Eurotrip Valencià

Hola de nou a tots!
Després d'unes setmanetes, ja tinc les fotos al meu portàtil, sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Bé, la veritat que és difícil saber per on començar...ha passat ja un mes i mig des que vaig tornar de la terreta cap a Stuttgart. Com molts de vosaltres sabreu, aquest cop va ser més difícil que la volta de setembre. L'últim cap de setmana abans de venir-me'n, estava una mica xof, no m'abellia canviar el que havia viscut per nadal, m'abellia quedar-me com hi era...

Vaig arribar ací i tot super wai: reecontres amb la gent, la neu, l'ambient, l'idioma...bé, als tres dies ja estava més que content de tornar a vindre!

Les dos últimes setmanes de gener van ser bastant avorrides; vaig arribar el 13 de gener i no vaig fer més que anar a classe, batukada i alguna que altra festeta...que no està mal, vaja! Però el final de febrer anava apropant-se i l'estudi encara no havia començat!

Així, vaig intentar intentar estudiar el màxim, perquè a principis de febrer tenia un bon viatget preparat!

Els meus amics de la uni anaven a fer un viatget per Europa, un "EuroTrip" pals més internacionals, començant per Amsterdam, passant per Copenhage, Berlin i acabant a Stuttgart. Era una mena de viatge de final de carrera, en comptes dels típics mèxics, puntes canes o demés, aprofitant per vore també els amics d'erasmus.

Bé, en desembre quan vaig saber les dates exactes vaig vore vols d'Stuttgart-Berlin; 40 eurets anar i tornar...de cap que vaig anar!!! Sabia que seria un bon viatge, seria con una mescla de dos ingredients que mai se m'havera ocurrit però que sabia que combinarien perfectament: la meua estimada Berlin amb els meus benvolguts amics...què més es pot demanar?

Dimecres Estem a 3 de febrer, dimecres. Aeroport d'Stuttgart. 10 del matí. Neu. 11 del matí. Aeroport de Schönefeld. Sí, ja era a Berlin!!!!!

Vaig anar a la TUB (Technische Universität Berlin) per quedar amb el meu amic pans i passar el dia amb ell, perquè els eurotripians arribaven per la nit, sobre les 11. No vaig poder evitar fer una foto, només muntar al sbahn a l'aeroport, uh....ja em sentia a Berlin.


Va ser molt rallant perquè, com passava també a Stuttgart, estava tot nevat, però tant com perquè el riu estigués congelat???


(riu congelat amb la TUB al marge esquerra).
Com tot no anava a ser festa, clar, vam pegar una volta per la universitat, vam dinar al Mensa (menjador) i pans em va ensenyar les coses típiques de la seua facultat


Després vam anar a una classe que tenia, commutació en alemany...els que heu estudiat teleco sabreu què asquerós pot ser, no? Per la nit vam anar a un concert que feia la Big Band de la universitat, la Uni Big Band Berlin. Pans toca allí i era el seu primer concert. S'encarregava de les percussions llatines; un maestro, sí senyor!


Després del concert vam anar a l'hostal on haviem quedat amb l'altre grupet de valencians que venien de terres daneses. Vam estar com unes 3 hores buscant l'hostal i buscant-nos, i després d'alguns problemetes que altres, quan anàvem per un carrer vaig escoltar uns crits gens propis d'algú berlinés. Em vaig girar i vaig vore la jaqueta del santi...allí eren! Deprés del encontre en mig del carrer, amb maletes, abraços, rises i històries ens vam dirigir a l'hostal.

Aqueixa nit vam anar a una hausprojekt: Supamolly. Ja vos vaig parlar d'elles en l'altre e-mail de berlin; unes cases semi-ocupes on la gent que hi viu paga menys pasta. Doncs algunes d'aquestes cases tenen baix algun baret o gran saló on venen cervessa, i s'està molt agust amb la musiqueta. Recorde tant la sensació que vaig sentir: els amics de sempre, dient tonteries, privant i disfrutant de l'amistad...el mateix que fem a valència i que tan enyore, però a berlin...

Després que ens tiraren sobre les 3, vam anar als famosos Spätis. Són com tendes obertes les 24h amb beguda fresca, papes, golosines i demés. És com un kiosk que mai tanca. I amb preus super baixets... Feia un fred de por, però estàvem tan agust xarrant i contant tonteries de sobte es van fer les 6 del matí i vam decidir anar a casa. La forma d'adonar-nos de l'hora que era va ser molt graciós: de sobte, de no passar ningú va començar a passar gent (sobretot dones, més d'un 90 %, no sé perquè) que se n'anava a treballar.

Dijous. Pans tenia classe i vam aprofitar per fer turisme. El museu del mur. El checkpoint Charly. Ens vam menjar la típica Rostwratwurst


i vam anar al InslenMuseum. Allí ens vam trobar una manifestació en contra del CO2. Era una gran explanada on la gent construia els seus ninots de neu com a senyal de protesta. De sobte se'ns va ocòrrer fer açó (no ho conteu per ahi):



Per supost, també vam fer el nostre ninot, amb barretí català i tot:


Això és una de les coses que més m'agrada de Berlin. Què pots trobar-te de tot en qualsevol moment i lloc.

Per la nit vam anar al famós Voku (Volk Kuchen: cuina del poble) de júlia, una amiga de pans. Alguns projekthaus per treure's diners fan aquesta mena de sopars. Tu vas i per no més d'1.50€ sopes el que algú de la casa ha preparat. Menjar molt bo, molt bon rotllet...va estar molt wai. Després vam anar a un bar bastant famós conegut com el "bar comunista" i per a rematar tornarem a anar al Späti del dia anterior. Com si fos ja una costum, vam esperar el senyal per anar a casa: la marea de gent repentina que passava pel carrer, a partir de les 6, ajjajajaja!

Divendres ja erem els 7 amics els que anàvem a disfrutar de Berlín, ja no hi havien classes d'universitat que s'interposaren entre nosaltres. Ens van fer alçar super prompte perquè haviem de canviar d'hostal i ací en alemanya tenen la mala costum de fer-ho abans de les 10 del matí...no!!!!!!Així, amb uns caretos de sobats de por, les maletes, la neu...vam iniciar el camí fins al següent hostal, el qual tampoc sabiem on era. De camí vam parar a una Backerei (panaderia) i vam agafar energies, perquè la panòramica de la gent era bastant depriment...Així, després de quasi dos horetes, cafes, pastetes i, sobretot, cançons vàries com bricomania, la granja de playmobil o l'agenda, vam enfilar al següent destí. Després de fer el check-in vam anar al Treptower Park. Allí hi ha un super monument als soviètics caiguts en la WWII. L'altra volta ja vaig ser allí, però era quasi de nit i no vaig poder apreciar la magestositat del lloc. Aquesta volta estava de sort, perquè la neu encara accentuava més el poder que els soviètics intentaven transmitir a través dels seus monuments rectes, rectangulars i immensament grans. Així, vam estar per allí una horeta veient-ho tot


i vam anar a menjar-nos un döner kebab al primer lloc de berlin on es va inventar. No sé si serà veritat o pans ens va enganyar, però allí que vam berenar (o sopar de forma alemanya...). Vam pegar una volta per aquell barri i abans de tirar a casa vam aconseguir baixar a un riu congelat. Ens feia una mica de por per si el gel es trencava o algo, però va ser super graciós baixar al riu, perquè pels dos costats estaven les escales congelades i era una risa i un perill baixar...


Aquella nit vam anar de festa al Rosi's, que estava prop del nou hostal. Aquell nou hostal estava al barri de Friedrichshain, barri soviètic que va ser un dels primers en desocupar-se i on hi ha la majoria de garitets, bars, antros i locals super alternatius per trobar-te festes tan wapes com la d'eixe dia. Era una festa de Balkan, música balcànica que ara està posant-se molt de moda (perquè està molt wapa, clar!). Aquella nit va ser expectacular, moltes rises, combois, fotos, i records de cada moment...

Dissabte teniem manifestació. Pans toca en una batukada i la batukada anava a tocar en aquella mani. La mani era per evitar el tancament d'una famosa projekthaus, molt antiga. La veritat que vam decidir anar, no ens podiem imaginar com seria una mani a berlin, així que decidirem anar, i també veiem al nostre amic tocar. (hi ha fotos, però encara no les tinc...)

Al principi feia un poc de poreta, perquè no erem més de 300 persones i la Polizei ens duplicava en número de persones, cotxes, cascos i embergadura... Cacheos, més i més policies a cada cantó, inclús alguns gravant la mani...al final no va haver-hi cap incident i vam acabar al barri de Kreuzberg. Vam aprofitar per visitar-lo i vam tornar a casa. Aquella nit vam anar a un bar el Kaptain i vam estar allí fins ben tocades dels 5; com sempre al nostre rotlló, rient, contant tonteries, cantant, brindant...en fí, disfrutant de l'amistad (era tan graciós vore com els veïns de taula i de saló ens miraven i flipaven...).

Diumenge vam continuar amb la nostra visita per Berlin. Vam anar al "centre" i vam vore allò més típic: la porta de Brandenburg, el Reichstag (parlament), el monument a l'holocaust...

(amb neu encara impacta més...)

Acabàrem a Alexanderplatz veient una exposició sobre la DDR (el partit comunista alemany després de la WWII) i que jo em vaig deixar a mitjes l'altra volta. Aquella nit vam sopar en casa pans i vam estar allí bevent birra fins a les tantes.

Dilluns vinguerem cap a Stuttgart.

Per la vesprada ferem una volta i comprarem per a poder sobreviure, necessitàvem menjar una altra cosa que no fos wurst (saltxitxes), dürum o döner... És clar, també vam comprar un parell de caixons de birres!!!!

Dimarts vam passar el dia per la preciosa ciutat de Tübingen. Podeu vore fotos que vos he enviat en altres correus o al facebook: Tübingen

Dimecres vam estar per ací descansant, perquè portàvem moltes hores de son acumulades al cos i ells van anar de festa a Tübingen, perquè hi ha una disco que si entres abans de les 22.30h és gratis i tot a mitad de preu. Jo no vaig anar perquè estava mig costipat i perquè tenia curs d'alemany fins a les 9 de la nit, i Tübingen està a més d'una hora de Stuttgart.

A les 6 del matí van arribar tots gelats, pobres.

Ja en dijous vam fer un dinaret d'acomiadament i els vaig acompanyar a mig dia a l'estació perquè agafaren el tren que 3 horetes després i un parell de transbordaments els portarien a Karlsruhe i d'allí a Alacant.

Viatge acabat. Somni viscut. Records i alegria per sempre en la ment.

Veient les dimensions de l'e-mail, continuaré un altre dia. De moment, ací ja va bé! Gracietes i besets!!!!!
Tschüss!!