divendres, 19 de març del 2010

el primer i últim febrer dels 22... i març pastós!

Hola a totes i a tots de nou!
La veritat que se m'està fent difícil escriure-vos, perquè pareix que no però vaig prou liaet amb els exàmens. A dia d'avui ja n'he fet 4, però encara me'n queden 3. El pitjor és que encara acabe el 9 d'abril. Crec que en la vida havia tingut un periode tan llarg d'exàmens(des del 19 de febrer)...

No obstant això, sempre hi ha lleure i això és el que em dispose a contar-vos.

Ens vam quedar en la visita dels meus amics de valència. Se n'anaren el 11 de febrer, dijous. Jo ja havia estat estudiant abans perquè anava a estar més de 10 dies de comboiet...No obstant això, aqueix cap de setmana eren els famosos carnestoltes. Jo tenia clar de feia temps que volia anar als famós Karnival de Köln, però la veritat que estava un poc abogiat per l'estudi i m'ho vaig pensar. Al final vam decidir anar, però d'aquella manera...

Vam eixir dissabte de bon matí amb el tren. Vam eixir a les 9 i vam arribar a les 16.30h. Sï, vam fer el viatge amb regional, perquè així era molt més barat (uns 11 €). Era una bona pallisa, però era l'opció més barata. Com no hi havia ja quasi allojament disponible, perquè ho vam mirar massa tard, vam decidir tornar la matinada del diumenge amb el mateix pla: a les 6 del matí eixia un altre tren, que amb els corresponents dos transbordaments ens deixava a Stuttgart a les 13.30h!

Arribàrem com era previst a Köln després de dinar. Era graciós com, comforme anàvem acostant-nos a Colònia, el tren es plenava de gent i gent difressada!

Vam fer una volta general per familiaritzar-nos amb la ciutat. Com no, vam vore la Catedral (Der Dom). Va ser una llàstima perquè no vam poder muntar a la torre principal, ja que era carnestoltes i estava tancada.

Va ser tant impactant... l'estació de tren està a la plaça de la catedral. A l'eixida, ja es veu, allí tan gran, tan ben montada, la catedral deixa bocabadats a la gent que de sobte es troba amb ella. Una imatge impactant que els que ja heu estat a Köln sabeu més de sobra!


Així, vam buscar el que no sabiem on era: la festa, el comboi, l'alegria, allò que mou any rere any a tanta gent... Ens vam disfressar i vam manpendre la ruta seguint a la gent, després de trobar una birra ben fresca, clar!!!

(*fidel a la meua disfressa que mai fallarà. Aquest cop, però, també incloia el pijama, eh!)
Ens vam patejar "el centre", ens vam fer un cafenet per agafar escalforeta i descansar perquè encara ens quedaven 12 hores de festeta. Després, el comboi continuava...


Em va pareixer molt graciós perquè quan estàvem passsejant pel carrer principal, les tendes començaren a tancar i hi havia molta gent tapiant (tal qual, comforme sona...) les entrades i les façanes acristalldes de les tendes amb panells de fusta. Va ser tan extrany que ho vam preguntar. Resulta que el dilluns és el dia gran i per allí passa la cavalcada. Per a previndre el trencament dels vidres, els folren de fusta...no sé què collons tiraran en aquesta cavalcada, però bé!



A les 7 vam quedar amb l'estació amb més gent que venia d'Stuttgart (alguns amics i joan i un grup de 8 valencians).



Resulta que ens vam trobar amb un alemany natiu de colònia i ens va portar a un lloc per vore la cavalcada d'eixe dia (Der Zug). Yupi, per fi voriem alguna cosa típica, perquè excepte la neu que començava a caure amb certa intensitat, no hi havia res nou!

Vam estar esperant unes 2 horetes, però va valdre la pena. De sobte va arribar una bona massa de gent, amb música, performances i demés. Açò era com a valència, una cavalcada on la gent disfressada anava incorporant-se i disfrutant de la música en directe.





Després vam anar a un carrer super llarg i gran on tota la gent acaba la festa perquè hi ha més de 20 pubs "a diestra y siniestra". A les 6 ja érem a l'estació i vam manpendre un costós i dur viatge de 7 hores de tornada amb resaca cap a Stuttgart, però bé!

Aquella setmana era l'última ja de classe i divendres tenia examen. Va anar bé, però va ser una mica extrany; ací et limiten moltíssim el temps. Va ser la primera volta que em vaig quedar sense poder escriure coses que sabia per falta de temps. No sé què intenten o busquen amb aquesta metodologia però en tots els exàmens tenim sols d'1 a 2 hores per fer-los (quan de normal es tardaria molt més...)

Bé, almenys ja era divendres, batukada i festeta.

Dimarts 23 de febrer. Octaus de la Champions League. Barça-Stuttgart. Un amic va aconseguir entrades per 40 eurets i vam decidir anar. A mi el futbol no m'agrada, però la veritat que no havia anat mai a un partit. Vaig pensar que era una bona oportunitat, perquè eren octaus de la Champions, jugava el Barça (de menut era culé, eh!) i aniria amb els amics.

De matí vam anar a l'aeroport a buscar les ansiades fotos amb els jugadors, però res...



Eren les 20.45h, i després de fer una prèvia d'unes dos horetes pels carrers d'Stuttgart reclutant culés, vam enfilar cap al camp.

Jo estava extasiat, era tot nou per a mi. Entrada. "Cacheo". Portes de seguretat. Altre "cacheo". Escales. Polizei. Llums. Més llums...Sí, ja érem al camp. De sobte em va pegar un subidón: gent de gom a gom, música, el logo famós de la Champions al centre del camp. Flashos i més flashos...però la cançoneta típica d'aquesta competició ("the chaaaaampions...") ja va ser l'ostia!


La veritat que les graderies de l'Stuttgart s'ho van currar moltíssim: càntics, banderes, palmes i més càntics.


Als "culés" ens tenien a una miserable cantonada i entre que no érem molts, la majoria eren alemanys i el del bombo no se sabia cap cançó...jo em vaig deixar la veu, càntic amunt, càntic avall. La veritat que vaig disfrutar moltíssim. Va ser una llàstima perquè en el moment en que el barça va marcar jo estava comprant-me el sopar i no ho vaig vore! S'ho podeu imaginar, no? el barça estava jugant molt mal, perdia 1-0, i vaig i em perd el millor moment del partit, ahhhhhhhh!!!!

La setmana va acabar, i va venir el 28 de febrer, el meu aniversari. Va ser tan extrany no-celebrar-lo pels exàmens...Soparet amb els compis i prompte a dormir perquè eixa setmana tenia 2 exàmens.

Bàsicament en aquest mes de març no he fet gairebé res important: estudiar, menjar, dormir, estudiar, examen, alguna festeta de celebració... El dilluns passat vaig tenir un altre examen i després de fer-lo vam anar a unes termes molt famoses que hi ha ací a Stuttgart: Das Leuze. Resulta que Stuttgart té unes terres mineralment riques... jo no ho sabia, però hi ha com 3 o 4 balnearis d'aigua mineral o com es diga...

Van ser dues hores bastant relaxants: piscines d'aigua calenta, múltiples xorros, piscines descobertes amb banquetets amb bambolletes i aigua calenta, piscines d'aigua gelada (aquestes no molaven, eh!), piscines amb minerals que picaven i coien la pell, sauna finesa, saunes amb diferents aromes, pouets d'aigua gelada per quan s'eixia de la sauna... Vaja que vam eixir més relaxats que jo que sé! Vam fer soparet alemany els 7 que vam anar al balneari. Resulta que un amic té una núvia alemanya i coneix alguna cosa de la cuina alemanya; vam fer "Frikadelle", que són com hamburguesetes en forma de mandonguilla i estan requetebones...

Ara ja és la 1.15h i me'n vaig a dormir que demà toca estudiar. La setmana que ve tinc dos exàmens més, però eixe cap de setmana me'n vaig a Praga, així que a la pròxima entrega ja vos contaré com m'ha anat...i en pasqües tinc visiteta!!!! Besos i abraços per a tots, cadascú que elegisca! Ens veiem prompte! Tschüss!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada