viatge al nord d'alemanya (Bremen & Hamburg & Ostsee)‏

Per fi ha arribat l’hora de contar-vos l’aventura per les terres alemanyes del nord.

Ja fa un temps que la renfe alemanya (deutsche bahn) va celebrar no-sé-quants-anys i per celebrar-ho va posar a la venda tickets de tren a qualsevol part d’alemanya per només 35€ anada i tornada. Per este preu, Joan i jo vam decidir anar el més lluny posible: Hamburg.

Damunt vam tindre sort i vam poder pillar els billets des del dijous de matinada (ací era festa) fins al diumenge per la nit…ens esperaven 4 dies complets de viatge! Allí tenim una amiga valenciana d’erasmus (cristina) i tenim casa de gratis…què més es podía demanar? Cap allà que vam anar!

Així, tot començà el dimecres 2 de juny a les 3.00 del matí. Vam agafar el ICE (el ave alemany) fins a Frankfurt, em van agafar un altre fins a Hannover i finalment vam arribar a Bremen. Haviem decidit passar un dia allí perquè està a una hora d’Hamburg i amb 3 dies a Hamburg sobrava.

La veritat que no sabiem massa sobre aquesta ciutat del nord…res que no solucione una visiteta al Tourist Info i uns bons cartells.

Dijous. Mapa en mà, anàrem a la Marktplatz (plaça del mercat, la típica que sempre està en el centre de la ciutat, vaja!). Allí vam trobar l’estàtua dels famosos músics de Bremen, aquells 4 animals músics que tan bé ens contàvem als “Trotamúsicos” de la 1

Aquesta plaça era realment bonica:el Rathaus (ajuntament) amb la seua mil·lenària bodega, la Kirche unsere Liebe Frauen (església), una estàtua magnánima amb un significat extrany, algo així com la cambra de comerç… Edificis amb molt d’encant! Casualment vam anar en dia de mercat: tendetes de peix, de carn, de olivetes amb una samorra extranya que encara no he provat, de fruita i verdura, d’espàrregs blancs, grossos i alts…un mercadet amb encant, vaja!

De sobte, ens vam adonar que hi havia una espècie de recorregut prefixat pels monuments, llocs i edificis més característics de Bremen: cada metre hi havia una estaca de metall al sól, a mode d’indicació!

Vam continuar pel carrer “Böttcherstrasse”, un carrer creat a principis del segle XX aprofitant l’arquitectura moderna de l’època.

Ja era migdia i amb el solet, la son acumulada del viatge i el cansament que portàvem de la visita, vam decidir fer una migdiada a vora riu, a un mega parc…

Després vam continuar pel barri de pescadors: “Schnoorviertel". Aquell barri era un encant amb carrerts estrets, tendetes super velles i característiques, bars clavats a racons impossibles, alguna que altra font…una passada!

(*carreronet)

La nostra visita per Bremen ja havia pràcticament acabat. Vam anar a comprar-nos una Beck’s (cervessa feta a Bremen) i vam trovar un altre parc vora riu per acabar-nos la birra i fer una altra migdiada (ja feia molt de temps que no ens pegava el sol, i això s’havia d’aprofitar!!)

(*inmens jardí perfecte per fer migdiada)

Després de tornar a descansar vam anar a un mega parc darrere de l’estació central: “Bürgerpark”. Era un parc super gran, amb un mega hotel antic i super car, però super pintoresc:

Ja era de vesprada, i va manar tirant al punt de trobada amb el mitfahren (allò que vos vaig explicar sobre un tipet/a que alquila una plaça al seu cotxe, recordeu??). Bé, vam quedar a les 21.30h per marxar amb ell a Hamburg, perquè eixa nit ja dormiem a casa de la meua amiga cristina.

El molt cabró ens va deixar tirats (és molt raro que passe, però a mi ja és la 2a volta que m passa…). Bé, com a bojos cridant amics perquè en buscaren un altre, amunt i avall, vam tenir sort i a les 23.00h vam quedar amb una xica super amable amb la que viatjar…i ens va portar al barri de cristina (a les afores). La veritat que s’ho va currar.

Al san demà, divendres, vam matinar perquè feia solet i Hamburg ens esperava amb els braços oberts!!

Matinet, vam acudir a la plaça del Rathaus (ajuntament) perquè des d’allí eixia el FreeTour (és un model de visita guiada que cada vegada s’està estenent més per les principals capitals europees; algun interessat t’explica coses i et fa la visita a canvi de la voluntad).

Des d’allí vam començar la ruta per algunes esglésies famoses

(*església de Santiago, on es marquen totes les pelegrinacions possibles des d’eixe punt)

Després vam passar per unes quantes cases caballerises. La veritat que no vaig entre massa bé el significat d’eixes cases, però era algo així com edificis d’empreses megatoxes i importants, amb pasta, perquè sinó és imposible fer eixos megaedificis.

(*Chilehaus…adivineu d’on treia l’empresa el benefici, no?)

Després vam passar per la St. Nikolai Kirche.

(*campanar de l'església, l'únic que queda en peu)

Es manté com es va quedar després de la 2a guerra mundial, com a mostra de la salvatjada aliada.

Vam continuar el nostre tour pels moltíssims canals i ponts que té Hamburg (més que Londres, Amsterdam i Venècia junts…difícil de creure, eh!).

En acabar el tour, vam anar a uns megaedificis reconvertits en mercats de catifes, espècies i demés que antigament van ser construits com un port aduaner alternatiu i gratis al ja existent i que era molt car ("Speicherstadt").

Vam vore una mega mani en contra d’israel (primer les dones i després els homes…), vam anar a vore la Hauptbahnhof (estació central de trens, recordeu?) i vam bordejar un llac mega gran i famós: "Binnenalster"

Després de dinar vam anar al barri més conegut d’Hamburg: Sant Pauli!

Eren les 4 del mig dia i queia un sol comparable al valencià. Els carrers estaven pràcticament deserts. Sex-shops, casinos I kebab’s “a diestro y siniestro”. El carrer principal Reeperbahn estava transitat de gent, borratxos, punkis dormint al carrer, curiosos…als carreronets perpendiculars podiem trobar materialitzat el vici en qualsevol manera: pubs, clubs, salons de ball, més sex-shops...curiós, vaja!

(*carrer "Grosse Freiheit", traduït com carrer de la gran llibertat)

Vam passar per un carrer que es considera “el barri roig” d’Amsterdam i sols poden passar homes sense càmera...s’ho podeu imaginar, no?

Després vam creuar el riu Elba per un túnel peatonal que hi ha i des de l’altra vora del riu vam contemplar la postal que ens oferia Hamburg, mentre descansàvem!

Aqueixa nit vam eixir una estona amb els amics de la meua amiga cristina...ja sabeu el que diu la cançó,no? ;).Vam anar a un búnker super wapo. La discoteca estava dalt de tot i s’accedia amb ascensor super vell i amb un encant magnífic!

No vam apretar massa perquè el dissabte tiràvem cap al mar del nord, al Ostsee (el que està entre suècia, finlandia i demés...).

Dissabte. Després de fer una horeta i poc de tren i passar per Lübeck, que ens venia de passada, vam arribar a la platja: "Timmendorfer Strand".

Pensava que mai en passaria, però vaig flipar quan em van demanar 3€ per poder entrar...mare!!!!

Vam anar a dinar al poblet (molt molt pijo, per cert) i a partir de les 15.00h vam pagar la meitat...perquè, no sé!

Després d’un agotador dia de platja (com sempre passa), vam arribar a les 12 de la nit a casa...

Joan i jo vam eixir perquè voliem vore el famós “Frischmarkt” (mercat del peix), que l’obrin a les 5 del matí. Vam eixir un poquet de festa i vam esperar, mentre amaneixia, a què obriren el mercat.

                          (*amanéixer al port)

Aquest mercat té lloc a la vora del riu. Hi ha moltíssimes paradetes ambulants de menjar, entrepants de peix, peixateries (per fi en veig alguna ací a alemanya) i demés.

Però la principal atracció és el Frischmarkt: una antiga drassana reconvertida en un mega bar on hi toca un grup de iaios rockers

i on la gent va a acabar la seua borratxera fins ben entrat el matí.

Vam arribar a casa ja amb el sol fora (bàsicament perquè a les 4 del matí ja es feia de dia...) i vam dormir fins a l’hora de dinar.

Després de fer una bbq com déu mana, vam tirar cap a un semibosc a les afores d’Hamburg on anava a fer-se una Rave.

Vam estar de les 5 i poc fins les 10, hora que es va acabar i va començar a ploure. És increïble com poden ser d’organitzats estos alemanys:

una gran explanada amb aparell de música, dj’s, bars...tot super ben montat i gratis!

Vam sopar i a les 4 del matí vam agafar el tren ICE de tornada a Stuttgart. Després d’unes hores de viatge, aquesta vegada sense transbordaments, vam arribar a casa a mig dia.

I conte contat, ja s’ha acabat!

Lamente haver-me excedit en la longitud del viatge, però m’ho vaig passar tan bé..

Fins el pròxim e-mail, que serà prompte perquè tinc tantes coses que contar-vos!