faeneta de la uni, eh!!!!), vos escric este desitjat text hiperexplicatiu de la meua estada a la capital alemanya (així us ho havia promés, no?)
Bé, tot va començar un dimecres 21 d'Octubre.
Al final vam marxar Joan (un amic de valència que també està ací) i jo. Vàrem dinar super ràpid perquè haviem quedat a les 14.30h a l'estació
de trens ("Hauptbahnhof") amb el Mitfahren ("mit"=amb i "fahren"=conduir)
Aquest tipus de transport no l'havia conegut fins arribar ací, i és molt útil, barat i cómode. El tema és el següent:
un tipet va tal dia de Stuttgart a Berlin sol, i vol traures unes peles "alquilant" la resta de seients del seu cotxe. Així doncs, va a una pàgina web
que és aposta per als mitfahren i diu: sóc tal, el meu mòbil és tal, vaig de Stuttgart a Berlin, ixiré a tal hora, tinc tantes places lliures per a
alquilar i quedem en tal lloc...(i tal!). Bé, si a tu et mola li crides i llogues les places que vullgues. complicat? doncs no, pareix mentira però hi ha
moltíssims viatges per dia a moltíssims llocs, és una canya! a més, pagues a raó d'uns 5€ per 100 kilometres... sí, ja se que esteu pensant que
és un poc perillós...jo també pensava el mateix; conec a molta gent que ha viatjat així, i la gent a alemanya és molt bona, xe!!
Bé després d'esta explicació anem "al tajo". Vam anar amb les maletes cap al centre i vam esperar. Li vam cridar i el cabró va dir que venia i no
va acudir...vos podeu imaginar el baixó immediat, no? ahi amb la maleta, amb una il·lu de por, i un cabró (perquè no té un altre nom, ho senc...)
va i ens deixa tirats. Val, jo havia vist que hi havia més mitfahren per la vesprada i vam venir corrent a casa a buscar un nou mitfahren. Bé, després
de unes quantes cridades, desesperació i golosines per matar els nervis, vam trobar un homenet que passava per ací a les 7 direcció Berlin...
primer obstacle, superat!!!!!
Vam estar parlant un ratet amb l'homenet rubiet aquest (alemany super típic, ahi amb la seua melena al viento i no tenia ni papa d'anglés...) i ens va
dir que ens deixava a uns 20 km de berlin, a l'estació d'un poble: Postdam. Vam arribar a les 3 del matí i fins les 4 i pico no eixia el primer S-Bahn (és com
un metro, que també està per fora del terra) direcció Berlin. Bueno, després de passar fred a l'estació, vam arribar a els 5 del matí a casa del meu amic
pans, on ens quedariem a dormir...
No obstant això, vam decidir matinar per fer turisme per berlin. Vam dormir poquetes horetes, vam esmorzar ben fort i... a vore coses!!! Portàvem a pans
de guia, així que seriem uns privilegiats...Bueno, la primera parada va ser, per a mi, la més impactant, i no perquè fóra la primera... vam anar a l'únic tros de
mur que queda en peu tal i com era...no és un lloc molt turístic i això em va agradar: panells super grans explicant-ho tot, fotos super impactants i
super oportunistes, el propi mur, la història d'una iglésia que va quedar entre els dos murs i la van derrocar perquè la gent la utilitzava per passar de part a part,
i un museu sublim, amb uns videos increïbles i moltes fotos més igual o més impactants que les anteriors (que important és fer fotos, mare!!!!). Per mi va ser
una glopada tan gran d'història berlinesa, que encara estic flipant...
Després vam tirar cap Alexanderplatz, el centre més cèntric de Berlin (perquè Berlín és super gran, com 10 valències o més, eh!!), per vore l'arquitectura soviètica característica de l'època (Alexanderplatz pertanyia a la zona comunista) i vam pegar un gran passeig per el voltant del centre: vam vore la torre de televisió ("Fernsehturm", a cada ciutat important hi ha una...), vam visitar alguns parcs, la illa dels museus ("Museumsinsel"), passeig per carrers i tornada a Alexandraplatz. Vam anar al segon tros de mur que queda de peu: és un tros super llarg convertit en la sala d'exposició/art a l'aire lliure més gran d'europa (o era del món, no sé...). Com haviem esmorzat com a reis, vam aguantar bastant i per fi ens vam fer el primer kebab (sabeu que el que kebab és un invent turc, però el Döner kebab es va inventar a alemanya; és el que nosaltres coneguem per kebab...) que tampoc se'n passava...
Després vam tornar casa, que ja era mitjan vesprada i el dia havia estat dur. S'havia de dormir perquè per la nit ens esperava un festival de drum'n'bass...
Vam quedar sobre les 9 amb una amiga de pans per anar a sopar (Júlia, de Barcelona) a una casa okupa. A Berlin hi ha moltíssims edificis abandonats i moltíssims són ocupats, però l'ocupació és diferent, perquè es paga un preu simbòlic per estar a l'habitació (crec que al voltant d'uns 50€), vaja okupes de mentireta, jajaja. Bueno, el tema és que de sobte em vaig trobar a una sala d'estar super calenteta i acullidora on tota la gent que vivia a l'edifici havia preparat menjar (em vaig menjar un cous-cous amb verdures per 1.50€...mmmmm!), sentat a uns sofanets xarrant amb gent...super canyero!
Vam estar allí fins que va ser l'hora de tirar cap al festival. Se celebrava al Cassiopeia, unes antics magatzems on es reparaven trens, reconvertits en discoteques, cadascuna d'un estil...Bé, vam tirar cap al magatzem del drum'n'bass; quina festa, quins records...no ballava aquest tipus de música des de l'anterior Festivern'08, i damunt era d'n'b del bó...yuju!!!!vam acabar a les 6 del matí...
És molt bo, perquè la majoria de discoteques, cases okupes i bars que antigament eren altres coses i que s'han ocupat estan quasi totes al barri de Friedrichshain (barri soviètic), i allí hi ha moltíssims "Späty", un opencor de begudes i coses de menjar que tanca super tard (o no tanca) i tot és super barat (una birra de 0,5l -ací són totes així...- valia sols 0.70€!!).
Bé, divendres ens vam alçar super tard, vam dinar també super tard i vam fer un poc de siesta; hui tocava Orxata Sound System (grup valencià) a Berlin i el cos havia d'estar descansat (sabiem que voliem anar a Berlin, no sabiem quant; quant vam vore que Orxata tocava a Berlin...ja estava tot clar!!!). Abans del concert vam fer una volta per Alexanderplatz de nit (vam coincidir amb un festival de llums super wapo; els principals monuments estaven il·luminats; ja voreu fotos) i vam tirar cap a la porta de Brandemburg. Vam quedar per sopar amb la Júlia, i vam anar a sopar a casa d'una xica valenciana...de Bocairent, jajajaja!!!!
Vam estar allí sopant i vam marxar al K9 (casa ocupa on es feia el concert). Era super canyero, perquè entraves per un bar normal, però després baixaves unes escales i havies de caminar per un túnel d'1.90m uns 30 metres fins arribar a l'altra casa on hi havien dos habitacions no molt grans: una era la sala de concerts i l'altra era la barra amb música d'ambient per poder xarrar. El concert va estar tremedíssim, un lloc super xicotiu, tot ple de valencians i els orxata a rinxo terra...super familiar. Després del concert vam estar de xarraeta amb ells, i són de puta mare!! També vam baixar alguns grupets que també tocaven...i més drum'n'bass...toma!!Vam estar fins les 6 també aqueixa nit, l'ocassió ho mereixia!
El dissabte també ens vam alçar a mig dia, i entre pitos i flautes, eixiem de casa a les 4 de la vesprada. Aquell dia voliem anar (bé, en realitat era desig meu i tots ho van acceptar) al Treptower Park. És un parc grandíssim on hi és un monument gegantí en homenaje als soldats soviètics caiguts en combat (com un "valle de los caídos" comunista, vaja). Però realment voliem anar allí perquè dins del parc hi ha un parc temàtic abandonat (sobre dinosaures) que diuen que es pot entrar destrangis...i clar, jo volia anar com fóra!
Bé, vam pillar el metro i vam tirar cap allà. El tema és que el meu amic no hi havia anat mai i no sabia molt bé on estava...de camí vam passar per un parc on vam vore uns tipets que vivien a la vora del riu en una zona social d'estes ocupades, que estaven avorrits (dic jo, eh) i necessitaven gent per translladar una barqueta que havien fet fins al riu (el que dia, avorriment pur i dur).
Després d'ajudar-los, ens vam enterar que anàvem en la direcció contraria al parc buscat, i ja començava a fer-se fosc...Al final vam arribar al Treptower Park, ja de nit i vam vore el monument aquest.
A la foto no s'aprecia gaire, però eren monuments amb línies completament rectes, jardins super grans i embolicats amb piscinetes d'estes típiques de jardí, i al fons una espècie de piràmide coronada per una estàtua d'un tipet que no teniem ni idea qui era perquè no el vam vore... Al parc temàtic, però, no vam anar perquè ja era de nit i estava tot molt fosc.
Vam pegar una volteta pel centre i jo vaig quedar amb carles, un xic de barcelona que vé a voltes a montitxelvo i que va arribar dissabte. Vam fer un soparet a casa pans i vam pegar una volteta. No vam apretar massa perquè diumenge voliem alçar-mos prompte per continuant fent visites.
Diumenge. Una hora més per dormir, toma! (pel canvi d'hora, clar). Dutxa. Les 10 del matí. Esmorzar completet. Motxilla a l'esquena. Berlin ja estava despert i ens esperava.
Vam anar al "Mauerpark" (parc del mur), perquè cada diumenge fan un rastre a una explanada ben gran. Ací a alemanya es fan molts rastres, però és molt graciós perquè moltes paradetes eren de gent que ven coses que no vol o s'ha trobat...també hi ha artístes que vénen les seues propies confeccions.
Després vam tirar al Checkpoint "C" (Checkpoint Charly), la porta del mur més coneguda. El tema és que el mur tenia unes quantes portes d'accés: la porta A (porta alfa), la porta B (porta beta), la porta C (porta Charly)..era un sistema que utilitzaven els aliats per indentificar cadascuna d'aquestes portes.
Ens vam fer les típiques fotos, i ens vam trobar de nou amb murals super grans explicatius de la història del mur...IM-PRE-SIO-NANT!
Més tard vam tirar cap a la porta de Brandenburg, de nou, per vore el monument als jueus morts a l'holocaust nazi. És un monument impresionant, milers de columnes plantades, de diferents altures...és tan fàcil notar la crueltat que vam utilitzar els nazis amb la gelor del granit...
Vam anar al parlament alemany (Deutscher Bundestag), que està al costat de la porta de Brandemburg, i després vam tirar cap a la casa ocupapada més important de tota alemanya, "Kunsthaus Tacheles" (casa de cultura Tacheles)... Aquesta ocupació és artística, és a dir, a dintre no hi viu gent, és una gran casa de 4 plantes plena d'habitacions on pintors, artistes i escultors exposen les seus obres. També hi ha un pis on hi ha una discoteca i a la planta de baix hi ha un bar i un gran jardí on també hi ha musiqueta i on estan els artístes del ferro.
Després de vore aquesta casa, vam anar a vore a Alexanderplatz una exposició sobre els 20 anys de la caiguda del mur...sense paraules.
A les 10 de la nit vam quedar amb un altre mitfahren, i vam arribar a Stuttgart a les 4 del matí.
Viatge acabat. Sensacions fins al moment desconegudes. Records. Fotos. Amics. Música. Més Records.
Aquest ha sigut el meu viatge a Berlín. Sé que tornaré...quan? no ho sé!
(Podeu vore totes les fotos en aquest enllaç: Berlin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada