Estiu festiu a Stuttgart

Després de contar-vos el viatget al nord d'alemanya, sols en queda comptactar-vos aquests darrers dos mesos a terres germàniques.

Dos mesos intensos, plens de records, de solet i demés...a vorem si sóc capaç de comprimir-ho tot!

Em vaig quedar a dia 7 de juny, dilluns.

Aquella setmaneta va ser un poc agobiant perquè tenia un laboratori d'energia fotovoltàica, i com sempre m'ho deixe tot per a última hora, haviem de fer uns informes per a aqueixa setmana i encara no haviem ni començat!
Però per fi va arribar divendres. Batukada i escapada a l'aeroport a per la 2a visita valenciana a Stuttgart: la meua germana i una amiga.

Dissabte vam baixar a Konstanz, a la frontera entre Alemanya i Suïssa. Jo ja hi havia estat, però és una ciutat molt bonica, amb el Bodensee (llac Konstanza) i teniem allí una parella d'alemanys amics...

Després de pagar la típica volteta pel port marítim, vam agafar una patinet d'estos típics de la platja de gandia i vam tirar llac endins.

Creuàrem la frontera per passar a Suïssa, a escasos 10 metres del centre de Konstanz, i tornàrem a casa...era tan fàcil canviar de país!

Per la nit vam visitar el típic flohmarkt (rastrillo) tan típic per estes dates a alemanya: paradetes a tot arreu on les famílies, xiquets/es i homes consagrats vénen les coses que tenen per casa sense utilitat...vaja, trastos!!!

Diumenge vam tirar cap al Untersee. És la prolongació del Bodensee per on naix el riu Rhin. El nostre objectiu era Schaffhausen, on hi són les famoses catarates del Rhin.

Després d'una hora de tren i un bon passeig, vam arribar al desitjat paradís.

Sí teniu l'oportunitat d'anar-hi, no ho dubteu...tranquilitat, pau, aire fresc.

El poblet també tenia molt d'encant, però la plutja estava en contra nostra i no ens va permetre disfrutar-lo...

Vam agafar un vaixell que ens portava a través del Rhin al següent poble. Aquesta zona és molt bonica perquè hi ha moltíssims poblets típics alemanys amb molt d'encant, a vore riu.

Després de patejar-nos uns 5 o 6 poblets d'aquestos tan bonics, se'ns va fer quasi de nit i vam tornar "al campamento base", a Konstanz.

Dilluns vam tornar a Stuttgart, però abans passant per Tübingen.

Ja he estat com 4 voltes en aquest poblet, però mai em cansaré de visitar-los i disfrutar dels seus carreronets, casetes, riuets i vistes!

Per la vesprada la típica ruteta per Stuttgart i dimarts vam tirar cap a la capital de la selva negra: Freiburg.

Poblet molt alemany, amb un bonic centre (Altstadt) inmers dins el famós paisatge de la Selva Negra (Schwarzbald) que supose que tots haurem estudiant en socials (o com es digués aquella assignatura!).

* detall del canalet que recorria tot els carrers de Freiburg

De tornada vam passar per el Titisee. Vam agafar un tren que creuava muntanyes, llacs, boscos i més boscos fins arribar a aquest famós i turistic poble amb un mega llac (see és llac en alemany, eh).

Dimarts per la nit, ja en Stuttgart, vam anar a fer-se unes cervessetes a una festeta que hi havia per ací el campus i dimecres de matí tot va acabar com va començar: un fort abraç a l'aeroport.

La setmana continuà. Divendres 19 de juny ja començava el periode d'acomiadaments. Després d'unes cançons "a capella", Paula (o la Loba, com li agradava que la cridaren) va dir adéu. Abans, però, vam anar a la Hacienda, un bar on hi ha un tablao flamenco i on aquesta malaguenya va disfrutar com la que més.

Aquest cap de setmana també vaig tenir 3 concerts amb la batukada. Ja estàvem en estiu i això era sinònim de poder eixir al carrer a tocar.

Durant la següent setmana tot continuà com sempre: Alemany, laboratori, alemany, informe...fins al cap de setmana. En aquesta setmana ja vaig començar el bombardeig de currículums a empreses per ací. Ja havia decidit que em quedava per ací i ara tocava trobar algunes pràctiques.

Ja ens clavem en l'últim cap de setmana de juny.

No obstant això, no puc deixar de banda el san joan tan diferent i canyero que vam viure ací. La nit del 23 la vam montar bona: vam comprar per fer BBQ i vam fer una recollida exasustiva de mobles, palets i demés formes de fusta per cremar-les. Vam sopar i després vam continuar fent la foguera. Va ser un poc perillós perquè estàvem dins del bosc. Per supost, els llevantins vam començar a botar la foguera i li vam donar goleta a la resta…al final tots vam tirar els nostres desitjos i demés rituals característics d’aquesta nit mágica.

Aquell cap de semana tot va ser prou previsible: el divendres tenia concert amb la batukada a Waiblingen, al “Altfest” o festes majors. La típica festa alemanya amb música, un apartat de mercat medieval i moltíssimes paradetes de cervessa i menjar…

* final del concert

El dissabte per la nit vam acabar en els famosos vagons que tant ens agraden. És graciós perquè a les 5.30h del matí ja era ben de dia (mireu l’hora de la foto en el cantó dret de baix)

* panoràmica des de la terrassa dels vagons

Ja estàvem acabant juny, i l’última setmana va continuar com sempre: laboratori, informe, alemany, alguna cervesseta i ja era divendres. Aquell dissabte, 3 de juliol, jugava espanya contra Portugal en el mundial.

Crec que el mundial es mereix un paràgraf a banda. Bé, més que el mundial, la febre alemanya pel mundial i tot el que això comporta: banderes als balcons, enganxines (pegatines) a les portes dels cotxes que passat el mundial costarien molt de llevar, unes banderetes que es van posar de moda que s’enganxen de la finestra i van ahi totes plantaetes, les %”!*# vuvuceles eixes…la gent estava totalment boja!

Bé, vam anar a un “biergarten” (una terrasseta per anar a beure cervesses) en el jardí “schlossgarten” al centre d’Stuttgart. Això significava que en quarts de final espanya jugaria contra alemanya, perquè aquell dissabte va guanyar argentina....uh!!!!

Al final va arribar el dimecres 7, i a les 20.30h començava l’espectacle: espanya-alemanya...en alemanya!
Però lo millor no va ser això...

Eixe dimecres era 7 de juliol, i l’aniversari d’una amiga era el 6, així que vam decidir celebrar el nostre particular san fermin pel carrer principal d’Stuttgart, amb la nostra amiga de bou. Després d’això aniríem a vore el partit. Vos podeu imaginar com va acabar tot, no? Els alemanys flipant i nosaltres corrent amunt i avall...moltes rises!

Al final gràcies a Puyol, espanya va derrotar a la grandiosa alemanya...a mi no m’agrada el futbol, però sols per callar-los la boca als pesadets dels alemanys que ho tenien més que cregut...ala!

Aquell cap de setmana que venia (9-11 de juliol) ja feia temps que l’esperava amb ganes: anàvem amb la batukada a un festival internacional de samba (http://www.samba-festival.de/). Se celebrava en Coburg, una ciutat antiga molt bonica a unes 3 hores d’Stuttgart.

Van ser gairebé dos dies de samba, música brasilenya, en un lloc increïble: un casc antic super gran i super wapo, combinat amb atrezzo brasileny i de samba. Com no, moltíssimes paradetes de menjar de molts llocs del món i moltíssims barets amb birra, clar!

Nosaltres vam tocar unes tres voltes, i la veritat que va estar super wai!

Vam conéixer a les dos batukades espanyoles que hi anaven: Escola samba da praça (Saragossa) i Sandungueros (Mallorca) i vam estar de festa amb ells per ahi, que com a bons espanyols s’ho coneixien tot, ajjajajaj!

* plaça principal festival

Aqueixa setmana ja estàvem a 12 de juliol, i ja faltava menys per a l’examen (el 20), així que tocava estudiar... i així va ser!

No obstant això, eixa setmana vam descobrir que tenia lloc un festival de música a l’aire lliure en la plaça de l’ajuntament: Sommerfestival der Kulturen.

Cada dia, durant tota la setmana, tocaven dos grupets d’alguna part del món. Vam baixar gairebé tota la setmana al segon concert (a les 20.30h). Vam vore de tot, però el grup que més em va agradar va ser un de sudàfrica: Mahotella Queens.

                                   

La música era molt fresca, però el que realment em va impresionar va ser la vitalitat de les 3 cantants: 3 dones de 65 anys que es menejaven com si en tingueren 20 i ho vivien al 100%. A més, tenien una filosofia de vida molt pura i bona...Crec que són prou famoses, perquè porten més de 40 anys tocant i he vist bastants videos al youtube....

Eixa setmana vam descobrir bons grupets, perquè també vam anar a un concertet sense saber-ho d’uns alemanys: Volxtanz...brutals!!!

Al final, el dimarts 20 va arribar i tocava fer l’examen...al final va anar bé i per fi era lliure, per fi havia fet l’últim examen de la carrera, toma!

Dimecres vaig anar a Bosch perquè tenia una entrevista per fer allí unes pràctiques; tenia clar que em volia quedar a alemanya un temps i ja feia temps que estava enviant currículums i demés a empreses. Després d’estar un bon rato parlant amb el meu tutor (parlava castellà i està casat en una valenciana...jajajaj),
el tema em va molar i vaig acceptar l’oferta. Així que sí, a partir de l’1 de setembre torne a estar en alemanya de nou, xiquets...!!!!!!

Aquell 21 de juliol sempre el recordaré, per l’entrevista i peqruè també vaig poder renovar el contracte de la residència! Per la nit vam fer festa i vam acabar a uns famosos conductes subterranis que estan per tota la universitat. Ja feia temps que havia escoltat parlar d’ells, però no sabia com accedir-hi...

Vam fer fotos, però encara no les tinc...ho senc!

Eixa setmana va acabar bé, però tots esperàvem amb ànsia el dissabte 24 per anar a la LOVEPARADE. La setmana següent molta gent pirava ja a espanya així que vam decidir que aniríem tots els espanyols per fer una bona festa-final d’erasmus. Malgrat tot el que va passar, ens ho vam passar bé.

Va ser un desastre, supose que tots ja sabreu què va passar, encara que no sé si les notícies han contat tota la veritat, però bé...jo vaig estar allí, vaig vore coses prou dures...ja vos contaré.

Així, la última setmana de juliol va arribar...uf!!!!

Entre tronades i la pluja d’alguns dies, la gent anava pirant, fent festetes d’acomiadament...després d’un any de convivència o festa o combois, o com vullgues dir-ho, és complicat, però bé!

Jo me’n tornava el 4 d’agost, però abans d’això teniem jo i tres amics més la nostra festa particular d’acomiadament: Horizonte festival (http://www.horizonte-festival.de/)
Un festival de músiques del món en Koblenz on anàvem a dormir en algun parc, en plan gitaneo. Van ser dos dies molt intensos, on vam descobrir grans grups i on vam gaudir de l’amistad.

* el Puchero del Hortelano en acció al festival

Al fi, va arribar el dimecres i vaig aterrar en valència.
Així, estaré per ací fins el 31 d’agost, a vore si ens veiem per ací...i sinó ens veiem a partir de l’1 de setembre per Stuttgart!!!!!!