Són les 19:00h.
Els xinos de la cuina de baix ja porten un ratet fusant per la cuina: colps de ganivet, algun critet en xino...però el més delatador és aquella olor tan avinagrada que ja comença a muntar per les escales i que aconsegueix fer-me tosir quan l'olore de molt a prop... Sí, això és prova de que ja és divendres. No sé perquè, els xinos sols cuinen els caps de setmana! Bueno, tal vegada serà perquè tenen més temps (i com es pasen hores i hores allí clavats).
Bé, tot aquest rotllo per anunciar que avuí es divendres.
Aquest divendres és diferent a l'anterior. Aquest estic tan cansat d'estudiar...Aquest no eixiré. Sí, Aquest és diferent!
La cançó d'avuí, per a mi, és, ha sigut i serà un clàssic, un temazo de "los pies a la cabeza".
Va arribar a les meues orelles ja fa molts anys, ni ho recorde. Sí que recorde el moment que em vaig donar compte que m'encantava, que la disfrutava cada volta que l'escoltava (encara ho faig, eh!) i que sempre la tenia al cap rondant...va ser durant batxillerat.
Encara recorde aquell dia, en 2n de batxillerat, quan vam anar a demanar-li a maria (la nostra benvolguda conserge...què serà d'ella?) que posara aquesta cançó en comptes de la típica, cansina i avorrida música clàssica de pep per anunciar l'hora del pati.
Maria, com no, ens ho va permetre. Sols quedava esperar 3, 2, 1...de repent era veritat, pareixia mentida però no, anàvem els 5 pels corredors ballant a ritme d'ska aquest famós tema d'Skalariak: "Sólo vivir".
De sobte va eixir pep i ens va pegar un bon puret...
A nosaltres no ens va importar perquè encara estàvem flipant del que haviem fet... pegar-nos el bailoteo per l'institut amb la nostra música preferida, compartint-la amb la resta d'estudiants per donar l'eixida al pati...quina època tan màgica, quants records, feiem el que voliem!!
Bé, supose que aquest grup basc és conegut per molt de vosaltres, així que no diré massa al respecte:
5 CD's (cadascún millor que l'anterior), 10 de bona música, ritmes atrevits, però sempre respectant el ska més pur, la identitat rude al 100%.
Els he vist dues vegades, i van ser dos concerts que recordaré tota la vida.
El primer va ser a Villa-real. Vaig anar a postes amb uns amics a vore'ls. la sala Salatal. Un gran festival en un lloc molt del rotllet. Tot ple de gom a gom. No recorde quants red skins podia haver-hi allí dins, amb la seua actitud desafiant i els seus tirants amb camisa blanca. Una nit màgica amb gent de la gossa, amb uns amics que sempre coincidiem a tots els concerts de meliana (crec)...
El segon cop va ser al Festivern. Ahi estava amb els meus amics de castelló. En l'acampada bevent i esperant el gran moment. De repent, el ritme pausat i increchendo de "Oligarquia" va sonar...vam sampar a córrer cap a la carpa. Jo quasi mor perquè em vaig enganxar en algo...però ja erem a la carpa!
El cansanci de la correguda no va evitar que ho donarem tot allí dins, que férem "rogle"...Va ser un concert mític.
Malauradament, fa ja uns 2 anys (crec) aquesta banda de Iruña es va disoldre...ara Juanxo Skalari, la veu d'Skalariak, té un altre grup: The Kluba. La veritat que no els he escoltat, però diuen que no hi ha segones parts bones, no?
Per mi, un dels millors grups d'ska...de fet alguna altra cançó seua apareixerà per ací!Fins la setmana que ve...i disfruteu de la cançó!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada