavarianwald" (selva de Bayern) vam passar 2 dies i dos nits intenses: tocar, menjar típic alemany, conéixer més a fons la gent, tocar, xarreta amunt i avall (en alemany, clar!encara que ja vos podeu imaginar...), algun que altre passeig per gaudir el paisatge, tocar...una passada, xe!!!

                    (* endinsats en el bosc, de camí...)


                                                                 (* panoràmica de la casa)


                                                                      (* enmig d'un assaig...)

Aquell diumenge vam tornar a la Frühlingfest per acomiadar-la: l'última birra, els castells de foc artificial...fins i tot vam muntar als "coches de choque" (crec que ací no coneixen Camela, però no sonava allí...).

La meua primera setmana, de nou, en Stuttgart va tornar a ser com les anteriors: anar a les classes per saber quines assignatures escollir, a fer la compra setmanal...Eixe dijous era ací festa, així que molta gent va aprofitar per viatjar. Alguns dels meus amics van viatjar a Istambul, però jo em vaig quedar per ací...(que no es diga que sols viatge, eh!!!!).

És per això que estos dies de pont, que no teniem classe vaig eixir més amb la resta d'espanyols, els que són més festeros (ací no isc molt de festa...).

Així, vam anar dijous a un lloc que ja feia molt, però molt, de temps que voliem anar: uns vagons de tren abandonats i remodelats com a discoteca. Abans, però, vam anar al Wagenhallen. És un antic magatzem també abandonat i recontruit com a centre social: pel·lícules, xerrades (molt de tant en tant...) i concerts. Aquell dijous tocava un grup alemany molt famós de música Balkan: Shantel.

Jo vaig anar després del concert i vam estar allí en la festa de després, també de balkan! No cal que diga com m'ho vaig passar, no?? Però el millor d'aquella nit encara estava per vindre....Sí, els vagons!!!!

Quan ens van tirar del Wagenhallen, vam tirar cap allí...per fí vam arribar. El nivell de flipar va ser extrem: són dos tires de vagons abandonats, enmig d'un xicotet bosc, que formen un carreret on hi ha banquets, un bar i demés per disfrutar... Són uns 8 o 9 vagons, però de normal sols n'obrin un o dos, depén de la festa...

Aquella nit sols hi havia un obert...la música no era excel·lent però el lloc era una passada: imagineu un vagó del metro, amb unes tires de seients per seure, amb una barra al fons, un dj puntxant i un xicotiu escenari on hi havia una bateria...ho veieu, no? Al final el grupet de 15 espanyols que allí hi érem ens vam fer amb el vagó, perquè ens vam quedar sols ahi donant-ho tot! Aquest lloc, com no, és el meu preferit...ja era hora de trobar alguna cosa alternativa ací a Stuttgart...bien!!!

Aquell cap de setmana va ser básicament dedicat a la festa, a eixir per ahi. Va ser molt graciós perquè aquell cap de setmana vaig descobrir algo molt  important: ací en Alemanya amaneix a les 5 del matí (això era a mitan maig, perquè ara ja ho fa a les 4.30 o això...i el que queda!).

La següent setmana va ser important, perquè ja havia de decidir les classes, m'havia de fer l'horari per saber els exàmens als quals em presente i demés...

Aqueix dissabte, ja 22 de maig, vam anar a Frankfurt. Un amic té allí un amic i vam anar perquè ens fera de turista.

Així, vam comprar el pack típic de pic-nic per als dies de viatge (sandvitx, salami i fruita) i de bon matí vam tirar cap a la "capital econòmica" d'Alemanya. La veritat que és una ciutat que impacta bastant pel seu poc alemanisme en els edificis: té un xicotiu centre històric i un gran barri de gratacels enormes.

                                              (* vista només vam eixir de l'estació)

                                                                (* gratacel)

                             (* sí, a eixe anàvem a muntar!!)
Vam anar a muntar a un dels edificis més alts que es pot visitar. Si no recorde mal eren uns 60 pisos, però l'ascensor anava prou ràpid, eh!! Eixe dia ens va eixir un dia magnífic i les vistes des d'allí dalt eren molt bones.


Després d'aquest "subidón"  vam anar a vore el casc antic: plaça de l'ajuntament, catedral, ajuntament...va ser molt graciós perquè vam vore una cosa que sols els alemanys podien inventar i que causarà furor prompte: la bicicleta-bar

                          (*és una mega bici, on tots els que estan sentats
         pedalegen, uno condueix i un altre servix birres a go-gó!).

Vam dinar a la vora del riu Main i després vam estar tirats en la gespa gaudint del bon temps.


És molt graciós però ara ja entenc perquè els alemanys es tiren de cap al carrer quan ix el sol, o es pasen el dia a les tumbones de Dénia i demés...

El dilluns següent també era festa (estos alemanys tenen un calendari més extrany...en comptes d'acabar abans i disfutar de l'estiu...). Com no teniem res que fer, vam anar a Ludwisburg, un poblet que està a mitja horeta i té uns castells molt bonics.

Llàstima que arribàrem a 1 hora de tancar-los i no vam entrar...no obstant, vam passejar per un mega jardí del costat mentre continuàvem gaudint del solet! Tranquils que ja aniré i vos ensenyaré les respectives fotos!!!


                                                                               (*un dels castells)

                                                  (* jardins dels voltants del castell)

Després d'aquest viatge "fiasco", com que continuava fent molt bon solet, vam anar a la Schlossplatz (la plaça principal d'Stuttgart) i ens vam tombar a sobres de la gespa amb una birreta (com més de mil persones al nostre voltant)...


Eixa setmana va continuar com de normal: classes, un laboratori d'eneria fotovoltaica (què modern sona, no?jajajja) i dissabte vam fer doblete: Ausburg i Ulm (són dos pobles que estan a Bayern).

Cal assenyalar que eixe divendres hi havia la festa mensual de drum'n'bass a una sala d'ací (Universum) i vam anar. Ja feia temps que no anava i va estar crema; va ser com aquella que fa un temps vos vaig contar, on hi havia un dj punxant i un tipo tocant els tambors en directe... Vaig tornar a parlar amb ell i resulta que se'n recordava de mi de l'altra vegada...a saber el quadre que degué montar!!!!

Va estar tan bé que no vaig poder evitar empalmar i anar sense dormir a la visita d'estos dos pobles...ay mare!!!

Va ser cansat, però va valdre la pena: Ausburg és una de les poques ciutats que va quedar intacta després de la segona guerra mundial. Ulm no tenia tant per vore, per això vam anar després. No obstant això, tenen la catedral amb la torre més alta de tot el món...vaig muntar i puc donar fe...uns 760 escalons amunt, i després avall, clar!

D'este viatge encara no tinc les fotos, però vos promet que prompte les muntaré!!!

Aquesta setmana passada va continuar com sempre, i dimecres per la nit vam marxar Joan i jo a Hamburg, a casa d'una amiga de teleco... Però açò ja forma part d'un altre e-mail, que ja és tard i estareu un poc cansadets de tanta lletra! Ho senc però ja vos he dit que tenia molt per contar-vos!!!!!

Espere que vaja molt bé per ahi i fins al pròxim emiliet, on vos contaré el magnífic viatge de dimecres nit a dilluns matinada, passant per Bremen, Hamburg i el mar de nord...

Abracades i besos per a tots/es, cadascú que escollisca!!!!

PD: no sé si ho sabeu, però també publique aquests mails al meu blog:
Vos recomane que entreu, perquè ahi publique més fotos i videos dels que pose ací (perquè el blog és més fàcil i "manejable"), i també actualitze fotos (com per exemple faré amb les de Ausburg i Ulm)...

Guten Nacht!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada