Ja estic ací de nou, amb notícies fresquetes!!!
Primerament em vull disculpar, perquè hauria d'escriu-re més a sovint, però la veritat que ja he començat classes i, encara que sé que no s'ho creureu...,
tinc ja faeneta que fer...
En el último capítulo...
em vaig quedar explicant-vos el viatget a Berlín; ja sé que va ser llarg, però és una ciutat tan wapa...
Arribarem la matinada de dilluns, i aqueixa setmana va transcórrer normal. Classe ací, classe allà, intentant anar a totes les que podia per així elegir les que més m'agradaren i fer-me un bon horari.
Així, va arribar divendres 30 d'octubre. Per la nit hi havia montada una festa en la universitat de teleco. Per a mi era super extrany, perquè a valència totes les festes, inclús les universitàries, les fan a les discos.
Bé, aquesta festa és veu que és prou importanteta ací al campus. De fet portaven anunciant-la des de feia ja algunes setmanes...
Començava a les 8, i vam anar per agafar l'entrada (abans que es petara) per tornar després a casa, sopar, fer-se uns cubatetes i tornar...
Després d'estar una horeta a la cua, vam aconseguir les entrades i marxarem sopar...
La festa va estar super canyera; molta gent, moolt bon ambient, molt bona música (fins i tot hi havien dos ambients)... però el més graciós per mi era que estava de festa on de normal done classe, jajajaja!
Dissabte va ser dia de tranquis i diumenge vam decidir fer un viatget. Vam tirar cap a Esslingen. S'arriba amb el S-Bahn i està d'Stuttgart a 20 minutets...algo tranquilet!
Arribarem allí sobre la 1, i la veritat que era un poble amb encant, un poble típic alemany. A la vora del riu, amb muntanyes plenes de vinya (aquesta regió és famosa pel seu vi, però a mi la veritat que no em mata massa...), amb les casetes típiques blanques amb sostres en forma de A, amb la seua fusta, amb els arbres amb la fulla marró típica de la tardor...vaja, un encant!
A primera vista, Esslingen sols té per vore un castell i un parell d'Esglèsies gegants i super wapes.
Així doncs, la 1a parada fou l'Esglèsia protestant. Amb dos campanars super grans i un túnel que comunica ambdós campanars quasi dalt de tot, l'església improsiona, i molt!
Vam entrar, però la porta dels campanars estava tancada. Vam tindre sort i ens vam poder acoplar amb un grup de turistes alemanys que sí que anaven a entrar i...alà, vam aconseguir poder muntar-hi!
Les vistes eren magnífiques:
Després de més d'una hora de visita, vam anar al castell. Estava tancat, però els voltants i la vista eren increïbles: el punt més alt d'Esslingen des d'on es veia tot el paisatge, tot rodejat de vinyes, explanades de gesta super fresca, un caminet de pedres magnífic...
Ja començava a fer-se de nit quan vam tornar a baixar al poble, vam pegar una última volteta i, després de sopar un kebab (per primera volta vaig sopar com un alemany: a les 6 de la vesprada!!), vam tornar a casa.
Aquell dilluns començàvem ja novembre...vaig pensar: ja porte ací dos mesos...com passa el temps de ràpid!!
La setmaneta va ser com l'altra: rapideta, més que res perquè divendres de matí agafàvem un vol cap a Cagliari (Serdenya) i no pensàvem en altra cosa.
Però bé, això ja tocarà un altre dia...(quan tinga les fotos!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada